La Boqueria conviu amb 21 parades tancades malgrat que li plouen ‘nòvios’

La particularitat que viu la Boqueria és que els tancaments no han sigut forçosos per falta d’interès comercial, sinó com a part dels plans municipals d’anar esponjant el recinte per evitar la seva massificació i reduir el volum d’operadors. Quan es produïa una jubilació o traspàs urgent, l’Institut Municipal de Mercats amortitzava els establiments amb afany de guanyar àrees de pas. Així s’ha fet durant anys fins a incorporar dues places interiors que alleugen l’accés i acullen esdeveniments i exposicions. Però la junta creu que en l’actualitat no es requereix una tercera planta, ja que a més els llocs tancats són molt dispersos i seria molt complex redistribuir els establiments per alliberar tota una illa, com s’havia fet anteriorment.

Amb aquesta tesi, fa més d’any i mig van començar a reclamar la reobertura de parades, no amb més producte fresc sinó amb l’ambició d’incorporar nous continguts de «qualitat». El nou president del mercat, Jordi Mas, ha redoblat aquesta demanda amb idea que aterrin operadors que representin «l’essència de Barcelona», nous professionals que recuperin els «orígens» diu, en al·lusió a alguns noms propis de gran tradició a la ciutat que ja han expressat el seu «interès» a aterrar a la Boqueria. Incloses marques «que ja estan en altres mercats», avança.

Mas no vol donar noms perquè l’ajuntament no ha donat llum verda a noves incorporacions, però continua sumant peticions des de diferents flancs –fins i tot centenaris–, de ‘delikatessen’ a gelats, pastisseria, productes vegans i fins i tot no alimentaris que tinguin «identitat» local, defensa. Aquesta mateixa setmana han reiterat la seva voluntat de reobrir-los també al regidor del districte, Albert Batlle. «Se’ns acaba la paciència», diu el representant del mercat, amb la vista posada en un 2024 que posarà Barcelona en ple focus mundial per la Copa Amèrica de vela. «No podem donar aquesta imatge», insisteix.

Hi ha una altra qüestió, no menor, i és que la no activitat d’aquestes 21 parades significa per a l’associació de comerciants la pèrdua d’uns 3.000 euros mensuals (36.000 d’anuals) que potencialment ingressarien en concepte de les corresponents quotes d’associats, i que són rellevants per als seus comptes. Cinc d’ells s’ubiquen a l’entrada de la Gardunya des de l’ampliació del recinte el 2015 i mai han arribat a obrir-se; els altres s’han anat sumant durant els següents anys, alguns fins i tot en passadissos centrals i posicions estratègiques.

Espai de tast

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Mas lamenta que el consistori defensi la venda de producte fresc davant el radical gir turístic i cap a les elaboracions ‘take away’ dels últims anys, però «precisament hagi amortitzat parades com polleries, carnisseries, fruiteries...». De cara a possibles noves incorporacions, defensa obertament que combinin la venda i la degustació (en la quota permesa) perquè creu que és el que el comprador demana. I aprofita, com a «segona prioritat», per reclamar al nou govern local socialista també la incorporació d’espais reglats per consumir o degustar a taules a la Gardunya, on ara els turistes ho fan de manera anàrquica al mobiliari urbà.

Des de la junta s’escampa la sensació que a l’ajuntament es «castiga l’èxit de la Boqueria» –que no serà present, per exemple, a la imminent gala de les estrelles Michelin–, i reivindiquen més protagonisme.