Els micropisos i tuguris continuen aflorant a Barcelona

«Oportunitat al Born: àtic de 18 metres construïts (...) amb accés no directe a terrassa comunitària d’11 metres per 105.000 euros», amb l’agreujant que una altra immobiliària l’ofereix a 140.000. No s’especifica quants són els metres útils (menys), ni té ascensor per pujar cinc pisos, tot i que almenys compta amb llum natural, tenint en compte que el potencial comprador pagarà –a l’anunci més econòmic– gairebé 6.000 euros per metre quadrat d’un habitacle minúscul i sense cèdula d’habitabilitat.

Els micropisos i tuguris continuen aflorant a Barcelona en anuncis immobiliaris, aprofitant l’efervescència dels preus i el difícil accés a la vivenda. Més que a compradors residents se solen adreçar a inversors amb la promesa d’una «alta rendibilitat». Recentment l’ajuntament va anunciar que investigaria el cas d’un àtic de 12 metres llogat a 650 euros, però la comercialització d’aquests infrahabitatges –tot i que representen una ínfima part de l’oferta local– està a l’ordre del dia.

Els pitjors pisos de la ciutat sempre han tingut una veta de mercat. Però igual que van irrompre amb força durant l’etapa de la bombolla immobiliària, l’alta demanda actual incita a especular amb els espais més reduïts dels edificis barcelonins. ¿Com són els cutrepisos que assalten el mercat? Poden ser-ho per la seva miserable dimensió o per les seves característiques. Així, els grans portals donaven fe aquesta setmana d’una dotzena de pisos en venda des de 13 a 20 metres quadrats, entre els quals figuren autèntiques coves però també peces lluminoses com l’esmentada a l’inici de l’article, que presumeix de «reforma elegant» malgrat el mobiliari barat i amb anys d’ús. Cap disposa de cèdula d’habitabilitat perquè per les seves dimensions gairebé sempre es tracta d’antics colomars, porteries o locals comercials transformats.

Demanda de lloguer

Més enllà de la seva mida, no podrien obtenir la cèdula perquè l’accés al lavabo en ocasions es fa des de la cuina menjador, o per falta de ventilació, o per l’altura del sostre (inferior a 2,20 metres). Però aquestes circumstàncies no frenen les compravendes. «Els interessa sobretot a inversors amb baix pressupost, perquè la rendibilitat sol ser més alta que en una vivenda més gran i per tant més cara», apunta el venedor d’una coneguda franquícia d’immobiliàries. I compte, «moltes vegades es lloguen el mateix dia de la venda, hi ha una demanda immensa de pisos de lloguer a menys de 600 o 700 euros, i per aquest preu ara només hi ha habitacions en pisos compartits», afegeix.

Un exemple, al Raval s’anuncia un cinquè sense ascensor, tot i que aquesta vegada amb terrassa pròpia, de 15 metres quadrats d’«estil eivissenc» per 73.000 euros «amb o sense inquilí». Proclamen una «rendibilitat neta» del 7% una vegada cobertes totes les despeses, i documenten que està arrendat a 525 euros i sempre ha estat llogat amb «continuïtat». Tan minúscul és que li corresponen només 12 euros de quota de comunitat al mes i 40 euros d’IBI anual. Un zulo amb vistes convertit en filó. Abunden també els antics locals comercials reconvertits. En ocasions són peces molt dignes i fins i tot de disseny, però l’habitual falta de control administratiu fa que autèntics caus s’anunciïn a la secció de pisos, com el local d’11 metres quadrats (salta a la vista que va ser un negoci de duplicats de claus) que es promociona a diversos portals com a «loft» a Nou Barris per 40.000 euros.

La nota comuna és que malgrat el seu aparent preu assequible, el metre quadrat s’abona a una quantitat esbojarrada per les seves condicions. Estan venent un sostre. De tota manera, de l’anàlisi de l’oferta es desprèn que els preus en algunes ocasions encara es disparen més si es tracta d’una reforma recent o una ubicació millor.

El ganxo de Consell de Cent

En aquest sentit, estar situat al nou carrer de moda, a Consell de Cent, és el gran reclam d’un micropis de l’Eixample en el qual el llit s’encaixa en un entresolat. «Bonic estudi en venda al centre de Barcelona, al carrer per als vianants. Els nous eixos verds de la ciutat són carrers pacificats, amb llocs d’estada i més verd, que permeten desplaçar-se a peu amb comoditat, confort i seguretat», diu l’anunci posant el focus en la ubicació, amb un preu de 67.000 euros per 14 foscos metres quadrats.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les opcions es multipliquen entre els 20 i 30 metres quadrats: de Ciutat Vella a la zona alta, per entre 100.000 i 200.000 euros, també sense cèdula en general tret que la tinguin per la seva antiguitat i un ús residencial original. No tot són infrahabitatges, algunes fins i tot resulten bufones, tot i que els baixos es caracteritzen per la seva foscor.

Les patronals dels API i els administradors de finques han reclamat reiteradament que la cèdula d’habitabilitat es flexibilitzi en situacions en què la mida i les condicions dignes de l’immoble ho permeten, però no s’atorga per la densitat de les finques. Per contra, adverteixen dels infrahabitatges que s’amaguen fora de normativa i llogats amb freqüència com locals, estudis o despatxos. n