3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Prop de 400 persones s’han manifestat aquest dissabte en defensa del carril bici de Via Augusta, un vial amb tres mesos de vida sobre el qual pengen seriosos dubtes sobre la seva continuïtat. Convocats per diferents entitats –Bici Augusta, Bicibús Sarrià, Bicicleta Club de Catalunya i BikeVidrera–, els convocats, gairebé tots en bici, han anat des de la plaça de Molina fins a l’entrada del túnel de Vallvidrera. Sense cotxes, si no es compten les patrulles de la Guàrdia Urbana que custodiaven el pilot.

Dues generacions de ciclistes urbans, a l’entrada del túnel de Vallvidrera, al terme de la protesta /

Carlos Márquez Daniel

El carril bici de la Via Augusta ja es va projectar en la primera dècada d’aquest segle. Sense sort. Va ser en el mandat anterior quan, amb pressupost municipal i amb fons europeus, finalment es va portar a terme l’obra, amb la qual cosa ja es pot pedalar per vial segregat i en calçada des de la Diagonal fins al carrer de Dolors Monserdà, just per sobre del passeig de la Bonanova. El corredor, però, coincideix amb la sortida i entrada del Túnel de Vallvidrera, embut pel qual entren molts vehicles procedents del Vallès. Com que tot no hi cap, la nova infraestructura ciclista va obligar a eliminar un passadís de cotxes, cosa que ha complicat la circulació per aquesta artèria. Aquí neix la criatura, o més ben dit, el conflicte.

Hi estan treballant

Jaume Collboni va assegurar al guanyar les eleccions que el carril passaria per un procés de revisió que inclouria una anàlisi de l’afectació sobre el trànsit i sobre l’ús real del carril. «Reavaluació», va dir, concretament. Una consultora hi està treballant. Però els ciclistes no han volgut esperar i, potser tement-se el pitjor per a ells, han sortit una vegada més al carrer.

Una bici avança pel carril ciclista de Via Augusta mentre els cotxes fan cua entre Vergós i Mitre, aquest dimecres /

Carlos Márquez Daniel

Al terme del passeig, a l’altura del carrer de l’Hort de la Vila (parada dels FGC de Sarrià) han llegit un manifest. «S’ha construït artificialment un estat d’opinió contrari a aquest carril bici, i no és més que reflex d’un transport públic molt deficitari al nostre districte i la imposició per part d’uns grups de mantenir el trànsit motoritzat i contaminant al centre de la nostra mobilitat». També han recordat els elevats índexs de contaminació que té Barcelona i han lamentat que l’«eventual reversió del traçat actual de la Via Augusta enviaria un missatge funest i desincentivador que perjudica la participació i la salut democràtica de la ciutat».

¿Hi ha alternatives?

Notícies relacionades

La decisió no hauria de trigar a arribar. Finals de novembre o abans que acabi el 2023, a tot tardar, és quan la consultora que va aconseguir l’encàrrec d’estudiar el carril hauria de presentar les seves conclusions. Una de les possibles alternatives, en vista que el trànsit es veu perjudicat, sobretot, al tram túnel de Vallvidrera-Mitre, seria que les bicis anessin a buscar el carrer del Rosari (a 70 metres de la Ronda del Mig en direcció a Sarrià) i que després arribessin a Vergós per Rafael Batlle i continuessin per Major de Sarrià, que puja fins a la Bonanova. Més llarg, cert, però també més pacificat. En sentit contrari, tocaria endinsar-se per Tres Torres. Escoles Pies, per exemple, que també ve de la Bonanova.

En qualsevol cas, més enllà de l’opció tècnica (totes les alternatives són més lentes i menys directes), hi ha la decisió política; escollir entre incorporar la bicicleta a la xarxa bàsica de circulació –com es va fer a Aragó, la Diagonal i la Meridiana– o reservar-li un paper menys protagonista en carrers secundaris perquè el vehicle privat mantingui l’estatus a Barcelona.