Un centenar de famílies de la Mina demanen 12,5 milions d’indemnització pel deteriorament del bloc Venus

Fa anys que els veïns d’un dels carrers més pobres de Catalunya demostren una temperància de sant davant els incompliments i els retards de les principals administracions del país a rescatar-los de la indignitat. Han transcorregut ja 21 anys des que es va aprovar la demolició del bloc Venus, un compendi dels llastos de misèria, deixadesa, infrahabitatge i mercadeig de droga que es carreguen sobre la població desfavorida del barri de la Mina, enganxat a Barcelona i pertanyent al terme de Sant Adrià de Besòs. Dues dècades més tard, l’edifici, de 244 pisos, continua corroint-se dempeus, amb els seus habitants atrapats en unes condicions degradants mentre no se’ls faciliti una sortida adient als seus baixos ingressos. A l’espera d’una solució que s’intueix pròxima però que mai acaba d’arribar, gairebé un centenar de famílies de l’immoble n’exigeixen ja un rescabalament. 

Més d’un terç de les llars de Venus demanen que el Consorci de la Mina –que integra la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià– compensi el retard a procedir a l’expropiació, el desallotjament i la demolició del bloc. Ja sigui a l’òrgan encarregat de la remodelació del barri o davant el jutjat, cada família que ha recorregut sol·licita el mateix: 10.000 euros anuals de compensació, a raó de 13 anys a comptar des de l’operació fallida per deshabitar l’edifici i tirar-lo avall. En surten 130.000 euros per demandant i una reclamació total que frega els 12,5 milions per reparar-los a tots. 

Des que esperen que es desencalli una via d’escapament, els establerts a Venus han patit despreniments i deteriorament per humitats, plagues, apagades reiterades –sobretot a l’hivern– i una desídia que se somatitza en uns patis convertits en deixalleries. També aflueixen toxicòmans a les escales, víctimes del tràfic descarat i que acampen amb freqüència al terrat i el sembren de xeringues. 

El camí per temptar una indemnització que els rescabali la van emprendre una quarantena de famílies, integrades en la primera remesa de sol·licituds presentades. Van interposar una reclamació per danys patrimonials davant el Consorci de la Mina el 2019 i van reactivar la petició a la primavera, elevant-la als jutges. Ho van fer després d’aprovar-se el projecte revisat per expropiar l’immoble, pendent de materialitzar-se.

50 llars més

La quantitat de llars de Venus que demanden el Consorci de la Mina perquè els rescabali s’ha doblat aquesta setmana, al registrar-se una nova instància davant l’ens. La firmen 50 famílies més, que segueixen l’estela de les seves conveïnes, totes assessorades per la cooperativa d’advocats del Col·lectiu Ronda: en primer lloc, exhorten que se’ls reconegui el dret a percebre una indemnització i, després, s’adhereixen al prec d’ingressar 10.000 euros anuals pels 13 anys de letargia des que les institucions van concretar la seva intenció de buidar i enderrocar l’immoble.

El 2010, el fracàs a desallotjar el bloc va arribar servit pels alts imports que els residents havien de sufragar per bescanviar el seu domicili per un altre de nova construcció a la Mina. Hi va haver casos en què la quantia sobrepassava els 40.000 euros. Era un desemborsament impossible per a la majoria d’habitants, que va haver de renunciar a l’expectativa de mudar-se a un pis nou i impol·lut. La Generalitat ha apujat ara les valoracions de les vivendes condemnades al picot per equiparar-les amb les de construcció recent. Procura així rebaixar els costos a assumir pels veïns que demanin ser traslladats en comptes de cobrar l’expropiació. La renda per càpita al carrer de Venus va ser de 7.099 euros el 2021, la meitat que la mitjana de Catalunya. 

Abans d’apel·lar a la justícia, les llars que ara s’incorporen al procediment han d’exhaurir la via administrativa. El Consorci de la Mina va admetre que hi havia motiu per satisfer les primeres instàncies que apressaven una reparació. L’òrgan va taxar un pagament de 5.000 euros per a cada família per tots els anys en què el projecte s’ha mantingut paralitzat. Es quedava curt en comparació amb la suma reivindicada per les famílies, que van transvasar la petició al jutjat. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A qui li sembli que el veïnat pretén una quixotada ha de saber que ja es va marcar un èxit: el 2020, va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reprengués les administracions implicades, acusant-les de cometre una «inactivitat» que va qualificar de «patent» al congelar l’execució de les seves pròpies previsions, les que havien d’alleujar el malestar veïnal. 

La resolució va forçar a reprendre el pla. En canvi, va eludir posicionar-se sobre si s’havia de rescabalar per danys i perjudicis els afectats. L’advocada Mariona Torra els assessora. «Reactivar el projecte d’expropiació no pot servir en cap cas al Consorci de la Mina per defugir la responsabilitat que li correspon per tots aquests anys d’inactivitat sense causa ni justificació possible», expressa.