Dades 2022
Informe de salut a Barcelona: augmenta l’esperança de vida després de la covid
L’esperança de vida dels ciutadans de Barcelona va augmentar l’any 2022, cosa que confirma la recuperació gradual d’aquest indicador de salut després de la pandèmia del covid-19. Ho ha anunciat aquest dilluns l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en la presentació del seu informe anual‘La salut a Barcelona’.
Si bé l’any 2020 la mitjana d’esperança de vida a Barcelona va ser de 85,6 anys en dones i de 80,4 anys en homes, el 2022 aquestes xifres van augmentar fins als 87,5 anys en el cas d’elles i fins als 82 anys en el d’ells.
Així mateix, l’informe també recull la mitjana d’esperança de vida amb bona salut. Aquest indicador no reflecteix l’edat mitjana de mort de les persones, sinó fins a quina edat viuen en absència de limitacions de discapacitat o funcionals –entre les quals s’inclouen les malalties cròniques i els problemes mentals–, que redueixen la seva qualitat de vida. En aquest cas, l’estudi reflecteix que, tot i que les dones viuen més temps que els homes, ho fan amb menys qualitat de vida.
El 2022, les dones van tenir una esperança de vida amb bona salut de 78,8 anys, mentre que la dels homes va ser de 74,6 anys. Això significa que, de mitjana, elles viuen amb una «mala qualitat de vida» els últims 8,7 anys de la seva existència, mentre que ells passen els seus últims 7,4 anys amb aquestes condicions limitants.
Així mateix, a l’informe també s’hi observen desigualtats territorials, que es corresponen amb el patró socioeconòmic de la ciutat. Les persones grans residents a les zones menys acomodades presenten més multimorbiditat (persones de més de 75 anys amb vuit i més malalties còniques actives).
Notícies relacionadesD’altra banda, la majoria de la població adulta de la ciutat declara que té una bona salut percebuda, però l’informe posa de manifest que hi ha desigualtats segons gènere, lloc de residència i lloc de procedència. Quatre de cada cinc persones adultes de la ciutat declaren tenir una bona salut, cosa que és menys freqüent en les dones, les persones que viuen en districtes de nivell socioeconòmic menys afavorit i les procedents de països d’ingressos baixos, que declaren sentir-se en un pitjor estat de salut.
Després de recollir i analitzar aquestes dades, els autors de l’estudi destaquen que hi ha una «necessitat evident de continuar treballant en la reducció de les desigualtats en salut segons gènere, lloc de residència i país d’origen».
