Aniversari

Barcelona, el gran mercat de Wallapop

L’aplicació que va revolucionar la compravenda de segona mà ha complert 10 anys amb Catalunya en el número 1 de transaccions durant el 2022

El crac de Wallapop a Barcelona: «He venut més de 1.500 articles en 10 anys»

Barcelona, el gran mercat de Wallapop

Jordi Cotrina

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Una dona espera amb dos tamborets blancs a la cantonada de Rocafort amb Sepúlveda. Al cap de pocs minuts arriba un noi, hi fa un cop d’ull, li dona 50 euros i els carrega al maleter del cotxe. Tindran una nova vida a Sants, i el comprador s’ha estalviat molt més a l’optar per la segona mà. El que antany es llançava o regalava a coneguts ha passat a recircular de la mà del ‘boom’ dels portals i aplicacions que exerceixen d’aparador de coses utilitzades. Al capdavant en popularitat en els últims anys, Wallapop acaba de complir una dècada d’hiperactivitat i el 2022 va aixecar Catalunya al primer lloc en volum de transaccions, amb Barcelona (on va néixer l’empresa) com a epicentre.

La revolució digital del segle XXI ha propiciat no només la voràgine del comerç electrònic en general, sinó la democratització del consum, propiciant que les coses utilitzades ja no siguin ‘velles’ sinó reutilitzables. El mòbil permet a qualsevol usuari convertir-se en comprador o venedor en un clic. Però per arribar-hi ha sigut fonamental també un canvi de valors, que desestigmatitzés la compra de segona mà i la convertís en una acció virtuosa, capaç de frenar el consumisme desmesurat d’articles nous i la sobreproducció que asfixia els recursos naturals i castiga el medi ambient. La pandèmia va alimentar encara més aquesta consciència sostenible i va consolidar el mantra que reciclar no només no és cutre, sinó que és prioritari, sobretot a grans urbs.

Arribats al 2023, el ventall d’opcions per ressuscitar articles (de cadires a cotxes, passant per roba, joguines, mòbils i qualsevol cosa que es tingui a casa) s’ha multiplicat, amb la facilitat que a qualsevol districte de Barcelona es troben centenars d’articles oferts a pocs metres de casa. Abunden les opcions de portals o plataformes, des d’històriques a recents; i els formats, de més clàssics i generalistes a hiperespecialitzats: Mil anuncios, Vibbo (abans Segunda Mano), Anuto, Tablón de anuncios, Ebid, e-Bay, Todo colección, Casi nuevo, Troc, Vinted, Zalando, Gamimbo, Quierolibros i molts més. Fins i tot Amazon ha incorporat la venda de segona mà (amb productes que ells mateixos supervisen i posen a la venda) i El Corte Inglés ha implantat la de ‘recondicionats’ per a articles electrònics i tecnologia, entre altres exemples.

Innovar en reutilitzar

No obstant, la plataforma Wallapop, creada el 2013, va ser pionera en la innovació tecnològica del sector gràcies a un disseny que facilitava l’exposició dels articles, el contacte per xat amb els interessats i, en especial, la geolocalització per detectar l’oferta disponible més pròxima al domicili de qui busca. Els seus fundadors, però, treuen pit sobretot de «popularitzar un consum més responsable» a partir d’un projecte forjat a la capital catalana. Un estudi que van elaborar el 2022 destaca que el 43% dels espanyols ja es plantegen «comprar productes reutilitzats davant qualsevol ocasió de compra». El 62% té en compte la sostenibilitat a l’hora de gastar. I la meitat es troba bé al fer aquesta mena de consum.

En xifres globals, la seva comunitat avui suma 17 milions d’usuaris anuals entre Espanya, Itàlia i Portugal, i uns 100 milions d’anuncis a l’any. Entre tots, han ressuscitat 640 milions de productes al llarg del seu historial.

Els productes més oferts i els més venuts

El Periódico ha navegat en el seu historial per conèixer el retrat de proximitat del fenomen Wallapop, que en el balanç d’aquests 10 anys ha tingut en Madrid, Catalunya i Andalusia les comunitats més actives, tot i que l’any passat el mercat català es va situar al capdavant.   

