Barcelona comença a dissenyar la seva ‘alcaldia de la nit’

El gir que ha fet el consistori per «dialogar» amb l’oci i mirar d’integrar-lo en comptes d’erradicar-lo (com va passar durant el govern municipal dels Comuns) es va fer patent ja en la intervenció d’obertura del tinent d’alcalde de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle. «L’oci és un gran actiu de Barcelona» però pot convertir-se en el contrari si no hi ha una bona «gestió», va clamar, mirant d’equilibrar interessos i advocant per la «corresponsabilitat» de tots els actors de la nit i per ordenances que minimitzin els seus efectes secundaris. Va assegurar que ja s’han establert «complicitats» amb els operadors (com a exemples, el Front Marítim i la seva seguretat, i el pla per al Triangle Golf) però encara queda molta feina per davant.

I és aquí on va destacar el paper de la nova figura (des de l’agost) de la Comissionada per a la Convivència de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Surroca, com a primer pas per a aquesta convivència nocturna tan qüestionada en els últims anys. Surroca va participar després en una de les taules rodones del congrés, on va afirmar que Barcelona volia «liderar» les polítiques respecte a això. En l’actualitat treballa en la modificació de l’ordenança de convivència de la ciutat, que ja està obsoleta i fins i tot passa de llarg per un tema tan fonamental com el soroll.

La comissionada va assegurar que conceben la convivència «des del diàleg i consens amb el sector», per garantir l’oci en el marc de drets i obligacions –«sols no podem»– i amb ara un canvi d’enfocament, sota el paraigua de la regidoria de Seguretat. La revisió de l’ordenança, les seves seccions i procediments serà un primer pas, apunta. Amb aquest marc que regeixi què es pot fer i no, i què és sancionable a la ciutat en matèria de civisme, cap a finals del 2024, l’ajuntament analitzarà la implantació d’una figura mediadora específica dn l’àmbit nocturn, que podria denominar-se o no alcaldia de la nit. L’equip de govern vol conèixer les experiències d’altres urbs i per això es reunirà amb Palitz, assenyala Surroca. A la cita acudiran també Batlle, i el representant de la patronal Fecasarm i de Spain Nightlife Joaquim Boadas.

En una altra taula rodona, la mateixa exalcaldessa de la nit de Nova York va encoratjar les ciutats espanyoles a impulsar aquesta figura, que veu imprescindible davant la hiperactivitat nocturna que registren les grans metròpolis. També Jose Luis Benítez, president de l’Associació Internacional d’Oci Nocturn i vicepresident de Spain Nightlife (organitzador), i diversos participants en el congrés han insistit en aquesta mateixa idea per millorar la gestió.

Normes comunes i millores tecnològiques

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Durant el primer dia del congrés internacional (demà s’acotarà a l’àmbit nacional), els diferents ponents d’una dotzena de països han abordat temes de regulació (reclamant una normativa base comuna per als locals d’oci de tot el territori que eviti greuges comparatius), innovació tecnològica (aplicacions que permeten millorar la connectivitat dels noctàmbuls; programes que permeten ‘fotografiar’ el nivell de soroll interior i exterior, com ha presentat Audiotec). També de sostenibilitat (mesures contra la contaminació acústica) i seguretat (des dels locals als programes antiagressions sexuals en els quals s’han bolcat molts locals barcelonins) i fins i tot s’ha analitzat el paper de la dona en la nit, en una taula que ha comptat amb representants femenines de cossos policials locals, entre d’altres.

El congrés ha aconseguit sumar no pocs representants de les administracions locals. Com el director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, que ha posat en valor la funció social de l’oci per als joves, els milers de llocs de treball que genera i la seva repercussió econòmica del sector en el PIB, remarcant que «el model d’oci és una mostra del model de societat que volem tenir», alineat amb transmetre valors de «seguretat, innovació i sostenibilitat».