La família de la Shamira, dolguda pel buidatge sobtat de l’altar al costat de la palmera del Raval

La ‘neteja’ sobtada d’aquest memorial espontani –molt més en profunditat que la resta de la plaça– ha indignat la família de la noia, que va anar divendres passat al lloc dels fets a dipositar uns ciris i roses procedents del ram fúnebre. La nit anterior havia acudit el pare de la víctima, abans de tornar a la seva localitat de residència, i aquell divendres hi anaven la mare i els avis. Trobar buit per sorpresa el tronc tallat de l’arbre que va matar la Shamira els va enutjar sobre manera.

«En els petits detalls és on moltes vegades es veu l’empatia, és molt trist que després d’un sepeli preciós, després vulguin esborrar de cop el record de la meva neta, traient tot l’altar que hi havia al lloc on va morir de manera tan tràgica i injusta», assevera a EL PERIÓDICO l’avi de la jove, Carlos García. Quan hi van acudir només decoraven l’escocell una espelma i el seu nom escrit en guix rosa, probablement dels nois del carrer que visiten el lloc des de l’accident.

Recalca que haguessin entès que existeixin protocols de neteja i retirada de recordatoris, però critica la «poca sensibilitat» de no avisar-los abans «per poder recollir les seves coses». Per exemple hi havia un jersei seu i imatges dels últims anys, període del qual no disposen de gaires fotografies.

Fonts municipals asseguren a EL PERIÓDICO que el consistori sí que va avisar de la retirada del memorial, però no a la família sinó només a l’associació Metzineres. Dedicada a ajudar dones sense domicili i afectades per addiccions, era una de les entitats socials que atenia la Shamira els últims dos anys. Va organitzar un acte de record 24 hores després de la mort, tot i que l’altar ja s’havia format abans de manera espontània i va continuar rebent visites els dies posteriors.

«Es va mantenir 8 dies», defensa el consistori

«Es va mantenir 8 dies», defensa el consistoriQuan la família de la Shamira va trobar l’altar buit van anar a la seu de Metzineres, on en aquell moment tampoc van saber explicar-los la situació. El local està ubicat a un carrer de distància del lloc dels fets, la placeta Emili Vendrell, però els seus integrants tampoc van poder acudir a recollir cap objecte abans de la neteja. Tampoc van aconseguir localitzar per telèfon la responsable municipal amb qui havien parlat la setmana prèvia.

«L’altar es va mantenir 8 dies, fins després del funeral, i des d’aleshores el servei de neteja recull cada dia el lloc», remarca el consistori. Aquest divendres 18 d’agost l’escocell tenia a sobre una nota manuscrita que deia «Shamira, no t’oblidem, descansa en pau», una espelma gairebé consumida, restes de flors i una figureta d’un àngel. Al voltant del tronc, desenes de burilles de tabac desmereixien el gest d’afecte.

¿Una placa in situ?

¿Una placa in situ?Pares, avis, germans i pròxims no es resignen que la placeta oblidi l’accident: «De justícia seria que on era aquest altar, l’Ajuntament hi col·loqui una placa en record de la Shamira», apunta García. És més, hi ha consens familiar en rebutjar que només es recordi la jove al local d’alguna associació de les que fos usuària, alternativa que el consistori sí que sospesa «si alguna entitat ho considera».

Portaveus municipals eviten confirmar ni desmentir si hi haurà una placa o un altre tipus de recordatori, així com on s’ubicaria. «Al setembre es tornarà a parlar amb la família, però l’Ajuntament no acostuma a posar plaques per accidents», assenyalen. No es va fer amb la víctima mortal de la palmera que va caure fa tres anys al parc de la Ciutadella. Ni tan sols amb les 16 víctimes mortals de l’atemptat del 17-A a la Rambla. Tampoc amb els milers d’accidents de tota índole i crims que es produeixen en una capital com Barcelona. Recordar in situ tots els fets tràgics certament transformaria el paisatge de la ciutat.

Relació embarrancada

Relació embarrancadaL’entorn familiar de la Shamira es va retrobar a Barcelona després de la mort i va fer front comú per fer un funeral emotiu amb parlaments i fotos d’infància al districte de Sant Martí. També van mantenir una trobada privada amb les amistats i professionals socials que poblaven el seu dia a dia després de la majoria d’edat. Les dues vides de la Shamira es van acostar una mica per acomiadar-la.

Notícies relacionades

Esquela| La família de la noia que va morir per la caiguda d’una palmera: «Fins sempre, Shamira»

La dura història de la Shamira, la noia trans i sense sostre a qui una palmera va matar al Raval de Barcelona

En canvi, la relació amb el consistori s’ha refredat amb el pas dels dies. La reacció inicial del consistori, que els va trucar per donar-los el condol i assumir la despesa funerària, va ser ben rebuda. Encara més que destinés personal del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) al funeral, després d’una crisi d’ansietat la vigília. «¡Un 10, aquestes professionals!», celebra l’avi, que també esmenta la visita discreta d’una tinenta d’alcaldia al tanatori.

No obstant, després de la incineració va arribar el primer desacord. Segons la família, dos germans es van quedar sense reliquiari amb cendres perquè no ho cobria el pagament municipal. Segons el consistori, es van incloure tres recordatoris per unitat familiar i «tot el que la família ha demanat». Després va arribar el buidatge de l’altar i les evasives sobre la col·locació d’una placa. Avui la relació està embarrancada i va camí dels tribunals.