Acord amb la Fiscalia
Els acusats per atacar una mesquita a Barcelona ultimen un pacte per evitar la presó
Els acusats de fustigar durant un any la comunitat islàmica del districte de Nou Barris, a Barcelona, i atacar la seva mesquita, entre ells el líder del partit ultradretà Democràcia Nacional a Catalunya, ultimen un pacte amb la Fiscalia per evitar el seu ingrés a presó, que se certificarà quan indemnitzin les víctimes. A la secció desena de l’Audiència de Barcelona, 14 dels 15 acusats –un d’ells no s’ha personat– han participat aquest dimarts en una vista en què han establert les bases d’un acord de conformitat, que els evitaria haver d’entrar a la presó. En tot cas, el pacte s’haurà de ratificar en el judici, previst per al pròxim 2 de novembre, sempre que abans del 19 d’octubre hagin abonat les indemnitzacions, han informat fonts judicials.
Els acusats han expressat en la vista el seu propòsit ferm de pagar les compensacions. Inicialment, eren de 30.000 euros en global però, en virtut del pacte, la Fiscalia les individualitzarà i rebaixarà. Entre els acusats, figura Alberto Bruguera, màxim responsable de Democràcia Nacional a Catalunya, a més de simpatitzants i militants de la formació d’extrema dreta.
La Fiscalia demanava inicialment per als acusats condemnes de fins a deu anys de presó pels delictes de coaccions, amenaces greus, lesions i contra els drets fonamentals. No obstant, serien inferiors als dos anys per cada delicte si acaba fructificant el pacte, cosa que evitaria el seu ingrés a la presó.
«Campanya de fustigació»
Segons la Fiscalia, els acusats van sotmetre entre 2017 i 2019 a una «insistent campanya de fustigació» la comunitat islàmica a Nou Barris. Ho van fer tant a través de xarxes socials com mitjançant atacs a la mesquita del carrer Japó, que reiteradament es va despertar amb pintades islamòfobes, restes d’embotits de porc,excrements de gos a la porta i silicona i greix de porc per segellar el pany.
La Fiscalia vincula en el seu escrit d’acusació la campanya contra els musulmans de Nou Barris amb els atemptats gihadistes del 2017 a Barcelona i Cambrils. També l’associa amb la «línia estratègica» que comparteix l’extrema dreta europea, basada en la «suposada amenaça que representa la immigració musulmana, els refugiats i l’islam per a la identitat nacional i la idea d’Europa i Occident en general».
En aquest context, segons la Fiscalia, l’extrema dreta «ha utilitzat la tàctica de la ingerència en conflictes veïnals contra l’obertura de nous centres de culte islàmic». Una prova d’això és, al seu parer, el cas de la mesquita que s’havia d’obrir al carrer Japó de Nou Barris, similar a les protestes contra l’obertura de centres de culte musulmà en altres localitats catalanes com Reus, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa o Tarragona.
Segons el ministeri públic, els processats, entre els quals figuraven persones amb estètica i simbologia «skinhead», van aprofitar «de forma oportunista» la protesta d’un sector de veïns de Nou Barris que s’oposaven a l’obertura d’una mesquita per temor que els generés problemes de convivència, soroll o aparcament. No obstant, el centre comptava amb les degudes llicències municipals.
Cassolades i consignes
Els ultres, cap d’ells resident a Nou Barris i coordinats per Alberto Bruguera, anaven a les «cassolades» veïnals contra la mesquita. A més, utilitzaven megàfons per llançar consignes a fi de «manipular políticament» els veïns, alimentant «prejudicis i estereotips» contra els musulmans i sentiments de rebuig, odi i hostilitat».
Segons el fiscal, els processats també pretenien «acovardir la comunitat islàmica del barri» i «pertorbar» el funcionament de l’oratori. Durant mesos, es van dedicar a enganxar adhesius amb lemes ofensius a la façana del centre i a fer pintades amb lemes xenòfobs, com «sis milions d’aturats, sis milions d’immigrants cap a casa seva» o «stop islamització Europa».
El març de 2017, segons la Fiscalia, els acusats van agredir veïns de l’associació Nou Barris Acull que havien anat a la mesquita en mostra de suport a la comunitat musulmana. En altres ocasions, es van enfrontar a les portes del local amb persones de grups antagònics, als quals van llançar gots i ampolles de vidre, mentre llançaven proclames com «Heil Hitler» i feien la salutació nazi.