L’adeu del Milano agreuja el monocultiu comercial de la ronda de la Universitat de Barcelona

En l’última dècada han proliferat les franquícies de ‘fast-food’ internacionals i marques locals d’hamburgueses, pizzes o empanades. També hi ha diversos colmados on comprar beguda per emportar. Avui el públic objectiu és clarament el visitant, que troba aquí el clàssic no-lloc per ingerir alguna cosa ràpida durant el recorregut per una capital turística europea. Un monocultiu que reforça el complex d’«estació de busos encoberta» que denuncien els veïns.

El negoci successor de la cocteleria jazzística engreixarà el llistat de restaurants. L’amo del Milano, Ramon Larregola, explicava a EL PERIÓDICO aquest dilluns que paga una quantitat de «cinc xifres» pel lloguer del soterrani que acull música en viu i el Bracafé de la planta baixa. Ara la propietat de la finca, diu, té una oferta el 30% més alta d’una cadena estrangera de ‘trattorias’ que vol desembarcar a Barcelona. Farà joc amb l’eloqüent successió de marques de la seva vorera: McDonald’s, Taco Bell, La Tagliatella, Bacoa, Bento&Go (sushi) i Foster’s Hollywood.

També se’n va el Grabador Inglés

També se’n va el Grabador InglésÉs la segona pèrdua comercial a la ronda aquest agost: també es muda el Grabador Inglés. El va fundar el 1932 la mateixa família que el regenta avui, els Rodés. Per nou anys no podrà celebrar el centenari. Aquesta ‘rara avis’ dedicada a la fabricació personalitzada de segells i plaques ha resistit als baixos d’un hotel fins que una derrota judicial l’ha expulsat definitivament.

Està de vacances fins al 27 d’agost i la setmana que ve ja estrenarà la seva nova llar a la Gran Via, número 600, a només 100 metres de distància, com indiquen tres cartells al seu aparador. El propietari de l’immoble tindria ja plans per al local, que no s’han donat a conèixer, segons ha declarat la família Rodés a diversos mitjans.

Veïns indignats

Veïns indignatsVeïns de la zona, organitzats a través del col·lectiu SOS Ronda Universitat, ja s’han fet sentir a través de les xarxes socials. «Un altre local emblemàtic que deixa la ronda, continua la transformació del centre de la ciutat en ‘Guiripark’», criticaven al conèixer-se el tancament del Grabador Inglés. És més, relacionen directament el canvi del paisatge comercial amb la presència d’apartaments turístics: «La ronda és en mans d’expenedors de pinso per als guiris borratxos que infecten les nostres finques». «¡Volem una ciutat per als veïns, no per a les màfies!», reblen.

¿Què hi havia abans?

¿Què hi havia abans?La ronda mai va ser un carrer glamurós ni ‘underground’, sinó una via de molt trànsit amb botigues generalistes per a un públic de classe mitjana i mitjana-baixa. Però l’especialització en menjar ràpid no és una percepció esbiaixada o nostàlgica: l’hemeroteca de Google Street View permet a qualsevol fer-hi un viatge en el temps que corrobora una metamorfosi comercial paral·lela a l’increment d’autobusos.

Per exemple, poden recuperar-se les fotografies de Mestrepiel en plena liquidació fa sis anys, al local que avui ocupa McDonald’s. Foto K ara és un restaurant de ‘poke bowls’ (Aloha) i la botiga de maquetisme i col·leccionisme Hobby Barcelona allotja un supermercat 24 hores des del 2012. Mateix destí per a la vinateria Altervinos o un local d’anuncis de ‘La Vanguardia’. L’òptica Antonio Lago acull el restaurant asiàtic i de graelles Kemo, mentre que l’antiga clínica Dorsia dispensa avui empanadilles de Las Muns.

Vistosa també la transformació de la cantonada amb Balmes, on s’alçaven una copisteria Workcenter i els electrodomèstics Pont Reyes, exiliats a la Gran Via al costat de la pròxima casa del gravador. Altres locals han tingut molta rotació, com la botiga de roba Unik, que ha sigut substituïda per un WorkCenter i un Vinalium o la seu d’Autocares Julià a la cantonada amb la plaça de la Universitat, que s’ha acollit a les marques Ono, Premier i ara Dama de Copas.

Menció especial per a la banca. Caixa Penedès ha donat pas a un petit supermercat Coaliment, Ibercaja va ser substituïda pels ‘pintxos’ d’un Txapela, la sucursal de Caixa Catalunya és avui un Ale-hop de capricis ‘low cost’ i la del Banc Sabadell acull una taverna amb retransmissions esportives i tapes catalanes. Al número 20 un local de Can Pizza ha substituït un Organic Market, tot i que s’ha de destacar que tots dos han respectat el mosaic catalogat de la façana, procedent de l’antiga Casa Escofet (1921).

Els dos últims clàssics

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Els dos últims clàssicsA punta i punta de la ronda, com si fossin sentinelles, queden dos bastions de resistència. D’una banda, hi sobreviu la mítica cerveseria d’inspiració alemanya Alt Heidelberg, fundada el 1934 i convertida en el bastió més antic de la via al mudar-se el gravador. Un llarg tancament de 19 mesos durant la pandèmia va fer témer una altra pèrdua a la ronda, però finalment el 2022 va tornar a despatxar al seu fidel públic els bocates de frankfurt i canyes de més de 50 varietats que han donat fama a l’establiment.

L’altre resistent és Casanova Foto, tot i que no és una botiga històrica sinó en certa manera exiliada. Aquest referent per als fotògrafs catalans té diversos locals a Barcelona i un a Madrid. Va néixer el 1972 al carrer de Pelai, amb una botiga de dos pisos que va tancar el 2012. A la ronda de la Universitat havia obert una mica abans, el 2009, explica la firma, i va acollir la secció de material professional al tancar Pelai. Avui perviu just al costat del Milano.