La causa penal contra Colau per les superilles s’amplia a frau de subvencions

La jutge que instrueix la causa penal contra l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les superilles de l’Eixample, ha ampliat la investigació a la suposada comissió d’un presumpte frau de subvencions, a l’haver-se construït els eixos verds amb fons provinents de la Unió Europea. La magistrada Carmen Suárez Vázquez ha admès l’ampliació de querella que va interposar l’arquitecte en cap del consistori en l’època de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferràn Grasas, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

D’aquesta manera, la togada estén les indagacions que, fins ara, se circumscrivien a delictes urbanístics, al no haver-se modificat prèviament el plantejament urbanístic vigent, i una presumpta malversació de fons. En aquest procés també figura l’extinenta de l’alcaldia Janet Sanz.

L’ampliació de querella exposa que l’Ajuntament de Barcelona va destinar 25,9 milions d’euros dels fons europeus que va percebre (75 milions en total) per al programa de les superilles i recorda que les bases reguladores per al programa d’ajudes per a la implantació de zones de baixa emissió estableix que només podran obtenir els fons les actuacions que compleixin la normativa sectoral que els sigui aplicable.

L’exarquitecte en cap de Barcelona i els seus advocats consideren, en aquest sentit, que, en virtut de l’aplicació de la legislació urbanística, «l’actuació municipal» sobre les superilles de l’Eixample «contravé frontalment» les normes establertes en el Pla General Municipal de Barcelona, que «no ha patit cap modificació» aprovada pels òrgans competents (ple municipal i Generalitat) per a la supressió de la circulació viària.

En conseqüència, per als querellants es podria haver comès un delicte frau de subvencions, que sanciona els que obtenen ajudes de les administracions públiques, inclosa la Unió Europea, en una quantitat o per un valor superior als 100.000 euros, «falsejant les condicions requerides per a la seva concessió o ocultant les que l’haguessin impedit».

Informe justificatiu

L’ampliació de la querella també recorda que l’ordre que regula les subvencions per a la implantació de zones de baixa emissió obliga l’Ajuntament de Barcelona a justificar amb aportació d’un informe de la intervenció general que els fons rebuts s’han fet servir en les actuacions per a les quals li va ser atorgada. Per aquesta raó, la jutge ha acordat que es requereixi al secretari de la corporació municipal que aporti els esmentats informes.

Notícies relacionades

La jutge del ‘cas Consell de Cent’ proposa negociar l’execució de la sentència

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

La jutge, d’altra banda, ha rebutjat el recurs presentat per Janet Sanz, al qual es va adherir Colau, contra la interlocutòria en què admetia a tràmit la querella i acordava sol·licitar, entre altres qüestions, els expedients de les obres del pla de la superilla de l’Eixample, així com els informes emesos per aprovar-la, les persones que van assistir a la comissió de govern celebrada el 26 de maig del 2022 en què va avalar els projectes de reurbanització i les memòries d’aquestes iniciatives, entre més documentació.

En la seva resolució, la magistrada afirma que «no s’ha aportat» al procés «cap element» que permeti acreditar que es va aprovar una modificació del Plantejament Municipal que justificaria l’actuació urbanística portada a terme a l’Eixample, ni que s’hagi produït una «modificació essencial» de la funcionalitat del sistema viari, el qual «s’ha suprimit».