L’L-1 amenaça un gran parc

L’Ajuntament de Badalona s’oposa a l’impacte irreversible que provocaran les obres de la prolongació de la línia vermella del metro. El projecte connectarà l’estació de Fondo (Santa Coloma) amb Montigalà, Sant Crist i Lloreda.

L’L-1 amenaça un gran parc

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

L’anhelada prolongació de la línia 1 (L-1) del metro de Barcelona no serà precisament plàcida. El Govern va licitar al juliol, ni més ni menys que 16 anys després que la mateixa Generalitat licités l’estudi informatiu, la redacció del projecte constructiu per connectar l’estació de Fondo (Santa Coloma) amb tres barris de Badalona: Montigalà, Sant Crist i Lloreda.

L’operació contempla unes noves cotxeres amb tallers perquè Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) pugui tenir una altra central de posada al punt de trens. I és en aquestes cotxeres on hi ha un conflicte mediambiental subjacent entre la Generalitat i l’Ajuntament de Badalona que complica l’actuació, segons ha sabut EL PERIÓDICO.

El focus de la disputa se situa al parc de Montigalà, un dels pulmons verds (vuit hectàrees) de la ciutat, pel qual respira el districte 2 badaloní, a l’oest del tercer municipi més poblat de Catalunya. És en aquest espai verd on el projecte de l’L-1 preveu ubicar les esmentades cotxeres. Amb un impacte directe sobre el parc que els mateixos plecs del projecte expliciten: "La necessitat d’adequar el relleu del parc als requisits estructurals de les noves construccions fan que no sigui possible tornar el parc al seu estadi original", diu el tenor literal de l’apartat del projecte licitat dedicat a les cotxeres. És a dir, es preveu que les construccions impactin irreversiblement en la fisonomia del parc.

Els plecs preveuen a més que, a tall de compensació, la Generalitat destini una partida pressupostària extra "per a la urbanització del parc de Montigalà", que la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat admet afectat per les obres. Aquesta solució, no obstant, no convenç en cap cas el govern municipal de Badalona, ques’oposa al projecte.

"No permetrem aquesta degradació d’un dels pulmons verds de la ciutat i ens oposem frontalment al projecte de les cotxeres", sentència Daniel Gracia (PP), tercer tinent d’alcaldia i regidor de Territori i Sostenibilitat del govern d’Albiol. Gracia contraposa els pros i contres: "Per descomptat que volem l’arribada de l’L-1 a la ciutat, fa molts anys que l’estem esperant, però que la ciutat perdi un parc és un luxe que no ens podem permetre".

Els informes mediambientals elaborats pel consistori badaloní han fet saltar les alarmes per quatre motius. En primer lloc, perquè des de la Generalitat se’ls va informar d’una durada mínima de les obres de sis anys, termini que consideren exagerat. En segon lloc, pels desnivells "insalvables de fins a 10 metres", emfatitza Gracia, que genera al parc, "els quals empitjorarien la seva accessibilitat", apunta el regidor. Tercer, pel potencial impacte en la mobilitat, ja que hi ha prevista una xifra d’uns 280 treballadors en l’entorn de les cotxeres. Finalment, "perquè es projecta la visibilitat d’elements sortints com embornals i respiradors en ple parc", conclou Gracia.

Retrets creuats

Notícies relacionades

Consultades per aquest diari, fonts del Departament de Territori de la Generalitat asseguren que no només no han rebut cap petició, formal o informal, per part de l’Ajuntament de Badalona de tractar les afectacions que la prolongació del metro tindria sobre el parc de Montigalà. També detallen que "la solució tècnica estava treballada i pactada amb l’anterior equip de govern municipal", de l’exalcalde Rubén Guijarro (PSC) i el seu executiu local, que estava format pels socialistes, ERC, En Comú Podem i Junts.

"Quan va entrar el nou Govern, se li va enviar el projecte constructiu i es va demanar una reunió" amb el director d’Urbanisme de l’ajuntament, apunten les fonts consultades de la conselleria. A més asseguren que "des d’aleshores se li ha trucat per telèfon i se li han enviat correus electrònics, i no els ha respost mai". Les mateixes fonts adverteixen que la construcció d’unes noves cotxeres és condició sine qua non per estendre el recorregut del suburbà més enllà de l’estació de Fondo. n