La fe cannàbica assalta la Sagrada Família

Els turistes que treuen el cap al carrer a través de la boca de metro de Marina amb Provença, desubicats la majoria d’ells quan pugen les escales, es queden bocabadats sovint quan veuen que allà mateix s’alcen les torres de la Sagrada Família. Això, és clar, si giren la vista cap a la dreta. Si ho fan cap a l’esquerra, el primer que veuen ara és un d’aquests establiments per als quals la normativa comercial és un filferro de funambulista que transiten sense caure en la il·legalitat. Dos fulles de marihuana emmarquen el nom de la botiga. Dins, el típic en aquests casos, una infinitat d’articles el ganxo dels quals és el cànem, ja siguin llaminadures o marxandatge.

Gairebé 250 a la ciutat

Va ser després de la pandèmia que va florir més aquest tipus de negocis a Barcelona. Sobretot, a Ciutat Vella. Havien tancat desenes de negocis prepandèmics i els lloguers eren molt baixos. Bastants d’aquests locals van renéixer com botigues cannàbiques, de vegades després d’obtenir a les finestretes municipals una simple llicència de floristeria.

Avui són gairebé 250 a tota la ciutat, una xifra que inclou tant els comerços amb aparador com els clubs de portes discretes. La seva irrupció ara a la Sagrada Família és, des del punt de vista numèric, anecdòtica, però des del simbòlic és molt important.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La imatge que tot val que projecta la ciutat preocupa molt a l’equip de govern municipal. El regidor del districte de l’Eixample, Jordi Valls, ha sigut el primer, sense que existís abans una pregunta pel que fa al cas, a expressar el seu ressentiment en els plens del districte i en els consells de barri celebrats des de les eleccions passades. Quan aborda els reptes del seu mandat, no falten, òbviament, totes les referències previsibles a la convivència a l’espai públic i en concret a la coexistència dels diferents mitjans de moure’s als eixos verds, però sol afegir, a continuació, una menció especial a la conversió de Barcelona en una capital cannàbica amb tots els contratemps que això pot comportar.

¿Què es pot fer? El punt de partida del govern municipal és que no hi ha un flagrant incompliment de la llei, tan sols que la normativa fa temps que va obrir la porta a aquest tipus d’improvís. Malgrat això, Valls recorda que va acordar amb el veïnat de la Sagrada Família, com amb el de qualsevol altre barri de l’Eixample, que està pendent de debatre com han funcionat els plans d’usos, veure en què són millorables, si els efectes obtinguts no són els desitjats i si hi ha esquerdes a través de les quals buscar remeis.