El 66% dels veïns de l’Eixample veuen positiva la pacificació de carrers, però hi ha temor sobre els seus efectes en el trànsit

Els veïns dels carrers pacificats de l’Eixample estan encantats amb la transformació urbanística que es va emprendre en el mandat passat. I els residents en carrers pròxims també manifesten un elevat grau de satisfacció, tot i que l’eufòria és més baixa. Així ho reflecteix una enquesta realitzada pel Gesop a 1.200 persones encarregada pel Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El treball forma part del projecte Transequi, amb el qual els investigadors del Departament de Geografia pretenen «explorar les implicacions de les actuacions de pacificació del trànsit sobre l’equitat interveïnal, prenent l’Eixample com a cas d’estudi». Més enllà de l’entusiasme, hi ha una dada que contrasta per la part baixa. Preguntats els que no viuen a les zones directament restaurades sobre els impactes negatius, per damunt de tot regna la dificultat de circular en vehicle motoritzat.

L’enquesta, i és important destacar-ho, es divideix de la següent manera: 202 persones que resideixen en una pacificació ja consolidada (anterior al 2020), 209 que viuen en una zona de recent transformació, 400 són en carrers secundaris (trànsit moderat) i 400 més tenen el domicili en carrers principals (circulació intensa). Es podria esperar grans diferències entre els dos primers grups i els dos segons, però no ha sigut el cas.

Un exemple és la valoració global sobre els carrers pacificats: el 72% dels afavorits ho veuen positiu i el 15% ho consideren negatiu, per un 64% a favor i 22% en contra dels que ho veuen des de la distància (els percentatges que falten fins al 100% són residuals mitges tintes).

Samuel Nello-Deakin, investigador del Departament de Geografia de la UAB i responsable del projecte, admet que esperava «una mica més de contrast entre residents directes i pròxims». Explica que el treball s’ha realitzat gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, però argumenta que el consistori «no ha intervingut en els resultats». «Lògicament, si haguessin sigut de sentit totalment contrari, els hauríem publicat igualment».

Menys soroll, més escombraries

En els impactes positius, crida l’atenció que els forans valorin amb més ímpetu el fet de disposar de més espais per passejar i estar (el 30% davant el 21% dels residents en eixos verds o superilles). Es compensa, no obstant, que els segons aplaudeixen més la disminució del soroll (el 18% davant el 13%). És en les derivades negatives on s’aprecien les diferències importants. Mentre els veïns de zones pacificades adverteixen d’un excés de xivarri i vida de carrer (24%), més brutícia (16%) i incivisme (11%), els residents en altres carrers situen en el primer lloc de les coses dolentes la dificultat de circular en vehicle motoritzat (22%), seguida de les obres (15%).

Demogràficament, les diferències més cridaneres es troben al gràfic per edats. Com més edat té l’entrevistat, més gran és el rebuig de la transformació dels carrers. Així les coses, entre 18 i 44 anys hi ha un 79% de satisfets i a partir d’aquí la cosa cau en picat: 62% entre 45 i 59 anys, 56% fins als 74 i només un 44% d’aprovats per als sèniors de més de 75 anys. Curiosament, per gènere, les opinions són totalment idèntiques. I per barris, com més lluny viu l’entrevistat de les ‘zones zero’, més indiferència exhibeix.

¿Com et mous?

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit evitaria més de 200 morts a l’any per pol·lució

Tres artistes de prestigi per esculpir la façana de la Glòria de la Sagrada Família

El treball de la UAB també mostra diferències significatives en funció dels hàbits de mobilitat. Els que van en bici hi donen un 88% d’aprovació, per un 75% dels usuaris de transport públic, un 52% de valoració positiva dels motoristes i, per acabar, amb tota la lògica, perquè la principal filosofia dels eixos verds és convertir l’automòbil en un convidat, un 49% per part dels que solen moure’s amb cotxe.

Finalment, preguntats sobre el règim de vivenda, els que estan de lloguer mostren més entusiasme que els propietaris. Una dada que és probable que canviï amb el pas dels mesos i dels anys, ja que el mercat es mou per la demanda i l’oferta, i un pis en un carrer sense cotxes cotitza a l’alça davant qualsevol edifici amb tres carrils de cotxes davant la façana. Pot ser que tant optimisme es degui a l’efecte novetat o al rebuig social de la sentència que al setembre obligava el consistori a desfer part de l’eix verd de Consell de Cent. El temps dictarà sentència sobre la consolidació de l’invent. I sobre si realment encamina Barcelona cap a una equitat més gran.