Febre de zones vip en discos de Barcelona: taules i ampolles a 10.000 euros

Jordi Otix

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Divendres nit de ple a la discoteca Shôko del Front Marítim. S’apaguen momentàniament els llums, la música s’atura i dona pas a un gran tema, mentre s’obre un passadís entre la gentada i apareix una desfilada de cambrers i cambreres espaterrants portant bengales i una ampolla grossa de xampany francès de sis litres pel qual els clients que esperen en un reservat pagaran la barbaritat de 12.000 euros. L’escena es repeteix no poques nits en les millors discoteques i restaurants-club de Barcelona, que des de fa uns anys han trobat a les zones vip una important font d’ingressos, que en els últims temps han anat ampliant per donar cabuda a la creixent demanda.

Les factures de quatre zeros, que solen anar a càrrec de turistes adinerats (per oci o congressos) o d’expatriats residents a la capital catalana, són freqüents. Però molt més habituals resulten les reserves d’aquestes taules restringides amb un consum mínim obligat que sol ser a partir de 300-500 euros, i es disparen a mesura que s’acosten a la cabina del ‘dj’ o en les dates més assenyalades, quan arriba als 15.000 euros. Els anomenats vips o privats s’han convertit en protagonistes de l’actual oci nocturn i el panorama de clubs i festivals, on a més de divertir-se el que compta és exhibir poder i retransmetre-ho a les xarxes socials.

No és l’import més car que es pot abonar per una sola ampolla a Barcelona. La mateixa sala compta a la seva carta de begudes del privat amb una ampolla de xampany de 30 litres al preu de 100.000 euros. L’han venut una vegada, expliquen, a un client dels Emirats Àrabs en una nit de festa durant la celebració del congrés mundial de telefonia mòbil MWC. L’staff es va bolcar en la posada en escena del servei. Però sense arribar a aquest extrem, molt més sovint despatxen ampolles màgnum (d’1,5 litres, entre 800 i 1.600 euros segons marques), que en si mateix es converteixen en un xou, relata David Muñoz, gerent de Shôko, on un equip específic coordina tota l’atenció a aquesta clientela.

«Els privats existeixen fa temps però s’estan ampliant perquè els clients els demanen cada vegada més», relata. A molts noctàmbuls amb poder adquisitiu els agrada mostrar-lo i disfrutar de privilegis a les discoteques i clubs, al preu que faci falta. En aquesta sala ja hi ha unes 50 taules per a aquest objectiu, que van des d’un mínim de 350 euros per a cinc persones en temporada baixa, a la supertaula al costat de la cabina del discjòquei, que es pot tancar amb un cadenat i per la qual s’arriben a pagar aquí 10.000 euros.

Enrere van quedar els temps que el negoci i la diversió es limitava a la pista de ball, que continua sent essencial perquè posa l’ambient i la xerradissa –i el públic– que busquen des de les taules. El fenomen de les zones vip va ser importat fa un parell de dècades en algunes sales de Barcelona, però tímidament. Ho reclamaven els turistes joves de Londres, París o Nova York, on abunden les sales de festa petites i els negocis serien inviables només amb entrades comunes. Les taules de consum mínim garanteixen ingressos i poder comptar amb discjòquei i serveis d’alt nivell. Ho saben bé a Eivissa, que en l’última dècada ha retallat a passos gegantescos el territori de ball per posar-hi taules reservades a preu d’or, on fer postureig, malversar, mostrar-se al món via Instagram i viure la nit no des de la barra, sinó des d’un sofà amb un servei cinc estrelles. En tenen almenys una vintena de locals de la ciutat, tot i que no sempre en totes les seves sessions.

Més de cent taules a Opium Mar

El grup Costa Este, que entre altres sales ostenta la disco més gran de la ciutat, l’Opium Mar, desplega a les seves webs els mapes de taules amb preus segons ubicacions i sessions. En el seu producte estrella del Front Marítim, amb 130 taules incloent-hi la terrassa, aquest divendres, per exemple, cotitzaven des de 400 euros les més petites, a 15.000 les millors, en aquest cas per a 20 persones. L’import es tradueix en un mínim de copes fins a arribar a aquest import, però després les factures poden ser molt més altes. La seva potent programació musical i enormes dimensions fan que cada una de les seves zones (tenen noms propis, amb marques patrocinadores) siguin en si mateix una festa, amb clients que moltes vegades procedeixen d’hotels de luxe pròxims com el W i l’Arts, consumidors de begudes ‘premium’.

Molt a prop, també Pacha desplega les seves reserves ‘online’ amb prepagament parcial a preus que arriban als 4.000 per taula.

Molt desitjat pels que busquen espais més petits però selectes, el Carpe Diem Lounge Club (conegut per ser freqüentat per famosos internacionals) suma una trentena de taules vip, que van dels 300 als 2.000 euros, segons sessions i emplaçament. La seva ampolla Mathusalem de Dom Pérignon de sis litres, a 9.700 euros, és la sensació a les seves festes més ‘top’, Vendetta, Boho o Housy. Però la beguda més en tendència del moment, aquí i en altres sales és el tequila, sobretot el prestigiosíssim Clase Azul, que en general a les discos ronda els mil euros.

La millor versió d’aquesta marca, l’Ultra, cotitza a 10.000 euros a Sutton, la famosa disco del carrer de Tuset, on les Dom Pe de sis litres de xampany valen fins a 14.000 i tenen una notable demanda, segons relata el seu director, Robert Massanet. La clientela que gasta amb semblant alegria no sol ser autòctona –tot i que sí que n’hi ha entre les seves taules, sobretot per celebracions–, sinó forana. Recorda les primeres taules vip que va gestionar el 2006 al cèlebre Danzatoria, i l’evolució que ha seguit aquest segment. «Ara es demanen moltíssim i han anat guanyant espai a les principals discoteques», explica.

A Sutton, per preservar el seu públic de sempre, han preferit elevar la cotització de les seves 60 taules a robar pista. «Les tarifes varien en el nostre cas segons la festa i la demanda que hi hagi aquella nit», relata. Així, una taula que comença amb un crèdit (consum mínim) de 5.000 euros, pot acabar multiplicant-se si els seus usuaris encadenen ampolles ‘premium’, a un preu superior a les marques estàndard.

A pocs metres, Bling Bling és un dels punts de trobada de la zona alta. El seu director, Christian Garralaga, relata que el públic local sol ser incondicional de la pista, mentre que el forà prefereix les seves més de 50 taules a dues zones i per un mínim de 250 euros amb una ampolla d’alcohol de marques base. En primera línia el tiquet s’eleva a 3.000, mentre que la seva millor ampolla surt per 15.000. Les superfires, els esdeveniments de F-1, els Barça-Madrid... són les seves puntes de venda, amb el vodka, seguit de gin i rom com a principals demandes, moltes vegades de gamma alta.

Notícies relacionades

Toni Cano, soci de Jacqueline Barcelona, un dels restaurants musicals de moda a la ciutat (a Enric Granados), explica que el seu vip suposa l’accés a la zona de club privat, prèvia reserva, amb un consum mínim de 750 euros per a cinc persones. Com a molts locals, el vodka sol ser la beguda més sol·licitada, tot i que el xampany i el tequila acompanyen moltes festes. La seva dotzena de taules vip se solen omplir, i compleixen així l’objectiu d’exclusivitat que busquen.

Alguns establiments amb taules vip, en totes o algunes de les seves sessions són City Hall, la sala Bikini, Input, La Terrrazza, Apolo, Downtown, entre d’altres, a més de festes específiques i festivals.

Temes:

Discoteques