Barcelona reserva gairebé 32 milions d’euros per tornar multes si el Suprem anul·la la zona de baixes emissions

Fa gairebé any i mig que s’espera que es resolguin els recursos que el govern de l’exalcaldessa Ada Colau, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van interposar a les sis resolucions que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar el març del 2022. La clatellada va deixar el reglament a punt de ser anul·lat i, a la fi, que s’aixequin els vetos per protegir el medi ambient. El consistori espera amb pessimisme que es dirimeixi la sort de la ZBE. La comptabilitat municipal ho plasma sense pal·liatius.

El pronòstic de la repercussió comptable per a l’ajuntament està sepultat dins d’un dels informes del compte general de l’últim exercici tancat, el del 2022. «La Direcció de Serveis Jurídics considera probable una resolució contrària als interessos municipals», es llegeix al document. El dictamen afegeix que «el risc per a l’ajuntament, davant aquesta situació, seria fer front a les possibles reclamacions que portin a terme els ciutadans sancionats per infraccions a l’ordenança de la ZBE». 

L’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona ha quantificat quin podria ser el perjudici per a les finances del consistori si es confirma l’estacada del Suprem. L’organisme taxa un impacte econòmic de 31.818.000 euros sobre els comptes municipals. Qualifica de «risc probable» que l’ajuntament hagi de sufragar aquesta quantitat.

Segon avís 

No és la primera vegada que els serveis municipals alerten de la situació que Barcelona encara si no prosperen les apel·lacions a les sentències del TSJC. Fa un any, l’anterior compte general ja avançava que, partint d’una estimació a 7 de setembre del 2021, es deduïa que el consistori podia deixar d’ingressar 12,7 milions d’euros per les multes pendents de cobrament no proveïdes i reemborsar 5,6 milions per les sancions recaptades susceptibles de reintegrament. En total, una eventual pèrdua de 18,3 milions.

L’ajuntament respon que la nova valoració eleva l’hipotètic perjudici en 13,5 milions d’euros respecte al del 2021 a l’incloure les amonestacions de la ZBE cursades el 2022 al còmput total des que les limitacions a la circulació es van implantar. A finals de l’any passat, Barcelona aplegava 23,37 milions d’euros en provisions per a pagaments a curt termini davant la presumpció que el Suprem es pronunciï contra la ZBE.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

El consistori assenyala que la quantia es dedueix del «càlcul més prudent» davant un escenari advers per a la seva comptabilitat. «La provisió és de màxims i, per tant, conservadora», afirma. Puntualitza que «el risc final podria ser bastant més petit i les quantitats a tornar, també». Apunta que, fins i tot amb una sentència contrària, els supòsits que comportin retornar el desemborsament als infractors no haurien d’abastar necessàriament tots els càstigs, «sinó només les sancions no fermes i les que no estiguin totalment cobrades quan es dicti la sentència». 

Fins a finals del 2022, l’ajuntament registrava 8,44 milions d’euros com a provisions per insolvències, per cobrir casos de morositat en penalitzacions de la ZBE que es deuen, i 23,37 milions com a provisions per responsabilitats, per a les multes abonades que es podrien reclamar. Quant als mals auguris dels serveis jurídics, el consistori explica que es desprenen del fet que el Suprem «estima pocs recursos de cassació». Matisa que «es fa difícil fer-ne una previsió certa», perquè la disputa s’estén sobre sentències de «contingut gairebé idèntic», que «anul·len una disposició general per considerar que hi ha deficiències en les memòries justificatives». És «matèria interpretable», conclou.