La sequera amenaça amb més caigudes d’arbres a Barcelona: «Es pot tornar a repetir»

La mort d’una jove sense sostre de 20 anys, Shamira, per la caiguda sobtada de la copa d’una palmera al Raval ha posat el focus aquest estiu en els arbres de Barcelona. El sinistre ha suscitat dubtes sobre si la vegetació que hi ha a l’urbs és capaç de resistir la falta de pluja o si flaqueja per l’assot del canvi climàtic. A l’espera dels informes que aclareixin per què la datilera va cedir, l’ajuntament apunta que es va partir probablement per «estrès hídric»: és a dir, per escassetat d’aigua a causa dels exigus xàfecs sobre la capital. 

Dos experts consultats per EL PERIÓDICO coincideixen que la sequera atia el perill de caiguda de branques i d’altres incidents sobtats, com el que ha causat commoció aquest agost. Al seu torn, reclamen mesures perquè l’arbrat urbà s’habituï a la pujada dels termòmetres.

«Casos desafortunats com l’ocorregut es poden tornar a repetir i es pot donar una pèrdua de la cobertura arbòria de la ciutat», preveu Manuel Esperón-Rodríguez, investigador de la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia) i autor principal d’un exhaustiu estudi sobre arbrat urbà i canvi climàtic a 164 urbs de 78 països. En conversa amb EL PERIÓDICO, avisa que «a causa del canvi climàtic, i en particular a la combinació de calor i sequera, és molt probable que aquest tipus d’incidents siguin més freqüents». Alerta que les zones més vulnerables «són on es prediu que la temperatura augmentarà i la precipitació disminuirà». «Ciutats del Mediterrani, com Barcelona, tenen un risc molt més gran», concreta.

El president de l’Associació Espanyola de Paisatgistes, l’enginyer José Luis Romeu, emfatitza que també s’han desplomat palmeres al Llevant peninsular. Una desena van caure en pocs dies el juliol passat a la província d’Alacant. «La majoria eren datileres femelles i va coincidir amb la fructificació dels dàtils, que s’estan fent més grossos», il·lustra l’especialista. Diagnostica que «la rigidesa del tronc per falta d’aigua i l’augment de pes al cap impliquen més risc que les palmeres es trenquin».

Romeu proposa anàlisis visuals dels exemplars per identificar eventuals contingències i «treure el pes extra que les palmeres puguin tenir per la fructificació». A Barcelona no s’ha fet al·lusió que el sobrepès pels fruits tombés la datilera. No obstant, els 914 exemplars que Parcs i Jardins ha sotmès a revisió sí que inclouen els que carreguen nius. Finalment, Romeu suggereix remullar totes les palmeres. «Són extremadament flexibles en el tronc però perquè tingui flexibilitat, s’ha d’hidratar», accentua.

Reg setmanal

Les datileres que el personal municipal revisa es nodreixen amb un reg setmanal des que el sinistre mortal es va produir. «És una bona solució per pal·liar la rigidesa del tronc», aprova Romeu. Fins ara només es ruixaven els arbres plantats fa menys de quatre anys.  

Esperón considera «molt important» que es reguin els exemplars mentre persisteixi la sequera per tal d’evitar més caigudes. «Però el govern ha de prendre mesures que siguin sostenibles i a llarg termini», afegeix. 

Remarca que els símptomes de l’estrès hídric poden «trigar un o més anys» a manifestar-se. Explica que els arbres poden desprendre’s d’algunes branques «com a mecanisme de supervivència» per «prioritzar la conservació de l’aigua». Manifesta que hi ha espècies més susceptibles d’ensorrar-se; per exemple, per l’«anatomia de la fusta» o la «tolerància a l’estrès hídric i tèrmic».

Memòria per sobreviure

Romeu recorda que els arbres de certa envergadura han superat altres episodis de sequera. «Acumulen memòria i generen dipòsits en els seus teixits que conserven aigua», exposa. Ho esmenta per advocar per «actuacions individualitzades» amb els exemplars i «atenent a la situació del moment». 

Esperón indica que monitoritzar l’arbrat és «summament important». «Pot ser senzill, veient la salut de les fulles, per exemple; o molt més complex, prenent mesures dels arbres, valorant l’estat del fullatge o mesurant la humitat del terra», enumera. 

Esperón deixa clar que «la pitjor combinació per als arbres urbans és la calor i la sequera»: «Si tenen algun tipus d’accés d’aigua, poden sobreviure i mantenir la seva funció, fins i tot amb altes temperatures. Patiran danys en alguns casos, en especial durant les onades de calor, però és menys probable que caiguin».

Romeu es pregunta si resultarà necessari «regar tots els arbres amb cisternes». L’interrogant és oportú enmig de les restriccions vigents al consum d’aigua, que amenacen d’ampliar-se a Barcelona si no varia el temps. Romeu suggereix un «sistema de reg individualitzat per escocells», amb ús d’aigua regenerada. Puntualitza que Barcelona està desenvolupant noves instal·lacions de reg i opina que la seva gestió de zones verdes és exemplar.  

Per la seva banda, Esperón adverteix que algunes palmeres «no es reguen amb la freqüència» que requereixen i «no reben prou fertilitzant». Afirma que el creixement de les arrels es pot veure limitat «per voreres i paviments» i el «llit rocós natural» del terra. «El resultat poden ser arbres que són massa alts per a l’estructures de les seves arrels, més susceptibles a caure en condicions de vent o sequera», assenyala.

Espècies en declivi  

L’informe que Esperón va dirigir l’any passat classifica Barcelona entre les ciutats on la supervivència de totes les seves espècies examinades –tantes com 235– està en perill de cara al 2050 per la pujada de la temperatura mitjana anual. Apunta que la capital catalana s’enclava en una regió que «es tornarà més càlida i seca».

«Això portarà diversos reptes per a l’arbrat», avisa Esperón, tot i que matisa que alguns tipus d’arbres es poden adaptar a circumstàncies més extremes a Barcelona. En tot cas, remarca que «seleccionar espècies resistents a les condicions presents i futures serà vital per mantenir la cobertura arbòria de Barcelona».  

Notícies relacionades

La família de la Shamira, dolguda pel buidatge sobtat de l’altar al costat de la palmera del Raval

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’investigador assenyala que els exemplars «més afectats per la sequera són els plantats amb poc terra disponible, envoltats de paviment, en terres sorrencs, o els que han sigut plantats incorrectament». «És en què passa al terra on hem de posar l’èmfasi en els canvis», prega Romeu. Recalca que convé guanyar volum de terreny perquè els arbres despleguin les arrels i suportin els canvis de temperatura. També ho creu rellevant per plantar més exemplars, sense por que caiguin i com antídot a l’escalfament.  

Romeu crida l’atenció sobre els perjudicis de les ciutats massa impermeables, «plenes de paviment o asfalt i amb molt poca aigua de pluja que penetra a terra», descriu. «S’ha d’utilitzar paviment de material porós perquè l’aigua s’infiltri per a benefici dels arbres», afirma. Esperón apressa a buscar mètodes per estalviar i obtenir reserves hídriques durant la sequera, com el «reciclatge d’aigües residuals» i «recollir aigua de pluja», dos sistemes que ja s’assagen a Barcelona.