Comencen les obres a l’última masia verge de Sarrià: gairebé 60 pisos de luxe i 22 arbres talats

Els treballadors desbrossen el terreny rere la reixa. Preludien les obres per alçar dos blocs per a una promoció que compta amb autorització de l’ajuntament per dotar-se amb 59 vivendes com a màxim. La promotora Corp la publicita ja per trobar clients que habitin els pisos, qualificats d’‘ecoluxury’.

La dona que observa el tràfec al solar creu que ja hi ha prou «edificis superluxosos» a la zona. «El que necessitem són zones verdes i jardins», oposa. «¡Talen els arbres com si fossin mala herba! –retreu una altra veïna, que se suma a la conversa–. Fins fa poc, hi havia un nesprer plena de fruits, però també l’han tallat. I perquè creixi un arbre de nou han de passar molts anys...».

La reforma a punt de començar preveu arrencar 22 arbres, trasplantar-ne tres que es ressituaran dins del recinte i conservar-ne 13, segons detalla el consistori. El pla urbanístic al·lega que es conserven els exemplars «més significatius» i que desapareix la vegetació «de menys envergadura i qualitat», l’alineada al costat dels murs, just on s’edificarà. El jardí continuarà sent privat, tot i que s’envoltarà d’un camp clos que deixarà contemplar-lo des del carrer. 

El govern de l’alcalde Jaume Collboni recalca que la propietària –l’empresa Bigdal 5000 SL– haurà de pagar per cada arbre arrasat. Amb l’import, l’ajuntament es compromet a plantar «arbres pel mateix valor als entorns de la finca».

Un estudi municipal del 2018 va estimar que el titular havia d’abonar 16.342,94 euros per 14 exemplars catalogats com a no trasplantables. L’import es plantejava en concepte d’indemnització per «pal·liar la pèrdua de massa arbòria». A part, instava a dipositar un aval per valor de 13.267,31 euros com a garantia per la «supervivència» de set arbres a replantar i un altre de 10.687,08 euros com a fiança davant eventuals danys de quatre a conservar. 

Refugi climàtic

La plataforma Defensem Can Raventós rebutja la tala i també que es bescanviï per una indemnització econòmica i per vegetació plantada fora de la finca. «Volem salvar els arbres per tenir un jardí amb ombra i que es converteixi en un refugi climàtic», propugna. Advoca per una permuta perquè almenys part de la construcció es traslladi a altres parcel·les i el jardí es condicioni perquè, en comptes d’un recinte tancat, sigui un parc obert al veïnat. No obstant, el consistori va revelar setmanes enrere que les negociacions amb la promotora per intercanviar solars i rebaixar edificabilitat no van prosperar.  

Defensem Can Raventós també postula que la masia s’adapti per ser un espai climatitzat, accessible per alleujar les onades de calor i que allotgi equipaments. La casa, aixecada el 1848, està catalogada i es mantindrà dreta. El projecte obliga a restaurar les façanes: el cost es pressuposta en 118.400 euros. Al seu torn, es preveu habilitar nous domicilis a l’immoble vuitcentista. 

La irrupció de la maquinària i els operaris ha sorprès en ple agost els integrants del moviment veïnal. L’Adrià divisa l’atrafegament que s’ha apoderat de la propietat des del balcó. «Allà hi havia un cactus que han tirat –repara, assenyalant-ne les restes. Hi havia bastants arbrets més que ja s’han carregat». El malestar es va revifar al tirar-se avall un monumental pi canari: era el que més sobresortia darrere de la paret i el primer a ser enderrocat. «El greu és que, en una situació de crisi climàtica i sequera contínua, no es protegeixi aquesta zona verda, quan no en tenim cap altra de pròxima», es queixa el veí.  

Sentència pendent

Defensem Can Raventós pledeja contra el pla aprovat el 2020, amb els vots favorables de Barcelona en Comú, el PSC i Valents. La plataforma va interposar un contenciós fa més de dos anys, pendent de sentència. 

«Està vist per a sentència, però el mal estarà fet si triga un o dos anys», temen els seus integrants. Recorden el cas de l’illa Sandoz, davant de la finca històrica: la justícia va donar la raó als veïns en repetides ocasions, perquè l’edificabilitat i l’alçària no se cenyien a la llei, però les resolucions van arribar quan l’immoble ja estava erigit i habitat.  

L’organització detecta «errors urbanístics i procedimentals» en el projecte de Can Raventós. Entre altres suposades anomalies, adverteix que es va cursar presumptament de forma indeguda quan l’expedient per tramitar-lo feia més d’un any que estava caducat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

També afirma que les tres plantes d’altura que es permeten als nous edificis no s’ajusten presumptament a la norma. Afegeix que la franja de protecció de 10 metres que el catàleg del patrimoni de la ciutat exigeix entre la masia i les noves construccions no es respecta: en un punt, es redueix a 4,21 metres.

L’executiu municipal ha donat a entendre que dona els contactes amb la propietat per tancats i que concedeix via lliure a les obres perquè, al seu entendre, s’ajusten a la normativa. Al seu torn, el moviment veïnal exigeix conèixer el resultat d’un informe que l’executiu d’Ada Colau va encarregar per revisar si el pla compleix la legalitat urbanística. La Sindicatura de Greuges ha instat el consistori a entregar la documentació «al més aviat possible».