El Raval de Barcelona sumarà el 2024 vuit càmeres més de videovigilància en una zona amb un 55% més de delictes

Barcelona acabarà l’any amb 117 càmeres de videovigilància, uns dispositius de seguretat ciutadana que, sota el paraigua de la Guàrdia Urbana, controlen algunes de les zones més sensibles de la ciutat. L’any que ve, l’ajuntament té previst instal·lar vuit càmeres més, concretament al Raval, i amb això Ciutat Vella es confirmarà com el districte més tutelat de la capital catalana, amb un total de 85 dispositius. De fet, va ser aquí, a la plaça de George Orwell, on es va col·locar la primera, l’estiu del 2001.

Les noves càmeres del barri més canalla de Barcelona es posaran en pals de l’avinguda de les Drassanes i els carrers d’Oleguer i Tàpies. Curiosament, en aquesta última via hi ha una comissaria dels Mossos d’Esquadra i una altra de la Guàrdia Urbana. L’elecció es deu al creixement dels delictes en aquesta zona: un 55% més el 2022 respecte al 2021 (un 39% més al conjunt del Raval). Bàsicament, es tracta de furts, delictes contra el patrimoni o assumptes vinculats amb la seguretat col·lectiva.

El mirall de Niça

La instal·lació de càmeres no ha parat de créixer des de principis de segle. Aquest 2023 s’hauran instal·lat 17 punts al passeig de Gràcia o vuit més als voltants del Palauet Albeniz, als peus de Montjuïc. En el dia d’avui n’hi ha 31 més a l’entorn de la Rambla del Raval, 26 als voltants de Sant Jaume, 12 al Gòtic Nord, vuit a la Ribera i Santa Caterina, dues a Sant Andreu, vuit a la Sagrada Família i cinc a l’avinguda de Maria Cristina. Si el total de 125 càmeres és molt o poc és una dada difícil de calibrar. En qualsevol cas, per si serveix la comparació, a Niça, que el 2016 va patir un atemptat que va costar la vida a 86 persones, hi ha 3.583 càmeres de vigilància policial.

Maite Casado, gerent de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat aquest divendres que les noves càmeres del Raval podrien estar operatives en uns sis mesos. Sobre la possibilitat que la xifra creixi, ha admès que la ciutat té altres zones en què «valdria la pena treballar», en el sentit que també seria necessari que disposin d’aquest tipus de control policial. «La càmera dona un gran suport a la policia», ha detallat, i ha enumerat els tres objectius d’aquests mecanismes: «Prevenir, donar una resposta més reactiva i ajudar en la investigació posterior».

Renovació anual

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

Mentre que les càmeres privades a penes tenen burocràcia, les de control policial han de presentar un informe a la Comissió de Control dels Dispositius de Videoviligància de Catalunya, un ens en el qual hi ha representats el TSJC, el Govern, l’Estat i els municipis, que són qui decideixen si procedeix o no la instal·lació d’aquest sistema de seguretat a la via pública. El permís, una vegada aconseguit, requereix una renovació anual que garanteixi «el dret a la privacitat, la intimitat i la imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de control».

En el cas de Barcelona, les imatges van directament a la Sala Conjunta de Comandament (formada per Guàrdia Urbana, Mossos, SEM i Bombers), situada al carrer de Lleida. Les càmeres de l’Eixample també poden visualitzar-se a la comissaria de la policia local en aquest districte, però només queden registrades a la nau nodrissa de Montjuïc. Tret que hi hagi un requeriment judicial, al cap de tres mesos són esborrades.