«No hi ha prou espais»: l’odissea d’aprendre a anar amb bici a Barcelona

«És una ciutat que no t’ho permet. No hi ha prou llocs per practicar anar amb bici. Els parcs són petits o el paviment no és adequat; a més hi ha molt trànsit i pocs carrers pacificats, sobretot en el cas de l’Eixample», assegura Adrià Arenas, portaveu de la biciescola del Bicicleta Club de Catalunya (BACC). 

A causa d’aquesta situació, nombroses famílies veuen que la millor opció és desplaçar-se a altres punts de la ciutat per ensenyar els seus fills i, en conseqüència, ho van deixant fins que queda com una assignatura pendent. I és que la logística per traslladar-se amb les bicicletes, ja sigui amb metro o amb cotxe, fa que sigui una tasca poc agradable. 

El problema continua un cop ja n’han après. La Susana, que passeja amb les seves tres netes de 6, 7 i 9 anys a prop de casa, a Consell de Cent, comenta que han renunciat a utilitzar-les a la ciutat: «Com que no hi ha espais, vam decidir portar les bicis a la nostra segona residència. Allà les disfruten més». Elles, malgrat viure a prop d’aquest nou carrer per als vianants, consideren que circular-hi «és un embolic» per la quantitat d’obstacles que es troben entre persones, obres, ciclistes i patinets «que van per on volen».

Retard en l’edat d’aprenentatge

A la biciescola del BACC notes aquestes dificultats amb un cert retard amb l’edat d’iniciar-se sobre les dues rodes. Si bé el moment que consideren «ideal» per aprendre’n és entre els 3 i 5 anys, al BACC arriben nens barcelonins d’entre 7 i 9 anys. Són fills de pares que asseguren que «ho han intentat i no han pogut», al no tenir un lloc adequat a prop de casa i necessitar més temps i dedicació. 

«Fas un cop d’ull a la ciutat i realment veus que hi ha pocs espais grans i diàfans per practicar, i on no t’hagis d’estampar contra el mobiliari», afegeix Arenas. En aquesta mateixa línia, Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici, lamenta que amb la «massificació» de les voreres, entre terrasses de bars i altres elements, el lloc per transitar queda «reduït». 

Garcia també creu que amb el temps s’ha anat «deshumanitzant» la ciutat, tot i que l’arribada de les superilles tornen una mica d’esperança: «Els que tenim certa edat, recordem haver sortit a aprendre a anar amb bici a la vorera de casa. Això és impossible actualment, tot i que sí que és un punt a favor el que s’està fent a Barcelona de convertir en zona de vianants carrers, ja que fomenta que s’hi pugui fer vida», diu en una entrevista amb aquest diari.

Notícies relacionades

Torna la Can We Run, la carrera solidària que uneix gossos i amos

La Sagrada Família es perfila com a destí de peregrinació per Gaudí

En aquest sentit, el Pau, pare de dues filles de 5 i 10 anys que viuen a l’Eixample, compara que complicat va ser ensenyar la més gran en comparació amb la petita, que aviat n’aprendrà. «Ara hi ha més llocs, s’està millorant molt en aquest aspecte, tot i que encara hi ha poca cosa», assegura.

En qualsevol cas, recomanen que es tracti d’espais oberts i pavimentats, sense sorra ni pedres, on hi hagi un tram «d’uns quants metres», prou perquè el nen «agafi inèrcia i pedali». «En només un matí ja surten pedalant, no fa falta gaire més», puntualitzen des d’Amics de la Bici.