La relíquia que testifica els orígens del barri pescador de Barcelona

La pedra fundacional es conserva al Museu d’Història, tot i que se’n pot veure una rèplica exacta al número 6 del carrer Sant Carles. Aquí s’ubica el centre cultural Casa de la Barceloneta 1761, més conegut pels veïns com la Casa del Porró, per l’antic restaurant que n’havia ocupat els baixos. Es tracta d’un edifici històric, ja que és una de les últimes cases originals, de planta i pis, que queden del primitiu barri construït pels militars borbònics al segle XVIII.

Els orígens de la Barceloneta es remunten a 1715. Qui llavors era el capità general de Catalunya, el marquès de Castel Rodrigo, va ordenar construir un barri per ressituar els milers de veïns de la Ribera, les cases dels quals havien sigut enderrocades per aixecar la Ciutadella. Irònicament, li va encarregar la tasca a Prosper Verboom, el mateix enginyer que havia estat al capdavant de la construcció de la fortalesa. 

El projecte no es va materialitzar, però va ser recuperat el 1749 per un altre capità general, el marquès de la Mina. La seva intenció ja no era compensar els desnonats de la Ribera, ja que havien passat més de trenta anys, sinó alleujar la pressió demogràfica que patia la ciutat emmurallada. El nou barri es va emplaçar fora de les muralles, en una llengua de terra que s’havia guanyat al mar gràcies a la sedimentació de sorres provocada per la construcció del dic del port. 

La primera pedra es va col·locar el 3 de febrer de 1753, en una casa situada a l’actual passeig de Joan de Borbó, cantonada amb el carrer de la Maquinista. La Barceloneta es va construir seguint un pla ortogonal, traçat per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño. Constava de quinze carrers perpendiculars al port i tres de transversals, que formaven allargades illes de cases idèntiques.

Totes les vivendes eren de planta baixa i un sol pis, per no interferir l’acció de les bateries de la Ciutadella. La restricció d’altura es va anar relaxant quan el barri va quedar fora de la jurisdicció militar. El 1837 es va autoritzar l’addició d’un pis i un segle més tard ja hi havia edificis de set plantes.

Notícies relacionades

Les ferides de guerra de la plaça de Catalunya

El modernisme ocult de l’estació del Nord de Barcelona

De les vivendes originals, sense remuntes, amb prou feines en queden una quinzena. La Casa de la Barceloneta 1761 és l’única amb tres façanes, als carrers de Sant Carles, Sant Miquel i Sant Elm. Va ser rehabilitada el 2011, i així va recuperar l’aspecte exterior original, per convertir-la en un equipament municipal dedicat a la difusió de la història local.

No va tenir tanta sort la primera casa del barri, a Joan de Borbó. Va funcionar molts anys com a caserna i va ser enderrocada el 2007, després d’un temps okupada. Al solar s’hi ha aixecat, recentment, una altra finca pionera: la primera promoció de covivenda a la Barceloneta.