Edurne de Oteiza, directora de gestió i innovació de Wallapop, assenyala les interioritats del gran mercat que representa la plataforma en l’àmbit català, on Barcelona exerceix certa capitalitat en vendes i tendències. A la pantalla del mòbil es veuen tota mena de productes: des de propostes a zero euros (hi ha qui regala perquè no necessita els diners, o simplement perquè algú s’emporti ràpidament un moble que ja no vol) a les de tres zeros.

Les categories «favorites» a Catalunya coincideixen amb les estatals, revela: moda, productes per a la llar i articles per a nens i nadons, tot i que la tecnologia va guanyant terreny. De fet, Samsung Galaxy lidera anualment el rànquing de productes més venuts. I en aquests moments, és la segona plataforma amb més volum d’oferta de cotxes de segona mà i la primera del segment entre particulars, afirma.

Analitzant productes concrets, revela que «en el que portem del 2023, aquí el més comprat han sigut armaris, Iphone 11 i miralls». El que no coincideix del tot amb el més pujat, que són Iphone 11, Iphone 14 Pro i sofàs. ¿Amb regateig inclòs? Emfatitza que els usuaris «decideixen i acorden els preus de manera individual»: la plataforma no posa límits i que la segona mà sempre s’associa a negociació. Però l’auge de la modalitat d’enviament per als que compren a certa distància o no tenen temps per a l’adquisició en directe «fa l’experiència cada dia més semblant a l’estàndard del comerç electrònic», remarca.

El reciclatge funciona especialment bé per redecorar salons, amb sofàs llit i cadires com a elements supervendes. Si parlem de moda, manen les ulleres de sol, els vestits i els bolsos (sobretot de festa), en aquest ordre.

A la recerca del xollo

A la pràctica, els usuaris assenyalen que són molts els presumptes interessats que intenten preus de demolició, i que ofereixen fins i tot la meitat del preu de sortida. El veritable interès, en canvi, es mostra amb regatejos assumibles, que solen conduir a bon port. Així, per exemple, amb productes d’Ikea (a mansalva) és fàcil poder comparar i descartar les exigències fora de mercat. Fins i tot hi ha espavilats que venen la segona mà a preu de nova, per si algú pica.

La comercialització de coses utilitzades s’ha convertit també en un termòmetre de l’actualitat. «El consum de reutilitzats tendeix a reflectir situacions que passen en la societat», explica. Així, la setmana de l’estrena de la pel·lícula ‘Barbie’, afegeix, ha comportat un augment del 61% en les cerques de la nina de Mattel, i ja en les prèvies a l’estrena, les de l’estilitzat Ken van créixer un 89%. De la mateixa manera, després de l’última cançó viral de Shakira les cerques de Casio van augmentar un 135%, i fins i tot les de Twingos un 2.059%, tot i que suposadament abans devien ser anecdòtiques.

Notícies relacionades

Les dades no es desglossen per ciutats, sinó per comunitats i tipologies, en panorama de vendes en auge tant entre particulars i com amb l’entrada en escena de professionals. Sigui per afegir articles a estrenar o per oferir serveis (de bricolatge a mudances), aquests últims paguen perquè els anuncis no caduquin durant dos mesos i per tenir més visibilitat.

Com a curiositat, en l’àmbit ja estatal i al complir una dècada, un informe apunta que el ‘prime time’ de la compra té lloc cap a les 20.00 hores, que el dia estrella és dilluns, el mes ‘top’ és el gener, i que l’usuari amb més activitat és un andalús que ja suma més de 4.000 valoracions, cosa que pot implicar moltes més vendes encara. En l’anecdotari figura la primera venda de segona mà el 2013, una cafetera, i el debut en l’apartat d’enviaments el va protagonitzar un flamenc inflable.

Impacte ambiental i negoci

Complir una dècada ha aportat una retrospectiva de dades que posen en relleu l’impacte mediambiental de la reutilització d’articles. Segons un informe en col·laboració amb Deloitte, les transaccions de segona mà al seu portal van evitar l’emissió de més de 510.000 tones de CO2, i el consum de 20.000 milions de litres d’aigua, 22.000 tones de plàstic i 82.000 tones de metall. L’auge de la recirculació de béns de consum s’ha celebrat també amb un documental al respecte, ‘Gracias’. La fórmula Wallapop, a més, s’ha revelat com un negoci indiscutible: la facturació va créixer un 260% els últims quatre anys.