Els millors actes de la Mercè 2023 segons els exalcaldes de Barcelona: les recomanacions de Jordi Hereu

El primer que passa per aquest particular divan és el Jordi Hereu (PSC), que va governar Barcelona del 2006 al 2011. Aquest dijous serà el torn de Xavier Trias (Junts) i divendres, Ada Colau (Bcomú). Pel compromís institucional que suposaria, hem deslliurat l’actual alcalde, Jaume Collboni (PSC), d’haver d’assenyalar actes favorits i enyorats.

¿Quins actes no es perdria Jordi Hereu?

¿Quins actes no es perdria Jordi Hereu?«El Toc d’inici que se celebra divendres a les 20 h a la plaça Sant Jaume, just després del pregó, sempre m’ha agradat molt. I la Cavalcada de la Mercè de diumenge a la tarda també, molta gent es va esforçar molt per recuperar aquesta activitat en què participen totes les figures festives», destaca Jordi Hereu, que també cita la cercavila després de la missa dedicada a la patrona, el dia 24 al matí. En general, el capítol de cultura popular li encanta: «Els nens al·lucinen, i els visitants també». «¡Aquests quatre dies de l’any són una de les millors visions de Barcelona!», presumeix.

Aquest any un viatge de feina a Groenlàndia li impedirà assistir al pregó de Najat El Hachmi, elecció que ha suscitat una certa polèmica. «M’hauria agradat anar-hi perquè admiro la Najat», diu. Quan torni mirarà d’acudir a algun acte coorganitzat al costat de Kíiv, la ciutat convidada 2023 i que l’exalcalde ha visitat en dues ocasions.

També veu com un imprescindible de la Mercè el Piromusical de dilluns a la nit. A més aquest any anirà a càrrec del Sónar, que compleix 30 anys. «Pot estar molt bé, perquè el Sónar és un festival molt barceloní i alhora molt internacional», aplaudeix.

Records com a pare i com a alcalde

Records com a pare i com a alcaldeEs confessa un gran fan de la Mercè, que ha viscut des de dues perspectives diferents, primer com a pare i després com a alcalde. Amb els fills freqüentava el Correfoc infantil, que aquest 2023 torna a celebrar-se al passeig de Gràcia per les obres de Laietana, el seu escenari estàndard. Pujaven al castell de Montjuïc també, que es manté com a escenari d’espectacles familiars tot el cap de setmana. Després, en l’adolescència, els concerts van adquirir protagonisme com a espai d’«iniciació» i encara avui escruten els noms del cartell: «Jo ja no ho segueixo tant, quins grups estan de moda o no, però ells sí que ho saben».

Com a primer regidor disfrutava de les diades castelleres des del balcó de plaça Sant Jaume al migdia, «tot un privilegi»: «Recomano les dues perquè totes dues són molt boniques, tant la del dissabte que sempre compta amb colles de la Champions League dels castells, com la de diumenge amb les colles de Barcelona». No obstant, reconeix que les festes majors com a alcalde eren una mica estressants per una agenda «intensa i extensa» de visites: «No paraves ni un minut, anaves com una baldufa d’un costat a l’altre».

¿Què troba a faltar?

Dels seus temps d’alcalde, Jordi Hereu troba a faltar una activitat que «no pertany a la Mercè estrictament» però exercia de «ressopó» el cap de setmana següent: la Festa del Cel. «¡M’agradava molt!», diu enyorat. Era una exhibició de vol acrobàtic sobre les platges de la ciutat, que s’omplien fins als límits. L’organitzava l’ajuntament i va deixar de celebrar-se a Barcelona el 2014, després de 21 edicions, oficialment perquè el Ministeri de Foment no va autoritzar l’operativa requerida d’aterratges i enlairaments a l’aeroport del Prat.

Notícies relacionades

Iosif Xiradakis: "L’energia que Barcelona transmet és la millor"

BCN persegueix la màxima seguretat per Cap d’Any

Tampoc podrà disfrutar del parc de la Ciutadella com a exitós escenari de circ, teatre i llums. Aquesta porció de la programació es trasllada per primera vegada al parc de l’Estació del Nord, sense més raó oficial que explorar noves centralitats. Hereu recorda nostàlgic que «la Ciutadella es convertia en un lloc oníric, era molt màgic» i el «meravellava». Però és optimista amb el recanvi: «Serà fantàstic també, per sort Barcelona té molts llocs macos».

En aquest sentit, celebra que sí que es mantingui com a escenari la Fabra i Coats, on ell va programar ja alguns actes de la festa major com a primers passos d’una descentralització que ha anat a més mandat rere mandat. Hereu havia pilotat com a regidor de Sant Andreu –abans d’arribar a l’Alcaldia– l’adquisició d’aquest recinte industrial i li té especial afecte, així que aplaudeix que aquest 2023 no només aculli activitat cultural sinó que s’estengui a la plaça de Can Fabra.