L’últim reducte d’indisciplina viària a Barcelona: ¿on aparquem malament?

L’Ajuntament de Barcelona monitoritza des de 1997 els mals hàbits d’estacionament amb un minuciós informe d’«indisciplina viària». L’última edició, analitzada per EL PERIÓDICO i contrastada amb el consistori, ofereix una interessant radiografia d’aquestes transgressions quotidianes. Les dades de juliol a octubre del 2022 –les més recents publicades– ja constaten que la ciutat ha tornat al punt de partida prepandèmia, amb una mitjana estable d’uns 0,5 vehicles il·legalment estacionats per cada 100 metres de vial. És a dir, un cotxe mal aparcat per cada dues illes de l’Eixample.

I atenció: la meitat d’infraccions (0,25) són usos indeguts de les zones de càrrega i descàrrega. La usurpació d’espais reservats per a transportistes no aconsegueix erradicar-se, malgrat una senyalització clara, ‘apps’ que indiquen alternatives per estacionar bé i el sempre convincent risc de sanció. A més, generen efecte dòmino, quan el professional que es veu privat d’aquella plaça recorre a alguna de les altres set tipologies d’infracció: deixar el cotxe en doble fila (0,05 amb afectació al trànsit i 0,01 sense), en plena calçada (0,1), sobre la vorera (0,04), en passos de vianants (0,02), en un carril bus o bici (0,1) o en altres reserves de calçada (0,07).

Qui, on i quan aparquem pitjor

Qui, on i quan aparquem pitjorPerquè sí, els grans protagonistes de la indisciplina barcelonina són els cotxes particulars: tres de cada quatre. No ho són, per tant, ni les furgonetes de repartiment ni els camions de mudances ni altres col·lectius als quals s’ha penjat l’etiqueta. I el territori rei dels «cinc minutets» pirata és, amb gran diferència, el districte de l’Eixample (0,88). El segueixen Gràcia (0,53), Sarrià-Sant Gervasi (0,53) i Ciutat Vella (0,51), que també superen la mitjana. En canvi, els més exemplars són Horta-Guinardó (0,41) i les Corts (0,43).

I és que els raonaments individuals, mirats junts, segueixen un cert patró. El xamfrà realment és un autèntic imant de picaresques, amb una ràtio d’1,47, és a dir, el triple d’indisciplina que la mitjana global de Barcelona. Res a veure amb el 0,43 de cotxes mal aparcats en cordó, molt més semblant a l’estàndard de la ciutat. I això que cada cantonada té senyalització in situ, perquè poden allotjar tota mena de places d’estacionament (de pagament, rotatòries, per a discapacitats...).

La incidència al centre de la ciutat –que l’informe identifica amb Ciutat Vella, l’Eixample i el tram noble de la Diagonal– és molt superior (0,73) a la dels barris residencials perifèrics (0,45). El diferencial el causen molts factors, entre els quals sobresurten l’abundància de cantonades a la trama urbana de Cerdà i el volum de vehicles de pas.

Les xifres desmitifiquen també l’impacte de la mobilitat laboral, ja que la tarda (0,75) gairebé triplica la ràtio d’incidències detectades durant el matí (0,29). I la nit no es queda curta, amb un 0,59.

L’erroni convenciment de «molestar poc»

L’erroni convenciment de «molestar poc»«Quan algú aparca malament, normalment ho fa des del convenciment d’estar molestant poc o gens el trànsit», reflexiona Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, en conversa amb aquest diari. «Mentre que resulta evident el perjudici de parar un vehicle al mig d’un carrer d’un sol carril, persisteix aquest reducte de pensar que en una zona de càrrega i descàrrega o en un xamfrà la molèstia és assumible», compara.

Al contrari, ja que aquestes infraccions tenen impacte clar en la ciutat. «En primer lloc, ocupar espais de cantonada reservats per facilitar els girs resta visibilitat als passos de vianants i genera riscos reals de sinistralitat», adverteix. «I d’altra banda, quan un transportista veu ocupada la zona de càrrega i descarrega, se sent legitimat per deixar el seu vehicle a l’espai reservat a altres col·lectius, com una plaça per a persones amb mobilitat reduïda o un carril bici», rebla.

Les línies d’actuació de l’ajuntament en aquesta matèria per ara se centren a reduir la temptació d’infringir mitjançant millores de senyalització, acords amb gremis professionals per estacionar més dels 30 minuts permesos, estimació de places lliures pròximes mitjançant l’‘app’ Smou... I, en menor mesura, multes per part de Guàrdia Urbana i dels controladors de l’àrea verda i blava.

Sense impacte per la superilla

Sense impacte per la superillaVíctor Jódar, cap de la unitat AREA de Barcelona Serveis Municipals (BSM), avança que el 2023 ha seguit el mateix patró que el 2022 i els pròxims informes tornaran a situar-se al voltant de les 0,5 infraccions per cada 100 metres de vial. «És una foto fixa i sempre hi ha lleugeres variacions segons la mostra, però la tendència és l’estabilitat i no hi preveiem grans diferències», assenyala.

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | El drama d’on aparcar a Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Ni tan sols per l’estrena dels quatre eixos verds de l’Eixample, denominats superilla: «No hi apreciem un gran efecte», respon Gomila. Explica que aquestes pacificacions juguen alhora a favor i en contra de la picaresca, per exemple amb la desaparició de xamfrans «propicis a la indisciplina», però les voreres i calçada estan difuminades per la plataforma única. S’ha de recordar, a més, que en aquestes vies la càrrega i descàrrega té un altre horari: en comptes del marc genèric de 8 a 20 h, només hi està permesa de 9.30 a 16.

Malgrat les males praxis supervivents, Gomila és optimista: «Voldríem que fos zero, però els últims 12 anys hem introduït transformacions a la ciutat i millores tecnològiques sense perdre el bon nivell d’indisciplines». «En qualsevol cas, aquests informes ens ajuden a identificar on cal posar el focus per aconseguir nous descensos», conclou.