Collboni promet al món empresarial diàleg com a contrapunt amb Colau

Jaume Collboni ha traslladat aquest dimarts un missatge de tranquil·litat i sintonia en la seva primera intervenció com a alcalde de Barcelona al Cercle d’Economia que podria resumir-se en algunes paraules: diàleg, confiança. No ho tenia gaire difícil el socialista per suscitar somriures, més o menys tímids, més o menys rotunds, entre els assistents a l’acte.

N’hi havia prou amb prendre distància amb claredat amb l’estil i el discurs de l’alcaldessa en els dos mandats anteriors, Ada Colau, que tan escassament simpàtica resultava al que es coneix com els sectors econòmics de la ciutat.

Collboni ha apel·lat tot just començar la seva intervenció –una conferència titulada ‘Barcelona, compromís de tots’, que ha seguit un col·loqui– al diàleg, del qual ha destacat que és una mostra de «fortalesa», i no de «debilitat». Ha recordat que des de la seva investidura, el 17 de juliol passat, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i «ahir mateix» amb el rei Felip VI, que el va rebre al Palauet Albéniz.

Cita en dos mesos

L’alcalde ha assegurat que la normalitat de les relacions institucionals serà «la divisa del mandat», i com a mostra ha anunciat que ha convocat per al 22 de novembre «una iniciativa inèdita», una cimera econòmica en la qual reunirà els sindicats UGT i CCOO i les patronals Pimec i Foment del Treball. L’objectiu, iniciar un projecte que ha denominat «Diàleg Social Barcelona». També ha fet menció del Pla Endreça com a aposta pel civisme, i de la voluntat d’ampliar el cos de la Guàrdia Urbana. L’ordre.

«És necessari intensificar el diàleg social en tots els nivells, també en l’àmbit de la ciutat, i donar-li caràcter i espai institucional», ha remarcat. I s’ha referit al revers d’aquesta visió, en el que els mal pensats podrien veure una al·lusió a la gestió de la seva antecessora: «Quan no hi ha diàleg és quan es poden generar polaritzacions estèrils que només serveixen per crispar la ciutadania».

El 30% de vivenda protegida

Collboni ha al·ludit a una de les seves principals promeses electorals: el seu govern procedirà a concretar la flexibilització de la mesura que obliga a destinar vivenda pública el 30% de les promocions i rehabilitacions de més de 600 metres quadrats. A falta que es concreti la flexibilització, un canvi podria ser que en lloc d’entregar tres pisos de cada 10, un promotor pugui compensar amb els diners equivalents.

En el col·loqui posterior, entre el públic se li ha esmentat la ineficiència de la mesura i se li ha retret també que insisteixi, com ha fet, a apostar per la regulació de lloguers. Alguns estudis, li han retret, indiquen que aquesta regulació no té l’efecte desitjat i que pot limitar l’oferta de nova vivenda.

Regulació del lloguer

Collboni ha replicat que l’absència de regulació ha fet que el preu de la vivenda «s’hagi disparat». Instaurar-la, ha prosseguit, tindria com a efecte aturar aquest increment, si bé ha afegit que és conscient que no és «una solució estructural». I que aquesta solució passa per promoure més vivenda pública o publicoprivada, com s’ha fet, ha remarcat, en l’anterior mandat. Allà el públic ja no semblava tan content com al principi.

Del 30% ha afirmat que és una trava i que és «una obligació del sector públic eliminar traves»: «Ha sigut contraproduent, no ha tingut els resultats esperats». Ha explicat que en aquests moments s’està treballat en la reforma d’aquesta norma.

La Corona, l’Església i l’Exèrcit

Collboni ha parlat de l’ampliació de l’aeroport, assenyalant que el veritable debat és sobre com la ciutat ha d’estar interconnectada si vol apostar per un creixement econòmic de qualitat, cosa que donaria sentit a la reforma. En general, ha generat cordialitat, com ha demostrat l’expresident del Cercle Carlos Cuatrecasas, que li ha dit: «Tens la nostra confiança». Li ha agraït que reprengués la relació del consistori amb la Corona i ha confiat que passi el mateix amb la cúpula militar i eclesiàstica.

Notícies relacionades

Catalunya eximeix escoles i centres esportius de complir els límits de soroll fins a la nit

El Suprem exculpa Badia i torna la causa de Tersa a Badalona

Un altre dels assistents li ha vingut a dir que el seu discurs pinta bé, però que ara ha d’elegir soci, i que si és Junts la sensació serà encara millor, però que si és Barcelona en Comú els somriures s’esborraran una mica.

Trias, present; Colau, no

«Soc un alcalde progressista amb un programa progressista i la meva intenció és articular una majoria progressista», ha contestat, sense descartar acords amb Junts, l’alcaldable del qual al maig, l’exalcalde Xavier Trias, assentia amb un somriure contingut. L’altra al·ludida, l’exalcaldessa Colau, no era entre els presents.