Barcelona compta
Dissabte aquest diari va dedicar un magnífic especial al passeig de Gràcia, que compleix 200 anys. El carrer és orgull de la ciutat i pel preu del seu metre quadrat ocupa el lloc 37è al món, per davant de la madrilenya Serrano. És una altra prova que, malgrat el procés i una alcaldessa reticent a bastantes coses, Barcelona continua tenint prestigi internacional i atrau un turisme amb gran poder de compra. La ciutat ha superat els complicats últims 10 anys i manté, o recupera, el prestigi que va conquerir amb els Jocs Olímpics del 92, impulsats per Pasqual Maragall, que va aconseguir el suport tant de la Generalitat de Jordi Pujol com del Govern de Felipe González.
I Barcelona atrau per més coses que les botigues de luxe del passeig de Gràcia. Avui s’hi pot disfrutar de dues grans exposicions d’art. La Picasso-Dalí, en el cinquantenari de la mort del pintor malagueny, que té lloc alhora als dos museus que els dos pintors tenen a Barcelona i que –dada notable– van ser impulsats pels mateixos artistes, i la d’Antonio López a la Pedrera de Gaudí, al mateix passeig de Gràcia. A més de les tan visitades del CaixaForum i del Museu d’Art de Catalunya a Montjuïc (assignatura pendent).
Notícies relacionadesTambé s’hi ha inaugurat la 40a temporada d’Ibercamera, obra de Josep Maria Prat que va portar i continua portant –i d’alguna forma associant– pianistes com Richter i Pires i directors com Valeri Gergiev. Prat va fundar l’Ibercamera sense cap ajuda i del no-res. I l’IESE, pujant aquest any tres llocs, ha sigut seleccionat pel Financial Times com la tercera millor escola de negocis d’Europa, després de l’HEC de París i la London Business School de Londres. ESADE salta del lloc 17è al 12è i EADA és entre les 30 primeres.
Res d’això passaria en una ciutat costa avall. Barcelona continua comptant al món, com volia Pasqual Maragall quan amb Juan Antonio Samaranch (l’ajuntament li nega estúpidament un carrer), van portar els Jocs Olímpics del 92.
