L’IMET estudia com es pot implantar la tarifa de taxi a preu tancat en l’app pública de Barcelona

Va arribar la revolució de les VTC i l’evolució tecnològica va portar actors nous, com Uber, Cabify i Free Now; plataformes que volien part del pastís del negoci del transport de persones. El preu anticipat en el taxi, finalment, va començar a aplicar-se el 8 de juny deL 2019. I per a tots els trajectes. Es diu tarifa 3 (T3). Quatre anys després, l’invent està consolidat, però hi ha dubtes sobre la seva fiabilitat. Per blindar la seva confiança, l’IMET està estudiant la manera d’incorporar-lo a l’aplicació pública Picmi, amb què es pot sol·licitar digitalment un taxi.

El funcionament de la tarifa 3 (T3) és fàcil. Es demana a través de la majoria de les aplicacions de les empreses d’intermediació, que ofereixen a l’usuari la possibilitat de pagar partint del taxímetre o amb un cost tancat per endavant. El càlcul es fa tenint en compte la baixada de bandera i el preu per quilòmetre de l’hora i el dia de la setmana. L’‘app’, a través del seu propi ‘software’ de mapatge, localitza el client i busca el destí, traçant una ruta que és la que serveix per marcar el preu final. Quan el viatger puja al vehicle, ja sap quant li costarà la carrera, amb la qual cosa el taxímetre no està operatiu.

¿I el taxímetre?

Aquest, el fet que el comptador no vagi pujant, és un dels detalls que no agrada a Élite Taxi, l’associació avui líder del gremi. El seu portaveu, Tito Álvarez, considera que el taxímetre en marxa, tot i que es vagi amb la tarifa 3, «donaria més confiança als usuaris». I en el cas que marqui menys que el preu pactat, hauria de pagar-se aquesta quantitat inferior. Maria Teresa Carrillo, gerent de l’IMET, assegura que no han tingut constància de picaresques en aquests quatre anys, amb la qual cosa, actualment, és «una cosa que no està sobre la taula». «El taxímetre és l’única garantia que la tarifa no es manipula», respon Álvarez, que afegeix que no està en contra del preu tancat «però sí en contra de com es controla i gestiona».

No totes les veus del taxi ho veuen així. Luis Berbel, president del Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), defensa la T3: «És un èxit del taxi que hem de defensar, estem d’acord amb la seva filosofia i el taxímetre no té per què encendre’s». Nega que hi hagi trampes, i en qualsevol cas, demana a l’Administració que faci inspeccions. Passa que cada aplicació aplica els mateixos barems quant a la tarifa, però pot ser que utilitzin navegadors diferents (Google, Tom Tom...), cosa que pot generar que hi hagi, admet Carrillo, «petites variacions gairebé inapreciables en el preu que s’ofereix a l’usuari».

L’Acco, vigilant

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per sortir de dubtes, tant el Stac com Taxi Companys van reclamar a l’IMET que l’aplicació pública Picmi incorpori l’opció de tarifa 3, de manera que es faci el càlcul partint de l’algoritme propi, que es basa en els mapes de la plataforma Cercalia. És a dir, l’usuari sol·licitaria un servei amb la seva aplicació, i si tria preu tancat, saltaria a l’‘app’ pública per calcular el preu, de manera que totes les empreses d’intermediació es basarien en el mateix càlcul. Una carambola una mica complicada que hauria de tenir en compte, a més, que l’Autoritat Catalana de Competència (Acco), que ja va portar l’‘app’ Picmi als tribunals, es podria tornar a posar les mans al cap.

Contra el preu segons demanda

«El que segur que no volem és això de l’Uber, que cobra als seus viatgers en funció de la demanda. Si hi ha partit de futbol, un concert, o si plou, el preu es dispara», sosté Berbel. La gerent de l’IMET explica que quan es va implantar la T3 va ser impossible obligar a les plataformes que utilitzessin el mateix navegador. Haurien xocat de cara, una vegada més, amb l’Acco. D’aquí ve, avança, que estiguin mirant la manera que Picmi pugui oferir el preu tancat. Com i quan, ja ho veurem, però sí que impera la voluntat que la tarifa sigui el més inviolable possible, perquè si alguna cosa diferencia el servei públic del privat en matèria de transport en vehicle de fins a nou places és, segurament, la transparència.