Les VTC exigiran els diners de la taxa de l’AMB anul·lada

L’últim episodi en l’univers del taxi, les VTC i l’Administració pública és la sentència que anul·la la taxa de 500 euros que l’Institut Metropolità del Taxi (Imet) cobrava als sol·licitants de llicència urbana de VTC per poder operar dins de l’àmbit dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El novembre del 2022, el mateix Imet informava que tenia sobre la taula unes 3.000 peticions. Són 1,5 milions d’euros, xifra que el sector considera "injustificable".

Especialment sagnant els sembla que l’Imet no tingui intenció de tornar els diners ni tan sols als que els va ser denegada la credencial. "És un autèntic ‘pelotazo’", denuncien els afectats. Per tot això, estudien la possibilitat de "presentar una demanda col·lectiva" per recuperar els diners que en el seu moment van abonar per poder operar els seus cotxes de lloguer amb conductor.

La sentència, analitzada per aquest diari i avançada per La Vanguardia, no compra l’argument de la "vulneració del principi d’igualtat" esgrimit per les diferents empreses demandants, entre les quals una filial de Cabify, que advertien en el seu escrit al jutge que aquesta taxa, en la majoria de ciutats espanyoles, oscil·la entre els 20 i els 50 euros. El que sí que considera demostrat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és que aquests 500 euros no tenen una base legal: "És per això que la insuficient justificació dels valors de mercat en l’estudi econòmic financer que justifiquin l’import de l’exacció, com així s’esdevé en el present suposat, suposa un vici de nul·litat que afecta la mateixa ordenança fiscal".

Plantilla i ‘software’

És a dir, les raons que va donar l’Imet per imposar aquesta quantia no s’han complert, com un programa informàtic que pel que sembla era necessari però mai es va comprar o un increment de la plantilla que no es va produir. Ni l’Imet ni l’AMB van presentar recurs (cosa insòlita, ja que sempre solen contraatacar en aquests casos), i la decisió ja és irrevocable i la taxa queda anul·lada. ¿Significa això que es tornaran els 500 euros? Segons l’entitat pública, el TSJC "es limita a demanar la nul·litat de l’ordenança fiscal, sense incloure cap petició de nul·litat de les liquidacions de taxes". O sigui, que per part de l’Imet, aquí pau i després glòria. Ni els que van obtenir un no per resposta veuran els seus diners, si no hi ha canvi de parer.

No ho veu igual l’associació VTC Gran Turismo, que concentra unes 500 llicències clàssiques, les que ja funcionaven abans de la irrupció de plataformes com Uber, Cabify o Bolt. Josep Duran, membre de la junta directiva, no descarta una demanda col·lectiva per reclamar els diners a l’administració. "Sobretot per part de les persones que van pagar i els va ser denegada la llicència", assenyala.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Perquè, com ho veuen ells, al no haver pogut beneficiar-se de la transacció, i una vegada el jutge anul·la la taxa al no considerar-la ajustada a llei, "no hi ha cap raó perquè no se’ls torni la inversió". El mateix Duran va demanar tres llicències i li’n van donar només una, així que en el seu cas reclamaria, com a mínim, mil euros. Segons l’Imet, "la declaració de nul·litat d’una disposició general, tal com ha assegurat el Tribunal Suprem reiteradament, no comporta l’anul·lació dels actes dictats en aplicar-la que siguin ferms i consentits". O sigui, l’abonament de la taxa era per la sol·licitud, no per la concessió.

Aquest diari ha intentat, sense resposta, que l’Imet aclareixi les xifres de quant s’ha cobrat en total i quantes llicències han sigut aprovades i rebutjades. La cosa neix amb la doble credencial que un decret estatal va establir el 2018 (amb quatre anys de moratòria): la llicència del mateix ministeri i la que podrien establir els governs autonòmics o metropolitans, com va ser el cas de Barcelona. Per això l’AMB, tot i saber l’allau de peticions, va crear aquesta nova taxa de 500 euros. A tot això cal sumar un parell de decrets catalans que han limitat molt el negoci quant al tipus de vehicle, acreditació d’experiència o condicions d’explotació: reserva anticipada o el veto a circular de buit pel carrer a la recerca de clients.