Barcelona estudia com desbloquejar el cobrament forçós de les multes a turistes incívics

L’Ajuntament de Barcelona busca fórmules per blindar el cobrament obligatori de les multes per incivisme que imposa a turistes, així com a qualsevol estranger –estudiants d’Erasmus, treballadors, etc.– que visita la ciutat i no resideix a Espanya. Perquè, a la pràctica, no estan obligats a pagar-les: la falta d’un acord internacional impedeix embargar-los la sanció una vegada tornen al seu país.

Les denúncies per infraccions de les ordenances municipals que la Guàrdia Urbana de Barcelona notifica als estrangers no residents a Espanya tenen difícil recorregut. Si bé en el moment de la comissió de la infracció, la sanció es pot pagar mitjançant targeta bancària als dispositius electrònics dels quals disposa la Guàrdia Urbana habilitats amb aquesta finalitat, al tractar-se d’un pagament voluntari, l’infractor pot decidir no pagar i que l’acte incívic quedi impune. Una esquerda legal a la qual s’enfronten des de fa anys consistoris de tot Espanya i que a Barcelona enerva especialment els veïns dels barris més turístics i amb més vida nocturna, com Ciutat Vella.

Fonts municipals confirmen a EL PERIÓDICO que l’Institut Municipal d’Hisenda treballa actualment en la implantació de diversos sistemes per a la notificació i el cobrament forçós de les multes, tot i que prefereixen no donar-ne més detalls de moment. El govern de Jaume Collboni (PSC) ha convertit en una senya d’identitat de la seva arrencada de mandat la defensa de l’ordre i el respecte a la convivència i ha avançat que aquesta tardor preveu endurir l’ordenança de civisme, però no ha fet cap menció a la dificultat crònica per cobrar les multes a l’estranger.

Les multes a persones residents a Catalunya o a la resta d’Espanya sí que s’arriben a cobrar de manera majoritària. Als empadronats en territori català que no hagin adobat voluntàriament sancions barcelonines, se’ls requereix el pagament per la via executiva i se’ls pot embargar l’import en el seu compte bancari. Als veïns de la capital ho fa directament el mateix consistori, i a la resta, l’Agència Tributària de Catalunya, gràcies a un conveni de col·laboració subscrit entre les dues administracions.

De manera similar, l’Agència Estatal Tributària fa arribar als ciutadans que resideixen a la resta d’Espanya el deute contret per sancions impagades. Si no el paguen, en el moment en què a l’afectat se li fa una devolució d’algun impost estatal (renda, IVA, etc.) se li fa l’embargament. Una via emparada en el règim d’hisendes locals i que funciona amb tots els ajuntaments espanyols.

Ordenança i informe

Ordenança i informeEn la comissió municipal de Presidència de la setmana passada, l’oposició també va moure fitxa sobre les infraccions per incivisme. ERC va demanar modificar aquesta ordenança per simplificar-la i ampliar el catàleg d’alternatives a les sancions, guant que va recollir el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. Es va aprovar la moció per unanimitat, amb l’única abstenció de Vox. Els Comuns van anar més enllà i en un prec van demanar un informe a final d’any sobre les multes impagades per turistes i per perfils vulnerables com persones sense sostre o manters.

«Només es cobren un terç de les sancions a visitants i la gran majoria d’aquestes és gràcies al pagament immediat, exposa el regidor Marc Serra, amb referència al descompte ofert per abonar immediatament una multa. Llavors l’aposta va ser «promoure el pagament immediat a través dels mateixos agents de la Guàrdia Urbana» amb millores als PDA electrònics i «també es va traslladar aquesta preocupació als consolats».

La via de la mediació de Platja d’Aro

La via de la mediació de Platja d’AroDavant la impossibilitat ara com ara d’obligar els estrangers no residents al pagament de les multes per actituds incíviques, Xavier Pastor, director de la Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital de la UOC, afirma que «la sanció és un instrument per fer complir la normativa, però ha de ser l’últim recurs per reconduir l’incivisme». I defensa que els estrangers que surten de festa a Barcelona actuen de la mateixa manera que a les ciutats on resideixen i que, una vegada aquí, adapten la seva manera de ser i actuar «en funció del que veuen que fan els altres».

En l’escenari actual, aquest expert incideix en la via de la mediació en l’oci nocturn. No en va, el 2016 ell mateix va impulsar una prova pilot a Platja d’Aro que va aconseguir reduir un 80% els conflictes associats a conductes incíviques, sorolls o consum d’alcohol al carrer que generen molèsties al veïnat. Des d’aleshores, altres ajuntaments s’han sumat en la contractació d’aquests professionals.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La capital catalana va començar amb una prova pilot l’any passat. «Actualment, Barcelona disposa de serveis de mediació nocturna que treballen amb persones que venen de vacances i surten de festa a les zones d’oci nocturn». Segons Pastor, «per evitar i reconduir conductes incíviques, és fonamental que el personal dels locals i equipaments que acullin aquestes persones informi i recordi les normes de convivència i recondueixi les conductes incíviques d’entrada, com el personal dels hotels i locals de l’oci nocturn. Les conductes incíviques es donen a les zones on hi ha locals de nit, quan els estrangers surten i tornen als hotels i albergs».