Les festes de Gràcia comencen a prescindir de concerts i barres per frenar la massificació

La massificació de les festes de Gràcia de Barcelona ja fa que els seus organitzadors –veïns i veïnes del barri– es replantegin les activitats de les pròximes edicions per contenir l’arribada massiva de visitants. L’any 2022, aquesta festa major va superar els tres milions d’assistents, atrets pels seus característics carrers i places decorades i, de nit, pels seus concerts i ambient festiu. En el dia d’avui, alguns carrers ja han renunciat a posar una barra de bar per intentar canviar el públic noctàmbul per un de més familiar, i d’altres ja planegen eliminar la música de nit.

Aquest últim és el cas del carrer de Verdi, un dels més representatius d’aquestes festes, perquè fa més de 100 anys que és engalanat pels seus veïns. El president de la comissió de veïns, Sergi Torrents, declara a aquest diari que la festa major de Gràcia ara mateix «mor d’èxit» i que és necessari «fer-li un gir» perquè deixi d’estar tan freqüentada. «El veïnat no està a gust. No podem fer activitats infantils, ni àpats veïnals, ni res. Volem una festa per i per als veïns», manifesta. Per això, a Verdi l’any que ve no faran concerts per les nits, només durant la tarda, amb la intenció de centrar el protagonisme en els decorats, que són «el fonament principal de la festa».

Amb aquest mateix objectiu, els carrers de Tordera i Fraternitat de Baix ja han decidit eliminar les barres de begudes. Per ara són els únics que ho han fet dels 23 carrers que formen part de la festa oficial, tot i que consideren que d’altres també es podrien animar. Per a la majoria, el que apuntala la permanència de la barra és la por de no tenir prou diners per decorar en condicions i costejar el local llogat on es forgen ornaments i actes. Un temor que no comparteixen els veïns de Tordera, que aquest any tenen com a temàtica el modernisme català. «Nosaltres sempre fem un decorat en condicions amb un pressupost ajustat. Som la prova que sí que es pot fer sense barra. L’any passat vam guanyar el segon premi i competíem amb altres carrers que van gastar molt més», assegura la «patrona» del carrer, Claudia Solís, que també diu que a la nit al seu carrer programen l’«estrictament necessari» per poder accedir a la subvenció amb la qual compren els materials que requereixen.

«Nosaltres advoquem per eliminar les barres i programar el mínim. S’hauria de proritzar el decorat, que és l’essència de la festa», assevera. Amb aquestes mesures, Solís creu que es podria reduir la quantitat de persones que circulen pels seus carrers. «Ens molesta molt la gent. Això està de gom a gom. Passen pel mig tot i que estiguem fent alguna activitat amb nens, toquen els decorats, i els és igual», lamenta.

En el costat oposat, un dels carrers que no estudia l’opció d’eliminar la barra és Providència. Les seves portaveus, la Manolina i l’Ema, asseguren que, «si poguéssim viuríem sense concerts ni barra», però admeten que el que recapten suposa una gran ajuda per comprar els materials, pintures, eines necessàries per al decorat, així com per pagar el lloguer del local de la seva associació. «En el decorat, uns 7.000 euros te’ls gastes», afirmen.

«L’activitat nocturna és necessària»

La comissió de la plaça de la Vila, epicentre de les festes, sí que defensa fermament els concerts de nit. Està gestionada pels Castellers de la Vila de Gràcia i la seva presidenta, Montse Igualada, considera que l’activitat nocturna a la plaça és «necessària per evitar ‘botellons’». En aquest sentit, recorda que, fa uns deu anys, quan encara no es decorava aquest espai ni organitzaven activitats aquí, sí que era un punt on moltes persones anaven a beure i donaven problemes.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

«És important que a les places hi hagi activitat controlada, perquè així s’eviten més molèsties i baralles», argumenta Igualada. Això, sí, prioritzant la música en viu i «limitant els ‘dj’». De fet, la Fundació de la Festa Major de Gràcia ja insta tots els carrers i places participants a organitzar concerts d’havaneres, i a partir de l’any vinent, tots n’hauran de tenir algun de rumba catalana. Sobre el turisme, els castellers recorden que la seva activitat està «molt encarada al turisme», de manera que no el rebutgen, tot i que sí que en volen un que sigui «familiar i de qualitat, no de borratxera».

¿«Nit tranquil·la» el 2024?

Amb aquesta disparitat d’opinions i situacions, la fundació està mirant de debatre i consensuar algunes mesures de cara a l’any que ve per calmar el neguit generalitzat per la massificació. Lina López, la presidenta, explica a aquest diari que ja està sobre la taula incloure una «nit tranquil·la» en el reglament de la festa major de Gràcia del 2024, en la qual no hi hauria concerts ni ‘dj’, només algunes activitats més calmades com ara sopars veïnals, «perquè hi hagi un dia de descans». De moment, els de la plaça de la Vila ja s’han pronunciat en contra d’això. Des de la fundació reconeixen que «no és fàcil» arribar a un acord en aquest sentit i que «cal continuar parlant» quan acabi la present edició.