Les pacificacions de l’Eixample inspiren una reforma del cor industrial de Sant Andreu

 La nova plataforma Ágora aspira a discutir amb el consistori i el veïnat la mobilitat d’aquest punt clau, just entre la biblioteca de Can Fabra i el recinte de la Coats Fabra. Cosir els dos vestigis de l’antiga indústria tèxtil donaria continuïtat, a més, a pacificacions recents als voltants, com el carrer Gran remodelat o l’eix Residència-Lanzarote alleugerit de desenes de cotxes aparcats. Per això, les entitats i col·lectius adherits a Ágora proposen consolidar la conversió en zona de vianants de facto actual i donar un nou aire a dos carrers pròxims en una segona fase. I el govern municipal es mostra receptiu.

Un carrer per estrenar

El debat es produeix just en un moment propici, amb el carrer Sant Adrià sense carpes i amb un aspecte de revista. Això sí, de revista del motor, ja que, per contracte, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona estava obligat a deixar el carrer tal com el va rebre cedit. És a dir: amb una calçada de deu metres i de doble sentit que copa pràcticament tota la seva amplitud en alguns punts.

Tot i que més d’un motorista ja ha circulat impunement per l’esmentat asfalt, és rellevant que l’Ajuntament encara no hagi aixecat els pius que impedeixen circular per aquest tram. De fet, el districte no té intenció de reobrir aviat Sant Adrià els cotxes.

El projecte Ágora

«Ja que la carpa s’havia de treure, els veïns ens vam començar a reunir per veure què volíem que fos aquest espai a partir de llavors», rememora una portaveu de la plataforma Ágora, Andrea Llop. Unes primeres trobades que van anar prenent forma i van cristal·litzar en una proposta presentada als pressupostos participatius. Va aconseguir 1.133 suports i 400.000 euros per començar amb l’avantprojecte del pla.

«No només ha sigut un consens veïnal, també comptem amb la gran majoria d’entitats, associacions i centres escolars que hi ha dins de la Fabra i Coats», destaca Llop. En aquest cas compten fins i tot amb les simpaties de l’Eix Comercial, sector que tradicionalment s’havia oposat a pacificacions com la del carrer Gran: «Estem d’acord si es fa un plantejament similar al de Consell de Cent, per on puguin passar els serveis, hi hagi zones de càrrega i descàrrega, però sense que arribi a ser un carrer de pas per a cotxes», assenyala el president de l’Eix, Pròsper Puig.

L’operació urbanística tindria per objectiu fer créixer la plaça de Can Fabra i els seus jardins posteriors. «L’Àgora ha de ser un punt de trobada eminentment verd, on s’integrin tots els equipaments que hi ha en aquest sector», resumeix Álex Labad, també membre de la plataforma. «Això no pot tornar a ser l’autopista d’entrada i sortida que era, perquè la mobilitat ja no és la mateixa que la que teníem fa 30 anys», afegeix Llop.

Més enllà del 2026

Tant entitats com consistori coincideixen en el fet que el carrer ha de passar a ser únicament de «sortida circumstancial». Un adjectiu que té relació amb el nou mobiliari urbà pendent de col·locar, orientat a fer entendre els conductors que els vianants tenen prioritat en aquest tram. «Esperem la proposta que aquest desembre ens ha de fer arribar l’Ajuntament», detalla Llop. En qualsevol cas, totes les parts saben que la transformació del carrer de Sant Adrià s’espera lenta, o, almenys, no abans del 2026. «Són massa anys, ja en portem quatre amb el carrer tancat, a mi m’agradaria una solució més ràpida, però ja no depèn de nosaltres», critica el president de l’Eix Comercial. Davant aquesta circumstància, Llop planteja la via de la provisionalitat «amb bancs o testos grans com les que s’han posat en algunes superilles». 

Riera i Rubén Darío com a segona fase

Labad apunta que després de la reurbanització del carrer Gran –que creua l’antic poble de Besòs a Llobregat– «ara Sant Andreu s’ha de pacificar en vertical». Per això des de la plataforma proposen que, més enllà de la reforma del tram de Sant Adrià, es comenci a treballar en una segona fase que afecti els carrers Riera de Sant Andreu i Rubén Darío fins a Bascònia. «Ara ens hem volgut centrar en Sant Adrià, però no podem oblidar la necessitat de reformar els dos carrers», afirma.

El projecte que proposen per als dos vials beu, en certa manera, del pla urbanístic que va idear l’executiu de CiU amb Xavier Trias d’alcalde i Raimond Blasi de regidor del districte. D’una banda, la idea es fonamenta en eliminar la filera de cotxes aparcats del carrer Riera de Sant Andreu per eixamplar unes voreres per on avui amb prou feines caben cadires de rodes.

Per l’altra, crear una plataforma única a Rubén Darío que convidi al passeig pel vial i a l’entrada a la plaça del Mercadal, on s’ubica el mercat. «En definitiva, la idea també és fer créixer el comerç de proximitat», argumenta Llop.

Un pla més gran i evitar tribunals

Lluny del soroll mediàtic que susciten les operacions urbanístiques a l’Eixample o altres punts de Barcelona, el projecte Ágora de Sant Andreu sembla haver convençut a tots els grups polítics. O almenys, en l’últim ple del districte ningú es va oposar: només PP i VOX es van abstenir a l’espera d’analitzar millor el projecte i parlar amb altres agents socials.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Un consens polític que formacions com ERC condicionen a l’elaboració d’un pla de mobilitat integral del barri, també anhelat per entitats com L’Eix Comercial. «Fa vuit anys que l’esperem, es va fer la reforma del carrer Gran de Sant Andreu sense comptar amb l’esmentat pla i es va generar un problema de mobilitat enorme, no podem crear més problemes sense abans ordenar i solucionar els existents», adverteix Pròsper Puig.

La plataforma Àgora espera vehicular la seva proposta precisament a través d’aquest nou pla de mobilitat major. Un projecte que, això sí, confien que no tombin els tribunals com ha passat amb Consell de Cent. «Aquí tenim l’avantatge que ja tenim el consens social i el precedent de Consell de Cent perquè l’Ajuntament no cometi els mateixos errors; al final és un tema de canvi de paradigma irreversible», conclou Labad.