Deu xifres de vertigen de l’evolució del turisme a Barcelona en 30 anys

En el llunyà 1993 van ser 2,45 milions de viatgers els que van dormir en hotels de la ciutat. Però el 2019 ja eren 9,47 milions a què cal sumar excursionistes i allotjats als més de 9.600 pisos turístics amb llicència a la ciutat. Les pernoctacions (nits d’hotel) van assolir en la prepandèmia 19,8 milions anuals, un 366,4% més que en l’origen de Turisme de Barcelona.

Barcelona tenia una escassa oferta hotelera a principis dels anys 90, enfocada a l’activitat firal i professional entre setmana, i amb habitacions buides els caps de setmana i períodes vacacionals. La situació s’ha invertit amb el pas dels anys, al disparar-se el turisme vacacional i augmentar un 180% el volum d’hotels. Destaca el cas dels de 5 estrelles, que han passat de ser només 5 a sumar 39, cosa que representa un increment del 680% i posa de manifest el ‘boom’ del turisme de luxe.

La xifra és aclaparadora però necessita contextualitzar-se: el 1993 els creuers només eren populars als Estats Units i el fenomen a Europa era incipient. Aquell any hi va haver 250 escales a Barcelona, amb un total de 152.082 creueristes. El 2019, any de rècords, van ser 800 i 3,14 milions de moviments de passatgers (els que inicien i acaben ruta es compten dues vegades), per l’evolució del mercat i la irrupció dels megacreuers. Barcelona s’havia convertit des de feia anys en principal port del Mediterrani al desenvolupar unes infraestructures portuàries de primer nivell que facilitaven l’inici de travessies des de la ciutat, cosa que afavoreix una despesa més gran i estada prèvia del creuerista.

El seu creixement en tres dècades (frenada en el període de pandèmia i el 2022, quan es va poder recuperar parcialment fins als 41,6 milions) ha sigut del 445%. Ha posat sobre la taula el debat d’una ampliació sostenible de l’aeroport del Prat. Els seus detractors al·ludeixen a l’impacte mediambiental i a un excés de turisme, mentre que els seus defensors creuen que és necessari per enfortir les rutes intercontinentals que permetin fer créixer el turisme de qualitat i establir nous ponts de negoci empresarials i firals.

Tant el turisme nacional com l’internacional han crescut en tot aquest període, tot i que el forà ha anat ampliant la seva quota del pastís. Així, el 1993 els viatgers de la resta d’Espanya van ser un 38,5%, davant només un 17% el 2019. Es pot destacar que el 2022, quan els vols internacionals encara no s’havien recuperat i molts viatgers van optar per les curtes distàncies, el turisme nacional va augmentar la seva quota fins a suposar un 20,9%. En la prepandèmia els viatgers estrangers van marcar puntes de 7,86 milions. El més nombrós a l’urbs és el nord-americà, que suposa més d’una desena part del total.

Bona part d’aquest èxit es deu al programa Convention Bureau de Turisme de Barcelona, que promou activament la captació de congressos, reunions i convencions i presenta contínuament la candidatura de la ciutat davant grans cites. S’ha passat de 175.323 a 664.607 delegats. I de 710 a 1.733 reunions anuals.

Si el 1993 el temple de Gaudí va atraure 660.000 visitants, en la prepandèmia ja va superar els 4,7 milions. El 2022, després d’anar recuperant la ciutat el pols turístic va arribar als 3,78 milions. Altres punts d’interès han crescut també vertiginosament, com el Museu del Barça, de tot just 337.000 visitants a 1,66 milions. Fa tres dècades, el gran reclam local era el Poble Espanyol, amb 1,38 milions de visitants, que manté xifres similars. En aquests anys, en les primeres posicions s’ha colat també l’Aquàrium.

Fa 30 anys el viatger gastava gairebé tots els seus diners en menjar (84%), perquè el pes del turisme de negocis era fonamental i hi havia poc marge per a l’oci. Però el 2022, i deixant de banda l’allotjament, el visitant és majoritàriament vacacional i destina un 47% de la seva despesa a menjar, un 16,8% a compres, un 21,4% a oci i un 13,6% a transport intern.

Des del 2012, quan es va implantar, l’impost turístic ha recaptat 253 milions d’euros a Barcelona, dels quals l’ajuntament n’ha ingressat 115,3. La ciutat genera la meitat de la taxa recaptada a tot Catalunya en el conjunt de l’any. I l’import local ha servit per finançar 450 projectes urbans, triats pel consistori. La taxa s’està incrementant gradualment en els últims anys i aquest any s’eleva a un màxim de 6,25 euros per persona i nit als hotels de cinc estrelles. Els creueristes en escala són els únics visitants no allotjats que paguen impost a tota la ciutat: 5,75 euros per persona.

Dels 697.291 viatgers per vacances de l’era preolímpica s’ha passat a 6,4 milions el 2019. El professional, en canvi, ha crescut un 65,3%, fins a arribar a 2,58 milions. Aquests increments s’han acompanyat d’estades mitjanes més llargues, de 2,1 nits (2019) a 2,6 (2022).