Decepció constant
Turistes perduts continuen arribant al Camp Nou fantasma per veure el Barça: «¿Montjuïc? ¿Això on és?»

«¿El Barça no juga aquí? ¿De debò?, «No m’ho puc creure, quina decepció», «¿Montjuïc? ¿Això on és?». Aquestes reaccions són habituals cada vegada que el FC Barcelona juga a casa, des que es va traslladar a l’Estadi Lluís Companys l’estiu passat. Turistes desinformats segueixen arribant a l’antic Camp Nou per descobrir, sorpresos, l’estadi en ruïnes.
Les hores prèvies als partits són un flux constant de persones, ja sigui soles o en grups, que arriben innocents al Camp Nou amb les seves entrades a la mà, sense adonar-se de la confusió. En el cas d’aquest dimecres, amb un Barça-Xakhtar a les 18.45, part del recinte està obert per als visitants que acudeixen a la botiga o al museu. En general, els estrangers entren decidits a veure el partit, però comproven que no hi ha ambient i ràpidament treuen les entrades i les comproven. «La data és correcta. 25 d’octubre». Moment indicat, lloc equivocat. Alguns assenyalen estupefactes l’estadi a mig enderrocar i envoltat de grues; d’altres passen per alt aquest detall i acudeixen al personal del recinte per preguntar-los per on poden accedir a les seves localitats.
Els treballadors, acostumats a aquesta situació, els donen la sorpresa que se n’han d’anar a Montjuïc i els expliquen com arribar fins allà. Quan falten una o dues hores per a l’inici del partit, la situació encara és manejable. Els aficionats que arriben amb vint, deu o cinc minuts d’antelació no donen crèdit. Impossible arribar-hi a temps.

Turistes perduts continuen arribant al Camp Nou en obres dia de partit /

campnou 3 /
«Ens hem emportat una sorpresa. Ni tan sols sabíem que l’estadi estava en construcció», lamenta una parella que ve de Colòmbia, en declaracions a EL PERIÓDICO. «Arribem al Camp Nou i ens diuen que no és aquí. Ara estem esperant un Cabify, però no ens accepten el servei», expliquen. Són les 18.05, hora punta de trànsit. A més, indiquen a l’aplicació el Lluís Companys com a lloc de destí, però els vehicles no hi poden accedir perquè tallen els carrers del voltant abans de cada partit; de manera que han de demanar que els deixin a la plaça Espanya i han continuar caminant. Una informació que, de nou, desconeixen.
Deu minuts després, un grup d’amics francesos pregunten a un treballador de seguretat. Atònits, comproven les entrades al mòbil i, amb una lletra grisa que passa desapercebuda, comproven que sí que hi apareix el nom del Lluís Companys. «¡Haurien de posar-lo en vermell. Destacar-ho més!», manifesta un d’ells. «És una decepció, perquè en realitat el partit ens importava poc. Volíem veure el Camp Nou per dins. No sabíem que estava en obres», diu un altre.

Una turista mostra la seva entrada al Camp Nou. A dalt, en lletra grisa, apareix el nom de l’estadi Lluís Companys /
Alhora, una família amb dos nens petits vestits amb samarretes del Barça corren carrer amunt, cap a l’avinguda Diagonal, per arribar-hi en metro. D’altres esperen a la parada de taxis de l’avinguda Joan XXIII, però amb prou feines arriben conductors. Dos joves brasilers entren a la Rambla del Barça, miren al seu voltant i veuen que alguna cosa no va bé. Ràpidament treuen el mòbil, pregunten i, sorpresos, giren cua. Una parella de coreans amb roba de la selecció espanyola fan el mateix minuts després. Aquestes escenes es repeteixen constantment, però a mesura que passa el temps les reaccions van a pitjor. Quinze minuts abans de l’inici del joc, apareixen dues parelles d’edat avançada procedents de Bulgària. Quan els comenten que no és aquí, la seva expressió d’enuig és més que notable.

Dos turistes coreans s’adonen en l’últim moment que el Barça no juga al Camp Nou /
Tant els treballadors del recinte del Camp Nou com els de negocis dels voltants expliquen a EL PERIÓDICO que estant notant aquest problema des del trasllat, i que no ha anat a menys malgrat que ja han passat uns mesos del canvi. Crida l’atenció com, igualment, no hi ha cap informador, ni un mapa explicatiu, ni cap tipus d’ajuda que guiï aquests visitants. Tot i que els turistes perduts són fàcilment identificables, cap treballador està pendent d’ells. Ningú els incercepta per aclarir-los l’error. Només quan pregunten els donen les pertinents indicacions, i de vegades resulten pobres. Dos joves ucraïnesos fan temps fent una cervesa al bar que hi ha al costat de la botiga del Barça, amb una bufanda del Xakhtar, el rival d’aquest dimecres. És obvi a què han vingut, però ningú s’acosta a aclarir-los la situació.

Dos aficionats del Xakhtar s’acaben d’assabentar que no es juga al Camp Nou /
Mentre el Barça no compleix la tasca d’informar degudament el seu públic internacional, guies de viatge conegudes com Lonely Planet tampoc ho especifiquen. És més: en una publicació del mes de juny passat, quan l’estadi del Barça ja estava en obres, situen l’anar a veure un partit al Camp Nou com una de «Les 17 millors coses per fer a Barcelona».
No serà fins al novembre del 2024 que l’equip blaugrana tornarà a aquest espai de les Corts. En cas de posar-hi remei ara, el club encara podria estalviar-se tot un any de decepcions, disgustos i enutjos als turistes que desconeixen el projecte de construcció del nou Espai Barça.
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- El Barça sobreviu a un malson
- Jubilació Això és el que perds de pensió si decideixes jubilar-te abans de temps
- La policia mirarà milers de guanteres per veure si tens aquest objecte dins del cotxe (serà obligatori)
- Trànsit Trànsit habilitarà aquest dijous dos carrils addicionals a l’AP-7 per a l’operació sortida de Setmana Santa
- Ovelles per a esbrossar Collserola: l'estratègia de l'AMB per a prevenir els incendis en els boscos de Barcelona
- A SEMIFINALS DE CHAMPIONS El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on va canviar tot