El cim de la Mola serà un "espai d’educació ambiental"
La Diputació de Barcelona va ratificar el tancament de l’únic restaurant del lloc, després de 58 anys en actiu, ja que no li renovarà el contracte de concessió
El restaurant serveix uns 23.000 àpats a l’any, segons xifres de la Diputació
Ahir, la Diputació de Barcelona va ratificar la notícia del tancament de l’únic restaurant de la Mola, després de 58 anys en actiu, ja que no li renovarà el contracte de concessió que caduca aquest 22 de gener. Així ho va anunciar ahir la Diputació, en una roda de premsa en què es va presentar també el pla de futur de la Mola. Mentrestant, els montanyistes i els actuals amos del restaurant mantenen convocada una protesta per a aquest dissabte, a les dotze del migdia. El desembre passat van presentar a la Diputació 10.000 firmes en contra del tancament i aquesta mateixa setmana se n’han entregat 14.500 a l’Ajuntament de Matadepera, amb l’esperança que es fes marxa enrere.
A partir del 23 de gener estarà tancat l’espai d’ús privatiu que és el restaurant, la cuina i els magatzems, i es desplegarà un equip de guàrdies forestals i informadors que explicaran quina és la nova situació de l’espai natural. Es podrà continuar visitant l’església, la sala mirador i el pati del recinte romànic, i els lavabos continuaran funcionant. També posaran en marxa serveis de neteja al recinte.
La Diputació argumenta que el tancament del restaurant és una "parada tècnica" per determinar si aquest servei es pot reprendre en un futur: "Aturem l’activitat de restauració per estudiar si el recinte pot aguantar el nivell de càrrega d’energia, gestió de residus i saturació que fins ara suportava, en un lloc on ara no hi ha subministrament d’aigua ni llum per xarxa".
Convent romànic
El pla de futur de la Mola, elaborat pels serveis tècnics de la Diputació de Barcelona en consens amb el govern municipal de Matadepera, vol que els protagonistes de la muntanya siguin l’educació ambiental i el patrimoni cultural, i no l’activitat de restauració, que asseguren s’ha convertit en "l’activitat principal" i "provoca degradació ambiental i posa en perill un Bé d’Interès Cultural Nacional", el convent romànic on es troba el restaurant. Aquest ha sigut l’argument per no renovar la concessió. Segons xifres de la Diputació, al restaurant se serveixen uns 23.000 àpats a l’any.
En la línia d’aquest suposat canvi de valors de la muntanya, en el tercer trimestre del 2024 es preveu obrir una sala d’exposició que en aquest moment s’està adequant per portar a terme visites. També es posaran en marxa tasques de restauració del monestir de Sant Llorenç del Munt, com la neteja de grafitis i l’"adequació i millora" de l’entorn del cim, els camins i els sistemes de transport. El pla preveu un model més sostenible respecte al consum energètic i la gestió de residus, i contempla incorporar fonts d’energia renovable i un nou sistema de captació d’aigua, ja que actualment la muntanya no té una xarxa per a això.
Les actuacions compten amb un pressupost de 2.599.000 euros que prové de fons Next Generation de la UE i de la Diputació. Es preveu que les obres comencin el 2026 i acabin el 2027.
Notícies relacionadesLa Mola és un emblema del Vallès Occidental. És el punt més alt del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, amb 1.104 metres d’altitud. Al llarg de l’any es calcula que hi pugen unes 300.000 persones, segons dades de la Diputació. Al cim hi ha el restaurant La Mola. El regenta la mateixa família des de fa tres generacions i el producte es puja cada dia amb mules perquè no hi ha possibilitat d’accedir a la zona amb vehicles motoritzats. La decisió del tancament del restaurant s’argumenta, en part, pel desgast accelerat del paisatge que causa la "massificació" de la muntanya. Un raonament que ha generat gran indignació entre els excursionistes, que no entenen la decisió i asseguren que la majoria dels visitants no fan ús del restaurant, i que continuaran pujant a la muntanya igualment.
La propietària del restaurant, Gemma Gimferrer, insisteix que ella i la seva família, a més de donar el servei de restauració, també tenen cura de l’entorn, ja que netegen "els residus que la gent puja però no baixa".
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme