Torna el festival 48h Openhouse Barcelona, la clau mestra de l’arquitectura inexpugnable

El festival 48h Open House Barcelona torna aquest cap de setmana amb un gran desplegament de visites a l’arquitectura més destacada de Barcelona. Celebra ja la seva 14a edició convertit en una mena de clau mestra que obre les finques més inexpugnables, des de monuments tancats al públic i infraestructures subterrànies, fins a cases particulars i oficines ultrasostenibles. Un total de 195 activitats es desplegaran per 7 municipis, principalment a la capital catalana, que concentra 122 dels 182 edificis que obren portes aquest dissabte i/o diumenge.

A més, aquesta edició porta un 40% de novetats: fins a 52 propostes són inèdites, és a dir, que mai abans havien format part de la programació. En destaquen per exemple la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS) al carrer Balmes, que atresora una memòria històrica molt singular, i el Conservatori de Música, amb les seves punxegudes torres. Altres obertures serviran de colofó de l’Any Domènech i Montaner per al gran públic, com el Castell dels Tres Dragons sense data de remodelació; la Delegació del govern espanyol al Palau Montaner –ús en discussió a l’Eixample– i la molt sol·licitada Casa Lleó i Morera, que va esgotar en només 10 minuts el miler de places disponibles.

L’afluència creixent al festival és el millor termòmetre de l’interès dels barcelonins per l’arquitectura: els 25.000 assistents a la primera edició el 2010 han anat creixent any rere any fins als 76.400 de l’any passat, el triple de la xifra inicial i la més alta fins ara. De fet, des del 2015 no ha baixat dels 60.000, amb permís de l’any més greu de pandèmia. Aquesta és una demanda silenciosa, però tossuda que convida autoritats i propietaris a facilitar molt més sovint l’accés a joies sense accés públic.

‘hits’ permanents i emergents 

«Hem vist que el públic identifica cultura arquitectònica amb patrimoni d’estils clàssics i amb els monuments més coneguts pel seu exterior que durant l’any no es poden visitar», analitza Elisenda Bonet, directora i fundadora del festival. Aquests són, confirma, «els ‘hits’ clàssics del festival». Tanmateix, destaca l’auge de seccions temàtiques com l’Open Green –dedicat als espais amb més consciència ambiental– i obres contemporànies recents d’autors locals. En moltes ocasions aquestes visites compten amb la presència del mateix autor de l’obra i «cada vegada més públic valora aquest contacte directe i les seves explicacions plenes de coms i perquès». 

L’organització del festival, el civisme de la immensa majoria de participants i la cura dels voluntaris han sigut clau per desactivar les reticències de finques poc habituades a rebre visites. «Els primers anys ens va costar molt convèncer els edificis d’obrir-se totalment al públic, però gràcies a aquest vot de confiança va quedar demostrat que quan deixes entrar la gent a casa teva descobreixes l’admiració, suport i gratitud del públic», celebra l’arquitecte Miquel Zuzama, cap de programació de l’esdeveniment. És més, presumeix que algunes novetats del 2023 ja no han sigut fruit de mesos de precs sinó oferiments motu proprio. «Fem possible que una vegada a l’any la ciutadania reivindiqui el dret a la cultura arquitectònica i pugui descobrir la seva ciutat des de dins», celebra.

El repte d’obrir al públic 

En canvi, obrir de manera permanent, reconeix, és «tot un repte» per a moltes finques perquè els requisits de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica «són diferents per a un espai d’ús públic i un d’ús privat». Aquest pla, doncs, molt sovint requereix inversió i obres. «El reclam del públic és el que aconsegueix, en alguns casos, que els poders polítics facin les inversions econòmiques necessàries per deixar les portes obertes tot l’any», apunta. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

No obstant, fins i tot amb predisposició i diners cal encaixar les normatives amb la conservació del patrimoni. «Barcelona té molts espais d’un alt valor patrimonial a l’espera durant anys per aquest trencaclosques», lamenta, mentre rememora per exemple l’obertura efímera de la Lleó i Morera entre 2014 i 2016. També cita uns altres dos immobles de l’Eixample, comprats per l’Ajuntament de Barcelona els últims anys, que tenen sobre la taula aquest mateix puzle: el Taller Masriera i l’Antiga Editorial Gustau Gili. El camí sol ser llarg, així que «iniciatives com el 48h Open House BCN permeten disfrutar del ‘mentrestant’ durant unes hores», valora Zuzama.

Una excursió diferent                                               

El salt a altres ciutats s’ha consolidat i convida a una experiència cultural també exclusiva, però més tranquil·la que a la capital, com han descobert molts assidus de la programació. Aquest any hi participen set municipis: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat i Vilassar de Dalt. Per exemple, al recinte colomenc de Torribera «es respira pau», lloa Bonet. I la representant del Maresme aconsegueix «un gran èxit de participació amb un sol dia» d’activitats, en gran part gràcies a la seva especialització en arquitectura amb ‘volta catalana’.