Barcelona aspira que tota la xarxa de metro sigui accessible abans del 2028

El 93% de les 163 estacions de metro de Barcelona ja estan adaptades perquè les persones amb algun tipus de discapacitat puguin accedir al seu interior amb total autonomia. Bàsicament, amb ascensors, però també amb rampes o direccionadores per a persones cegues; l’eliminació de barreres que permetin traçar un itinerari segur i accessible des de l’andana fins al carrer, i viceversa. Queda feina per fer, però n’hi ha prou de fer un volt per altres grans ciutats per certificar que hi ha pocs soterranis al món amb un nivell tan alt d’adaptació universal. Les comparacions són odioses, però en el cas de Madrid, un terç de les estacions no són aptes per a tots els públics. El cas de Nova York és encara més palmari, amb només el 20% de la infraestructura accessible.

Obres complicades

Totes les estacions de metro de la capital catalana que s’han construït o rehabilitat des de 1992 tenen l’obligació de pinzellar un disseny inclusiu. I així ha sigut. Però el metro compleix l’any que ve 100 anys, i això significa que molts baixadors, la immensa majoria, de fet, són previs a l’efemèride olímpica. De les 11 estacions pendents de transformació, nou coincideixen amb intercanviadors, cosa que complica molt l’execució del projecte. Clot (L1) i Ciutadella - Vila Olímpica (L4) són els únics que no comparteixen espai amb altres línies i totes dues tenen previst l’inici de les obres a principis del 2024, amb la idea d’acabar la tardor del 2025.

N’hi ha tres més que també estan encarrilades. A Maragall (L5) s’està treballant i els ascensors haurien d’estar funcionant la primavera del 2024, i a Espanya (L1 i L3) també es perfora el terra perquè tot estigui acabat la tardor de l’any que ve. Figues d’un altre paner són els intercanviadors de Verdaguer, Plaça de Sants i Urquinaona. En aquests tres casos, detalla Territori, s’estan redactant els projectes. Després hauran de ser aprovats i, si hi ha pressupost, es licitaran les obres per poder ser executades. Tenint en compte la velocitat de creuer de la cosa pública, si el 2024 hi ha licitació i, a final d’any, adjudicació, i en el cas que el Govern disposi dels diners, les obres podrien començar el 2025, amb un mínim de dos anys d’obres.

Això, si s’emprenguessin totes tres alhora. D’aquí ve la predicció: anant bé, abans del 2028. Anant no tan bé, abans del 2030. Més tard del que es va prometre, sens dubte. Però tenint en compte que els retards són un mal endèmic de l’obra pública, sobretot quant a infraestructures, previsible.

Urquinaona, sense espai

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

En el cas d’Urquinaona, sostenen fonts de Territori, no hi té res a veure l’etern debat sobre la reforma de la plaça. Perquè no és la infraestructura la que s’adapta a la transformació urbanística, sinó al contrari. És potser el cas més delicat de les estacions que queden per adaptar. «L’L4 puja per Via Laietana i l’espai que queda al subsol és molt reduït; encara no tenim clar com escometre l’obra», concreta el Govern. Però quan s’emprengui, com ha passat en tots els altres casos, començaran com a mínim dos anys d’obres. «Són treballs de constant cirurgia, de molta afectació al carrer. És molt més que encaixar uns ascensors».

¿I com està la resta de la xarxa ferroviària? En el cas de Ferrocarrils, el 100% de la xarxa ja està adaptada (81 estacions metropolitanes i 17 de la línia Lleida-la Pobla de Segur), mentre que a Rodalies encara hi ha molt a fer: un total de 201 estacions, 32 de les quals (el 84%) ja són accessibles.