Mor Pedro, el rinoceront blanc del Zoo de Barcelona i el més longeu d’Europa

El Zoo de Barcelona ha comunicat la mort aquest dilluns al matí de Pedro, l’únic rinoceront de l’equipament. Era un emblema per al públic local i el rinoceront blanc més longeu a Europa del qual es té noticia. Va arribar al Zoo de Barcelona fa 20 anys a petició de les autoritats després d’embargar-lo al seu propietari, que no oferia garanties per a la seva cura i benestar.

«El seu estat de salut havia empitjorat en les últimes setmanes per problemes relacionats amb la seva avançada edat», exposa el zoològic. «Havia iniciat un procés de debilitació que ha anat evolucionant cap a un estat cada vegada més delicat que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció dispensada per l’equip de cuidadors i veterinaris del zoo», afegeix.

Els plafons informatius que divulgaven el nom i historia de l’animal ja explicaven des de feia anys que era molt més gran, raó per la qual solia descansar molt i mostrar-se poc actiu. Entre altres malalties, tenia problemes articulars. El Zoo de Barcelona el defineix com a «tranquil i sociable, de tarannà positiu i sempre disposat a interaccionar amb els seus cuidadors i cuidadores». «Ha mort un animal molt estimat per tots nosaltres», ha lamentat el director de la instal·lació, Sito Alarcon.

Arribat de Sud-àfrica als 70

Segons les dades disponibles, va arribar a Europa el 1972: va ser importat des de Sud-àfrica i traslladat a l’Estat espanyol. Llavors, remarca el zoo, la consciència social era molt diferent de l’actual i «el moviment d’animals no estava tan regulat per la legislació internacional com avui».

Notícies relacionades

El que queda del Floquet

La tomba secreta del Floquet

A causa d’aquest origen poc documentat, es desconeix quina edat exacta tenia Pedro ara. No obstant, pels registres duaners existents s’estima que podria tenir entre 53 i 54 anys. Tenint en compte que l’esperança màxima de vida de l’espècie és entre 40 i 50 anys, ja era el rinoceront més vell d’Europa i un dels quatre més longeus dels prop de 800 que hi ha arreu del món. Actualment n’hi ha 339 exemplars als centres de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). La subespècie de rinoceront blanc meridional (‘Ceratotherium simum simum’) està classificada com a quasi amenaçada (NT - Near Threatened) a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), i per això els exemplars en captivitat són una important reserva genètica per assegurar el futur de la població en llibertat.

Pedro no era l’únic animal d’edat molt avançada del Zoo de Barcelona. Per exemple els elefants Susi, Yoyo i Bully també han tingut necessitats físiques i emocionals específiques a causa de la seva edat, una experiència que ha propiciat l’especialització del recinte català en cures geriàtriques. Segons el consistori, això ha convertit el Zoo de Barcelona «en un centre líder en cures geriàtriques, de la mà del Centre d’Educació en Benestar d’Animals de Zoològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (ZAWEC)», i un «referent internacional en la cura i benestar d’aquests animals».