Les llicències de pisos turístics deixaran de ser perpètues a Catalunya

La Generalitat ha decidit modificar la regulació que afecta els pisos d’ús turístic a fi de frenar-ne l’expansió i fins i tot reduir el parc existent, a la vista que l’ús econòmic de la vivenda està afectant de manera negativa l’ús residencial. És a dir, que allà on hi ha molts pisos turístics en falten per a la població local o arriben a uns preus de lloguer que resulten prohibitius.

Per a això, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei elaborat per la Conselleria de Territori, i si aquest aconsegueix el suport necessari al Parlament, els posseïdors d’una llicència de pis turístic deixaran de disposar-ne de manera permanent i hauran d’aconseguir una llicència urbanística dins dels pròxims cinc anys per mantenir-la. Fins ara n’hi havia prou amb un comunicat. Cada cinc anys hauran de renovar-la, i en funció de la localitat això els pot costar més o menys. També podran ser eliminades. La norma afectarà 262 municipis que sumen 95.000 dels 102.000 pisos turístics que hi ha a Catalunya.

Collboni i Colau

L’abordat és un fenomen clarament manifestat a Barcelona, on el govern de Jaume Collboni i abans el d’Ada Colau han reclamat al Govern català ajuda per intervenir en l’auge de llicències. En el cas de la capital catalana, actuar retroactivament, ja que fa anys que no es concedeixen nous permisos. N’hi ha prop de 9.000 a la ciutat.

De cada municipi dependran les condicions que imposa per a la concessió de la llicència urbanística, mitjançant un sistema de concurrència, cosa que obre la porta que cadascú decideixi què fa amb el seu parc actual.

Compensacions

Amb la nova norma autonòmica, anunciada aquest dimarts per la consellera de Territori, Ester Capella, les vivendes d’ús turístic que no obtinguin la nova llicència renovable hauran de donar per acabada la seva activitat. A tot estirar podran reclamar una compensació en funció de l’invertit per llogar-lo, però el Govern considera que no seran rellevants perquè en general no es registren despeses gaire elevades per posar a punt un d’aquests pisos i posar-lo de lloguer. Es contempla la possibilitat d’una pròrroga de cinc anys en casos en els quals s’acrediti una inversió considerable.

Màxim 10 pisos per cada 100 veïns

No obstant, els consistoris, no tindran tot el marge, ja que el decret fixa un límit superior: cap municipi català podrà tenir més de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. En canvi, no l’estableix inferior: cada ajuntament decidirà quina planificació imposa per a l’obtenció de la llicència urbanística, cosa que obre la porta al fet que algun decideixi reduir-ne el nombre actual o a no permetre ni un sol pis turístic.

El Govern ha precisat que en 47 municipis se supera el límit de 10 pisos per 100 habitants, i que 28.000 pisos hauran de perdre la llicència perquè es respecti la restricció. És a dir, 28.000 del total de 102.000 que hi ha a Catalunya i dels 95.000 que hi ha en els municipis afectats pel decret aprovat. Però fora d’aquests 47 municipis, la xifra no arriba al límit, i per tant podria incrementar-se si l’ajuntament de torn decideix apostar per això.

El cas de Barcelona

A Barcelona, per exemple, la proporció 10 pisos per 100 habitants permetria un parc substancialment superior a l’actual, de fins a 160.000 pisos davant els 9.000 que hi ha. Això significa que el decret no obliga la capital catalana a reduir aquesta xifra.

No obstant, la regulació obre la porta que l’ajuntament revisi les xifres actuals i les modifiqui a la baixa per la via d’establir unes normes que així ho determinin. Tot i que cal veure com l’encararan els grups, existeix un acord ampli, almenys compartit pel PSC, ERC i Barcelona en Comú, sobre que els pisos turístics generen efectes negatius sobre l’accés a la vivenda.

262 municipis

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Perquè la nova norma serà d’aplicació en 262 municipis elegits en funció de dos criteris: presentar dificultat d’accés a la vivenda i comptar amb una concentració de pisos d’ús turístic de més de cinc per cada 100 habitants. De la llista de 262 n’hi ha 140 que viuen la primera situació i 134 la segona. Alguns tenen tots dos problemes. Des de l’entrada en vigor del decret fins que desenvolupin les seves normatives, els consistoris no podran concedir més llicències.

Dels 262, 85 municipis ja han aplicat algun tipus de regulació per frenar l’increment de llicències de pis turístic, cada un a la seva manera: 54 mitjançant tramitació urbanística i 31 per la via de les ordenances. Ara, amb el nou decret, tots comptaran amb un paraigua per actuar.