Investigació en curs
L’Ajuntament de Barcelona va revisar la palmera mortal al març i va descartar que tingués una «anomalia evident»
El consistori farà una «revisió immediata» a 800 datileres més de la ciutat
La dura història de la Shamira, la noia trans i sensesostre a qui una palmera va matar al Raval de Barcelona
Espelmes, flors i fotos: espontani homenatge a la Shamira
Un veí del carrer Joaquim Costa de Barcelona va advertir l’ajuntament el 14 de març del presumpte mal estat de la palmera de nou metres que aquest dijous es va trencar i va matar la Shamira, la noia trans i sensesostre de 20 anys que hi passava per sota. En concret, va avisar de la inclinació i del niu d’ocells que tenia. Els operaris d’arbratge hi van acudir 10 dies després i, després d’una «inspecció visual», no hi van detectar «cap anomalia evident» i «van tancar la incidència», ha afirmat aquest divendres el gerent de Parcs i Jardins, Francesc Jiménez. Tot i així, ha anunciat que es farà «revisió immediata» a partir de dilluns d’unes 800 palmeres a la ciutat com la que va caure ahir, de l’espècie datilera. Després de la reunió d’urgència que ha celebrat el govern municipal, la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha comunicat l’obertura d’un informe «extern i independent» per aclarir les causes de l’accident al marge de l’expedient informatiu que ja està en curs.
De l’informe preliminar del succés, la conclusió de Jiménez ha sigut ferma: «No sabem per què ha caigut», ha admès. Després, ha explicat que s’estudien tres possibles factors: l’estrès hídric a causa de la sequera, la presència d’un niu de cotorres i l’estrenyiment de la part alta de la palmera. Sobre aquest últim aspecte, el gerent ha reconegut que les seves dimensions estaven «molt per sota dels estàndards de tolerància».
D’altra banda, el responsable de la gestió d’arbratge, Joan Guitart, ha puntualitzat que el niu no era de grans dimensions i, en conseqüència, ha descartat que fos un element «determinant» en l’accident. També ha comentat que la palmera no presentava «ni fongs ni plagues» en la inspecció visual, tot i que serà sotmesa a un examen més exhaustiu en un laboratori.
El precedent de la Ciutadella
A Barcelona hi ha 250.000 arbres, dels quals 12.000 són palmeres i, d’aquestes, 2.500 són les datilera que es van partir tant dijous a la plaça Emili Vendrell del Raval com l’agost del 2020 al parc de la Ciutadella. En aquest cas, va morir un home de 41 anys i el consistori va haver d’indemnitzar la seva família amb 103.000 euros.
Arran del primer sinistre, Parc i Jardins va canviar el pla d’actuació en les palmeres datileres. Des d’aleshores passen periòdicament un test d’oscil·lació. Si no el superen, se sotmeten a un examen de resistència per comprovar la duresa del tronc i decidir si cal tallar-les. En aquest sentit, ja s’han trencat 354 datileres de manera deliberada per preservar la seguretat de la ciutadania, ha indicat Jiménez.
Preguntat per si la palmera mortal d’aquest dijous havia passat els pertinents controls bianuals, el gerent ha assenyalat que no en va passar cap després de la queixa ciutadana de març. Ara bé, ha assegurat que va passar el test d’oscil·lació el novembre del 2021 i es va podar un any abans. A més, ha reiterat que actualment «no estava en el radar» dels 58 exemplars que aquest any han de passar la revisió periòdica ni «tenia una situació de risc».
Ja no es planten pel seu risc
Les palmeres datileres pateixen ruptures i particions «sobtades», ha recordat Jiménez. En conseqüència, l’Ajuntament de Barcelona no planta aquesta espècie des del 2014. La crisi climàtica tampoc ajuda en l’estat d’aquest tipus d’arbres tropicals. «No havíem tingut mai aquesta situació i n’anem aprenent sobre la marxa», ha conclòs.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia