Abans de Najat El Hachmi
Cinc pregoners que també van generar polèmiques a la Mercè
L’escriptora Najat El Hachmi, que obre les festes d’aquest any, no és la primera que suscita opinions oposades
¿Qui és Najat El Hachmi, la pregonera de la Mercè 2023?
Guia completa de les festes de la Mercè 2023
Així és el cartell de la Mercè 2023
Els millors actes de la Mercè segons els exalcaldes: Jordi Hereu (I)
Najat El Hachmi viu el compte enrere per exercir de primera pregonera de la Mercè en l’‘era Collboni’ en un ambient de polèmica instal·lat des del mateix moment en què la seva elecció es va donar a conèixer. La rebutgen l’Observatori contra l’Homofòbia, seguit de l’entitat lgtbi ACATHI, la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i la Platafoma Trans per algunes de les seves idees. Però no està sola perquè la precedeixen altres pregoners que també van ser qüestionats pel seu perfil o, sobretot, per les seves paraules (abans o durant) al Saló de Cent.
Entre els que més xiuxiuejos van provocar entre la concurrència, amb queixa inclosa a la plaça de Sant Jaume o provocant una ressaca de controvèrsia, figuren personalitats molt diverses. Per exemple, el 2006 l’escriptora i periodista Elvira Lindo es va veure ficada a l’ull de l’huracà essencialment per fer el seu discurs en castellà i perquè no se la va considerar exponent del «cosmopolitisme» de la capital catalana. De fet diversos regidors d’ERC la van boicotejar i es van negar a acudir al pregó. I fins i tot es va parlar de «provincianisme» en la selecció de Lindo, nascuda a Cadis.
Qüestió de llengua
Va caldre esperar una dècada per a una altra polèmica d’abast. Aquesta vegada va anar a càrrec d’un altre escriptor, Javier Pérez Andújar, català però castellanoparlant, cosa que ja va caldejar prèviament l’ambient, juntament amb el fet que hagués al·ludit a actes de la Diada com a «parc temàtic de l’independentisme». Llavors les xarxes ja tenien el poder de multiplicar l’eco de la crisi, sumat al contrapregó que prèviament va anunciar Toni Albà. Pérez Andújar va optar per evitar la confrontació i retre homenatge a la cultura popular i la barcelonitat.
Només un any després, el 2017, la filòsofa Marina Garcés va ser atacada verbalment per un sector de l’opinió pública. El seu pecat va ser suposadament comparar les víctimes del 17-A de la Rambla amb els autors de l’atemptat. Els va esmentar com «uns joves de Ripoll (Lleida) que tampoc hi seran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer».
En canvi, el 2019 les crítiques van créixer sobre l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, elegida per Ada Colau. A més d’aquest «amiguisme» i de compartir trinxera política, els independentistes no li van perdonar haver dit que els líders empresonats pel procès no eren presos polítics i que «VOX és conseqüència de l’1-O». El seu parlament, en català i castellà, va voler confraternitzar barcelonins i madrilenys i va ser un càntic a la solidaritat i el diàleg.
Més recentment, el 2020, el pallasso Jaume Mateu (Tortell Poltrona) va generar una polèmica en sentit contrari en l’àmbit lingüístic. Va al·ludir als que s’«entossudeixen que «la seva llengua, el castellà, sigui més important que la de la meva mare, el català.» I va rematar: «Doncs no. Els que rebutgen la llengua i cultura d’un lloc, com a mínim, podem dir que són uns inadaptats».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia