El retratista d’Instagram: et para pel carrer i et fa viral

No passa inadvertit, no. 1,85 d’aire ‘influencer’: monyo, ulleres rodones, braços tatuats, ‘outfit’ instagramejable. Ha fet de model, sí. «Dues tonteries», es treu ferro ell. És mig alemany, mig sicilià. 31 anys. Fabio Lanzarotti, es diu. @fatography, a xarxes. Té més de 220.000 seguidors a Instagram i 130.000 a TikTok. Ja fins i tot el paren pel carrer per fer-se selfies. I això que amb prou feines ensenya la cara a xarxes. «Els seus reels t’inspiren», promet desenfundant el mòbil una mexicana que l’acaba de reconèixer pel Born.  

«Tota aquesta gent –el Fabio va fent ‘scroll’ pel seu compte d’Instagram– és gent que he trobat pel carrer». És un puzle humà de Barcelona. Tant et trobes retrats amb bosses de Gucci que amb pala i granota de feina. Grans ‘looks’ de passarel·la i davantals de taulell. Somriures innocents, ulls penetrants, arrugues viscudes. Tots expliquen una història amb la mirada. Allà hi ha el Tomas, amb el seu matoll de pinzells niats als cabells afro a la seva petita galeria d’art del Gòtic. La seva sessió amb el Fabio ja va per les 2,3 milions de visualitzacions a Instagram. La del senyor Pedro de les Rambles i la seva silueta de còmic –negre impol·lut de barret a sabates– porta 3,9 milions a TikTok.  

«Tens un do per connectar amb la gent», l’aplaudeixen per Instagram. «Visibilitzes persones que ningú veu». «Tant de bo et veiés per Barcelona –és un dels comentaris més repetits–, et pararia jo a tu». 

¿Què tenen en comú tots els retrats? «Que són espontanis –respon Fabio–. El que tenen en comú és que són molt diferents: pot ser una persona dels EUA que és al passeig de Gràcia o un avi que viu a la Barceloneta i té una cara que explica tota la seva vida. És la diversitat de Barcelona». 

Fa 7 anys que el Fabio va venir a Barcelona, en principi només per fer unes pràctiques de «business», recorda. Era el que estudiava. Fins que va fer una sessió amb un amic fotògraf. «Vaig veure com treballava amb la càmera i vaig dir: ‘Buah, vull provar més’». I va començar a sortir al carrer amb una Sony a la mà. «Sempre m’ha agradat la vida del carrer», s’encongeix d’espatlles. «Em fixo en què passa –diu–. I passen moltes coses».  

A hores d’ara virals, haurà fet més de 200 retrats de carrer. Va començar al desembre. Els seguidors es van disparar a l’abril. En els últims 2 mesos, calcula, els seus vídeos els hauran vist 5 milions de persones. Encara ho està assimilant. «Encara estic en el ‘què està passant’», diu ell. No ha tingut temps a parar-se a pensar què fer amb el projecte a llarg termini. El que sí que té clar és que vol viatjar amb la càmera. «Vull ensenyar altres parts del món a través de la gent». 

Surt de foto-caça gairebé diàriament. Se’l pot trobar per Arc de Triomf, l’Eixample, el casc antic. «Perquè ho tinc més a prop». No hi ha trampa, ha d’insistir als seus potencials models de carrer mentre vigilen de reüll les seves carteres. No, no han de pagar res. «És un projecte». El Fabio pot trigar una hora a abordar una presa fotogènica. Ha arribat a caminar dues hores i tornar a casa sense fotos. «Si sabessin com de malament ho passo», riu. «No és fàcil –confessa amb timidesa–, hi ha molts dies que surto i no parlo amb ningú». Altres dies s’ha emportat a casa fins i tot el seu propi retrat. El foto-caçador caçat. 

Rep molt, molt pocs nos. «El 20% potser». I ni tan sols els ha d’ensenyar el nombre de seguidors. «Veient que hi ha un compte ple de fotos els convences», assegura. Tot i que hi ha de tot. Hi ha qui el defuig enfadat: «¿Però què dius? –li va dir un indignat–, la meva imatge és sagrada».  

¿Què és el que busca? «d’una banda, l’estètica –detalla–, però per una altra, com la irradies també. Més que tenir estil és que t’expressis a la teva manera. Hi ha gent que veus que té una pau caminant pel carrer...». Pim pam. La sessió dura tot just 3 minuts; 15, si li segueixen el rotllo. «Quan els ensenyo les fotos, diuen: ‘¿Què?, ¿aquest soc jo?’. «La gent no sap que mola –assegura el Fabio–. No són conscients que tenen alguna cosa».   

Notícies relacionades

Què fer en lluna plena: els nous homes llop de Barcelona

L’espigó de Darth Vader a Barcelona

   

¿La moral de carrer? «Tenim molts prejudicis –respon el fotògraf–. Ens fem una imatge d’una persona abans de conèixer-la. I moltes vegades et sorprens». Hi ha qui sembla millor persona que Ned Flanders, el bon jan de ‘Els Simpson’, i respon amb un bufec. I gent que directament s’indigna per la proposició: «No, no, no. No m’agrada gens cridar l’atenció». ¡«Un senyor que portava unes ulleres fúcsia!». El Fabio s’encongeix d’espatlles. «És com un estudi sociològic».