La memòria de la seu de l’ICS a Barcelona: del pitjor bombardeig de la Guerra Civil al refugi antiaeri de Franco

Una bomba llançada per un Savoia S-79 de l’aviació italiana que va participar en la guerra del costat del bàndol franquista va caure al vehicle i la combinació d’explosius va tenir un resultat catastròfic. És un dels bombardejos més recordats a Barcelona durant la Guerra Civil. Va causar prop de 500 morts, entre ells la mare dels germans Goytisolo.

L’oncle de Ferran Mascarell

Mascarell conduïa un camió que era del seu pare, Lluís, dedicat al transport de grava, i que havia requisat la República. Del difunt en va quedar un tros de la sivella d’un cinturó militar i un tros d’una cartera de cuir. Són objectes que va arribar a veure el seu nebot, l’exregidor a Barcelona, exdiputat al Parlament i exconseller del Govern català Ferran Mascarell. El difunt era el germà gran del seu pare. Com a regidor, va participar en el procés que va culminar amb la instal·lació d’un monument en record de les víctimes davant el Teatre Coliseum.

Entre els edificis que van quedar destrossats per l’explosió combinada de la bomba i la trilita hi figuraven alguns d’habitatges a la cantonada de Gran Via amb Balmes, costat muntanya. Una vegada les restes van ser demolides, ja en ple franquisme, en aquell solar es va erigir el 1946 l’Institut Nacional de Previsió (INP), obra de Lluís Bonet i Garí, que va guanyar el concurs obert per encarregar el projecte. La direcció de la seu està en el número 587 de la Gran Via. El 1978 va passar a acollir l’Institut Nacional de Salut (Insalud) i a partir de 1983 es va convertir en seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), funció que manté en l’actualitat.

L’arquitecte

Més de 84 anys després del bombardeig i 77 després de la seva inauguració, l’edifici podrà ser visitat per la població aquest diumenge, de les 10 del matí a les 7 de la tarda, ja que és una de les seus del festival d’arquitectura Open House. No fa falta reservar. Els grups que recorreran l’immoble estaran compostos per unes 20 persones.

Bonet i Garí, nascut el 1893 i mort un segle després, el 1993, va deixar un segell considerable a Barcelona i en altres localitats catalanes. Format com a arquitecte amb Josep Puig i Cadafalch, va obtenir el títol d’arquitecte el 1918. Va mantenir contacte amb Gaudí, i durant els anys 70 va ser director de les obres de la Sagrada Família, responsabilitat que després recauria en el seu fill, Jordi Bonet i Armengol, mort el juny del 2022. Un altre fill seu, Lluís Bonet, que encara viu, va ser rector de la basílica. Entre molts altres encàrrecs, entre els quals destaca l’arquitectura religiosa però també vivendes d’estiueig per a pròcers i oficines destacables, Bonet va dissenyar la creu de Pedralbes.

Monumentalisme

Malgrat que en la seva llarga trajectòria se citen obres vinculades diverses tendències, la seu de Gran via amb Balmes es considera monumentalista. Un edifici construït amb formes i espais que semblen voler convertir-se en proves del poder que ostenta qui ocupa l’immoble, que guarda una semblança considerable amb una altra obra de Bonet que es veu des d’allà: la seu de l’antic Banc Vitalici, al passeig de Gràcia, 11.

La visita que es podrà fer diumenge començarà a l’àtic, a les dependències que es coneixen com a Torratxa, que un dia van servir d’escola bressol per a fills dels empleats de la seu: encara es veuen marques de mans de nens en algunes finestres. És una part des de la qual la vista és privilegiada. Per seguretat, per la falta de sortides d’emergència, i davant la necessitat d’una remodelació, per ara, i des de l’època de la pandèmia de la Covid, aquesta zona està en desús. També en aquest àtic es trobaven algunes vivendes de personal que treballava a l’edifici, avui espais administratius.

La visita continua al segon pis, i en el descens s’acaba apreciant des de dalt el vestíbul, des d’on més s’aprecia aquesta voluntat d’expressió de monument i poder. Antigament, allà hi havia finestretes on la gent acudia a cobrar. És un espai de pel·lícula, cosa que ha fet que s’hi hagin rodat pel·lícules i anuncis publicitaris.

El CAP ‘fake’

Sota del vestíbul, un parell de curiositats. Una és un centre d’atenció primària (CAP) que fa anys que està tancat al públic, el CAP Balmes, que al seu dia va deixar de funcionar per qüestions d’accessibilitat. Fa aproximadament un any, aquesta part va ser rescatada per a la formació que es fa a personal mèdic que treballa en l’atenció primària.

Pacients que són actors posen a prova metges, infermers i altre personal sanitari. Hi ha fins i tot un domicili recreat en què un avi es nega a ser atès. Aquesta zona només es podrà visitar diumenge en les visites més llargues, si el temps ho permet.

El refugi

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En l’altre extrem, tocant al carrer Balmes, unes escales condueixen fins al refugi antiaeri. És conegut que després de guanyar la Guerra Civil, el franquisme es va preparar per a possibles invasions que mai van arribar. Entre 1943 i 1946 es van construir com a mínim 22 refugis antiaeris en edificis de nova planta. A la seu de l’Institut Nacional de Previsió es va habilitar un espai del soterrani com a refugi. Allà es troba també una sala cuirassada, una immensa caixa forta, en una habitació amb parets reforçades.

La gran caixa forta està separada de terra per un espai buit, per dificultar que algú hi penetrés per sota. Expliquen que dècades enrere, dues persones amb metralletes custodiaven l’espai. Ja en època de l’ICS, a la caixa es guardaven els diners en efectiu que s’utilitzaven per pagar els metges i les receptes per a medicaments estupefaents: un talonari robat podia ser una mina d’or.