El gos blau que viu al costat de la Catedral de Barcelona

Cada any, a mitjans d’agost, els veïns de la plaça Nova, al costat de la Catedral, celebren la festa patronal més antiga que es conserva a Barcelona. Les festes són en honor a Sant Roc, que presideix la plaça des d’una capella, situada en una de les torres de l’antiga porta romana. La figura del sant està acompanyada d’un gos, com és habitual en la seva iconografia. La peculiaritat, en aquest cas, és que l’animal és de color de blau cel.

Durant les festes les dues figures surten de la fornícula per protagonitzar un dels actes tradicionals de les festes de Sant Roc. És la millor ocasió per comprovar com de clarament blau és efectivament el gos.

Aquesta singularitat no es repeteix en cap altra de les imatges del sant repartides per tota la ciutat, que no en són poques. Només a Gràcia, on és copatró de les festes que se celebren aquests dies, es compten fins a quatre fornícules, i la més popular és la que es troba a la cantonada dels carrers de la Llibertat i de la Fraternitat.

No és estrany que una ciutat com Barcelona, cíclicament devastada per epidèmies, tingués una gran devoció per aquest sant amb fama de taumaturg. La tradició diu que Sant Roc va ser un pelegrí nascut a Montpeller cap al segle XIII i que curava els malalts de pesta.

Segons una llegenda barcelonina, recollida per Joan Amades, en una ocasió el sant occità va venir a la ciutat per auxiliar als empestats, però també va acabar emmalaltint. Al veure’s repudiat, es va refugiar al portal de la muralla romana, al costat de la plaça Nova. Gràcies a l’ajuda d’un gos, que cada dia li portava pa d’una fleca pròxima, va poder recuperar-se. Des d’aleshores, el gos es va convertir en el seu fidel acompanyant.

Al segle XVI Sant Roc va ser declarat copatró de Barcelona, com a protector contra la pesta. El Consell de Cent va fer vot de ciutat al sant, celebrant anualment la seva festivitat amb una processó. Sant Roc va ser especialment venerat a l’antic barri de la Catedral. El 1589 els veïns, en agraïment per haver sigut preservats de la pesta bubònica d’aquell any, van començar a celebrar unes festes en el seu honor. Una tradició que han mantingut durant 434 anys.

A la plaça Nova durant molt temps la imatge de Sant Roc va presidir un pont, avui desaparegut, que unia les dues torres del Portal del Bisbe. La ubicació no era casual, ja que la creença era que així s’impedia l’entrada de plagues a la ciutat. Després es va col·locar una nova fornícula a la torre de la Casa de l’Ardiaca, la mateixa on avui s’ubica la capelleta del sant.

No sempre va ser blau

Notícies relacionades

Les ferides de guerra de la plaça de Catalunya

La moreneta ‘fake’ de Barcelona

S’explica que el 1860, quan la figura estava sent restaurada, l’escultor va preguntar als veïns de quin color havia de pintar el gos. «¡Si et sembla, pinta’l de blau!», li va respondre algú amb ironia. L’artista s’ho va prendre al peu de la lletra, i així va ser com el gos es va tornar blau.

Aquella imatge va tenir molta popularitat, especialment entre els més petits, fins que va ser destruïda per anticlericals el 1936. Després de la Guerra Civil es va col·locar una nova escultura del sant a la fornícula, però no va ser fins al 2015 quan la comissió de festes va decidir recuperar també l’emblemàtic color del seu gos blau.