Vivenda a preu d’or a Barcelona: lloguers i vendes baten rècords a diversos districtes

A falta de la pròxima publicació de les dades oficials de l’Incàsol de contractes firmats a la capital catalana, el termòstat més recent del mercat l’aporten mensualment els principals portals immobiliaris amb els informes de l’oferta activa. En el cas d’Idealista, constaten que la ciutat ostenta els preus més alts d’Espanya en arrendaments. Aquests 19,4 euros per m2, molt per sobre de l’etapa de la bombolla immobiliària semblen difícils de temperar a la vista que l’estoc de pisos disponibles és cada vegada més reduït, i que la llei de vivenda i el posterior anunci que la Generalitat liderarà les mesures de control de preus (encara no aplicables) no ha fet més que desincentivar els propietaris que estan traient-los del mercat de lloguer tradicional.

Amb aquest panorama, en un context de gran demanda de sostre, tant de la població local com d’estrangers que venen a treballar temporalment a Barcelona, els números continuen vertiginosos. Així, a Sant Martí i Sants-Montjuïc l’oferta de lloguers del mes passat va ser un 5,4% més cara que al juliol. En altres casos pugen o es mostren estables. Només les Corts cau un pírric 0,6%.

De fet, els districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó, Gràcia, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc a l’agost han arribat a les seves puntes històriques, mentre que a l’Eixample ho va fer fa uns mesos i ho manté. Llogar un pis mai havia sigut tan costós. I per metre quadrat, Ciutat Vella se situa al capdavant a 22,6 euros actualment. No obstant, és Sant Martí on més s’han disparat els preus: un 22% en un any.

A l’altre extrem del llistat, com és habitual, Nou Barris ostenta els preus més assequibles a 14,5 euros el metre quadrat: És a dir, que per un pis de 70 metres s’estan demanant fins i tot allà uns mil euros.

El sector, des dels API fins a les patronals de propietats i administradors, fa setmanes que alerten de la pèrdua d’oferta. Molts propietaris es passen al lloguer temporal, d’habitacions o fins i tot venen, davant les incerteses que presenta el lloguer, i una legislació que els deixa «desprotegits» i que ara trasllada per igual a grans i petits propietaris les conseqüències d’una històrica i deficitària política de vivenda social, argumenten des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Com que l’activitat immobiliària afluixa a l’estiu, el setembre serà clau per comprovar l’evolució que segueix el mercat barceloní.

La compravenda afluixa

En aquesta conjuntura, l’opció fins fa poc recurrent de passar-se a la compra s’ha desinflat a causa de l’encariment de les hipoteques l’últim any. En tot l’Estat, les últimes dades de l’INE del juny mostraven una caiguda de gairebé el 22% de firmes respecte al mateix mes del 2022. Aquests compradors que de moment han desistit s’han passat en molts casos a la recerca de lloguer, pressionant encara més la demanda en ciutats com Barcelona.

El que és curiós és que els preus de venda de vivenda utilitzada a la metròpolis encara es resisteixen a baixar, malgrat les previsions d’ajustos dels experts per als pròxims mesos. Segons l’últim informe (a tancament d’agost) de Fotocasa, el metre quadrat ha pujat un 0,9% respecte a fa un any, però ha baixat un 0,3% en un mes, de manera qye ha quedat en 4.439 euros. No obstant, la situació és dispar segons cada districte. Per exemple, Sants-Montjuïc (5,1%) encapçala els augments anuals, seguit de Gràcia (4,4%) i Horta-Guinardó. I l’evolució és negativa a les Corts (-3%), Sant Martí i Ciutat Vella.

El districte més car per comprar continua sent Sarrià-Sant Gervasi (6.070 euros el metre quadrat), seguit per l’Eixample (5.636 euros), segons la font esmentada.

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Per la seva banda, l’anàlisi d’Idealista indica una pujada del 0,1% l’últim mes (4.141 euros el metre quadrat de mitjana), amb sis districtes encara puixants i la resta descendint lleugerament. Segons el seu rànquing –que des de fa uns mesos elimina anuncis duplicats i anòmals–, els preus a la capital catalana estan només un 3,9% per sota del pic històric de la bombolla immobiliària en el conjunt de la ciutat, el juny del 2007 segons el seu registre.

Per sobre del 2007

Però resulta cridaner veure com algunes zones s’han enfilat ja per sobre d’aquelles fatídiques dades. L’Eixample cotitza als anuncis a 4.978 euros el metre, mentre que Gràcia també ha pujat a 4.519 euros, com mai. L’epicentre de Barcelona, Ciutat Vella, encara queda un 5,9% per sota del seu pic. I districtes amb menys demanda de població estrangera de passada, com Nou Barris, és un 17,6% (2.431) més barat que en el seu màxim del febrer del 2009, segons el mateix indicador.