La font viatgera amb un símbol únic de la independència de Sants

La font deu el seu nom a la figura que la corona, un querubí de marbre que sosté unes gerres. Al barri tradicionalment se la coneixia com El Ninyu, es diu que per influència dels immigrants del sud d’Espanya, arribats a principis del segle passat. 

L’escultura, obra d’Agapit Vallmitjana, s’aixeca sobre una columna adornada amb quatre escuts. Tres d’ells són fàcilment reconeixibles: el de Catalunya, amb les quatre barres; el de Castella, quarterat, amb dos castells i dos lleons, i el de Barcelona. El quart emblema, més difícil d’identificar, representa la imatge de la verge, elevada per sobre dels núvols. Es tracta, en realitat, de l’antic segell parroquial de Santa Maria de Sants que, a falta d’escut oficial, va ser també adoptat per l’administració municipal de Sants.

Sota l’escut de pedra, es conserva una placa de marbre molt deteriorada –al seu dia n’hi havia tres més–, on amb prou feines s’intueix el nom del Senyor José Escuder, alcalde de Sants quan es va inaugurar la font. No va ser aquest el seu emplaçament original, sinó la plaça d’Osca, llavors seu del mercat. Formava part d’una xarxa de fonts públiques impulsada per l’Ajuntament de Sants, que va atorgar la concessió a la Companyia d’Aigües Potables de Sans [sic], una empresa que explotava les aigües subterrànies del Llobregat. El maig de 1880 es van beneir tres sortidors. Un al carrer Sagunt cantonada amb Jocs Florals, un altre a la plaça de l’església i el tercer, ja referit, a la plaça del mercat.

El 1913, quan el mercat es va traslladar a l’actual edifici modernista, la font va ser desmuntada i recol·locada a l’antiga plaça de la Vila –oficialment, de la Constitució–, davant de l’antic Ajuntament de Sants. Aquesta plaça, avui desapareguda, estava ubicada en l’actual encreuament del carrer de Sants amb la rambla del Brasil. Després de l’annexió a Barcelona, va ser batejada en honor a Víctor Balaguer, un nom que mai va quallar. La majoria sempre la va conèixer com la plaça del Ninyu, per l’escultura de la font.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

L’espai va ser arrasat el 1969 per obrir el primer cinturó de ronda. La font va viatjar de nou, aquesta vegada a un magatzem municipal. D’allà va ser rescatada, uns anys més tard, per adornar els jardins de Can Mantega, on lluu actualment. 

Que se sàpiga, aquest és l’únic lloc de la via pública on es pot contemplar un escut de Sants dels temps de la independència municipal. Hi ha una rèplica de l’emblema, però més moderna, a la façana de la seu del districte de Sants-Montjuïc, al carrer de la Creu Coberta. Tot i que és una confusió habitual, aquest edifici, conegut popularment com l’Alcaldia, mai va acollir l’antic Ajuntament de Sants. En realitat va ser construït a principis del segle passat com a seu de la tinença d’alcaldia d’Hostafrancs.