Llum verda municipal
El Triangle de plaça Catalunya fusionarà botigues i es replanteja la venda de llibres i discos
Dels grans magatzems de Barcelona, El Triangle és el segon més petit, però parteix amb l’avantatge d’assentar-se en una ubicació privilegiada, just al mig del cor de la ciutat. Amb llicència des de 1996, el centre comercial situat a la plaça Catalunya acaba de rebre llum verda municipal per abordar la renovació més gran a què s’ha sotmès des que va obrir portes fa 25 anys.
L’ajuntament ha aprovat el pla promogut per l’amo de l’edifici, el fons immobiliari alemany Deka, que preveu fusionar nou locals per crear una granbotiga. Concentrarà gairebé dos terços de la zona accessible al públic i conviurà amb una desena d’establiments més petits.
El nou basar absorbirà les dues plantes que actualment ocupa la FNAC i els metres quadrats de quatre negocis més petits. D’acord amb el projecte, la cadena d’articles tecnològics i culturals no té garantida la seva continuïtat després de la reforma, almenys tal com concep ara l’enclavament més cèntric que posseeix a la capital catalana.
«No es coneix l’operador que hagi d’explotar el nou local», apunta el pla especial urbanístic que el consistori ha acceptat després d’incorporar uns aclariments que va reclamar, cap de substancial sobre el fons de la proposta per actualitzar l’interior de l’immoble. A part de proveir de productes electrònics, la FNAC és una de les grans subministradores de literatura i música del centre de Barcelona. No obstant, són dues de les línies de negoci sobre les quals planegen dubtes amb la reestructuració d’El Triangle.
La incertesa la crea la memòria que Deka va entregar a l’ajuntament, que traça les línies generals de la reconfiguració de l’edifici. «L’adaptació comporta el replantejament de segments de productes oferts (en especial, quant a llibres, papereria, discos...)», esmenta el document, parafrasejant un informe que la titular d’El Triangle va contractar per analitzar quin efecte tindria reestructurar la gran superfície sobre els negocis de l’entorn.
L’interior del centre comercial El Triangle, a Barcelona, amb l’accés a la botiga de FNAC al fons. /
El turisme, la meitat de la facturació
El mateix dictamen afirma que els sectors de premsa, llibres i papereria «són els que han tingut una pitjor evolució en el volum de vendes» a Catalunya entre el 2013 i el 2021. També recalca que la facturació d’El Triangle «pot arribar a superar el 50%» del total amb les compres de turistes. Enumera que els visitants de pas per Barcelona busquen «productes de moda, tecnològics, joies i bijuteria, perfumeria i cosmètica i productes locals i artesans».
Al marge de les consideracions de l’estudi, el pla no concreta més. Alhora, diu que el canvi «no suposa la introducció de nous usos, sinó que es tracta dels mateixos usos comercials ja implantats, que només remodela la configuració dels establiments interiors». L’empresa gestora del centre, CBRE, ha declinat fer declaracions per resoldre les incògnites. La FNAC tampoc ha respost a EL PERIÓDICO, que ha mirat de posar-se en contacte amb la companyia, sense èxit.
Comerç més gran
A falta de concretar dates per a les obres, la reforma d’El Triangle incrementa l’espai obert als clients, formant una botiga més gran que les que ara s’estableixen al centre comercial. Acumularà 7.488 dels 11.584 metres quadrats que es dedicaran a la venda de productes, 2.339 més que els que la gran superfície suma ara. La FNAC disposa de 4.554 metres quadrats de zona comercial, a part de 2.481 més per a la seva intendència. L’ampliació no comportarà engrandir l’edifici, de 22.341 metres quadrats.
La propietat consagra les seves expectatives perquè la seva gran superfície sigui «atractiva i competitiva» a Barcelona al nou basar. Acapararà per complet la segona planta –on la FNAC exposa llibres, articles de papereria, cedés de música, DVD i marxandatge–, tota la primera –que acull l’oferta de tecnologia de la companyia francesa–, l’entresolat i el segon subterrani. A més, el futur establiment recompondrà la planta baixa, engolint diverses botigues de proporcions menors: els comerços d’alimentació Amorino, Hi Cream i Tea Shop, el negoci de productes de joieria Sparklean, part del passadís interior de la perfumeria Sephora, un tros d’un altre local ara buit i també els baixos de la FNAC.
En tot cas, «no està definida la distribució detallada de l’establiment» i el repartiment entre espais de venda, de magatzem i d’accés, indica la memòria. El document sí que assenyala que «les previsions són que el nou local destini un 90% de la seva superfície a venda». També aventura «una nova configuració dels espais comuns i els accessos, amb noves connexions visuals i transparències entre l’espai exterior i l’espai interior» de l’edifici, així com «nous espais oberts» per al públic.
Entrada del centre comercial El Triangle, a Barcelona. /
«Resituar l’oferta»
Notícies relacionadesUn dels informes incorporats al projecte al·lega que «és el moment de resituar l’oferta del centre comercial». «La configuració d’una important superfície destinada a una nova botiga clarificarà la imatge comercial del centre i pot aportar una important millora a la seva capacitat d’atracció», prediu.
El mateix dictamen advoca per «una adaptació més gran a les necessitats de la demanda», «un model de negoci i comerç de gran superfície de venda, a peu de carrer» i que estigui «més adaptat a les noves tendències de la moda». A més, afirma que la transformació «no té efectes sobre el comerç de la zona» i que es preveuen que siguin «totalment marginals» sobre la resta de la ciutat i el seu entorn.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme