Avança el projecte de regeneració urbana del Besòs i el Maresme

Es donen per finalitzades les inspeccions tècniques previstes dins del pla de regeneració urbana del Besòs, a Barcelona. La campanya ha revisat 1.008 habitatges situats en l’àrea delimitada pel carrer de Llull, la rambla de Prim, el carrer de Bernat Metge i el terme municipal de Sant Adrià del Besòs, per definir quines són les actuacions que calen per millorar les condicions d’habitabilitat urbana i de l’entorn. 

L’estudi fa evident que els blocs analitzats presenten deficiències molt variades. Per això, s’han establert diferents nivells de gravetat, que permetran elaborar una estratègia de priorització que organitzi l’actuació al barri. 

S’han definit cinc categories que agrupen els edificis segons les problemàtiques que presenten:

  • Edificis amb mesures cautelars.

  • Edificis amb deficiències estructurals greus i molt greus.

  • Edificis amb deficiències greus i molt greus en alguns dels altres sistemes constructius, com façanes, cobertes i instal·lacions.

  • Edificis amb deficiències de tots els nivells de gravetat (lleus, importants, greus i molt greus).

  • Edificis amb presència de ciment aluminós.

S’intervindrà un total de 1.251 habitatges, començant pels 897 pisos en situació més urgent, que seran sotmesos a rehabilitació mitjançant obra, projecte o planejament urbanístic durant aquest mandat 2023-2027. 

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Es preveu que es comenci amb la millora dels 204 pisos dels 10 blocs de la prova pilot, per als quals s’ha pressupostat una inversió total d’uns 10 milions d’euros. Eventualment, i durant aquest mandat, també es duran a terme els projectes executius i les eines de gestió urbanística necessàries per poder rehabilitar els 693 habitatges restants. 

Aquestes són les dues primeres fases d’una intervenció global al barri del Besòs i el Maresme que continuarà en els pròxims mandats amb l’objectiu de regenerar tots els habitatges que presentin deficiències, millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, i reduir el risc de vulnerabilitat a la ciutat.