La Guàrdia Civil afirma que la planta Tersa pot posar en risc la salut

"No és possible donar fiabilitat al fet que els processos de combustió s’estiguin donant de tal manera que assegurin la destrucció de contaminants com les dioxines i els furans", tots dos cancerígens, apunta el dictamen a què EL PERIÓDICO ha tingut accés. Dos agents especialitzats en medi ambient, una doctora en Física i una altra en Química, firmen l’anàlisi, que recorda que "no superar el llindar crític de temperatura de destrucció de dioxines i furans" implica "un risc d’emissió" de residus tòxics "a la població". Afegeixen que, per si sol o amb altres factors, "pot perjudicar significativament l’equilibri dels sistemes naturals" i suposar un "perjudici per a la salut de les persones".

"Dades anòmales"

El document de la unitat de protecció de medi ambient de la Guàrdia Civil, el Seprona, s’ha incorporat a la causa oberta al Jutjat d’Instrucció número 5 de Badalona. L’expresident de Tersa, exregidor d’Emergència Climàtica de Barcelona i actual diputat de Sumar, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la companyia, F. R. G., figuren com a investigats. L’informe constata "l’existència d’una gran quantitat de dades anòmales" als arxius que reflecteixen l’activitat de la fàbrica, fins i tot amb indicadors que titlla d’"aberrants" i que "no es poden justificar per mitjans físics".

Per la Guàrdia Civil, és forassenyat creure que cremessin escombraries en els tres forns de la fàbrica mitjançant una calor i un fred superlatius, com suggereixen els inventaris de Tersa. Rebat que es poguessin descompondre rebutjos entre 4.000 i 9.900 graus. L’informe precisa que, "a partir d’octubre del 2019, es comencen a detectar anomalies en les temperatures màximes assolides, sent de gairebé 10.000 graus". Afegeix que "actualment no és possible justificar el valor de temperatures per sobre dels 2.400 graus amb termoparells", uns mesuradors industrials. També desmenteix que es destruïssin rebutjos als "valors negatius" que consten als llistats de la fàbrica, com 718 o 801 graus sota zero.

Els fulls de càlcul amb els resultats d’emissions de la planta que la Generalitat va entregar per ordre judicial contenien milions d’errors a les anotacions de contaminants disseminats a l’aire i incongruències en les temperatures, com va revelar una investigació d’EL PERIÓDICO. Científics consultats per aquest mitjà van respondre que és impossible que a la Terra s’arribin a cotes de calor i de fred de la magnitud que l’empresa manifesta.

Per la seva banda, Tersa declara a aquest mitjà que les xifres són correctes i que el Seprona "es basa en una hipòtesi errònia". Assenyala que la unitat "confon l’estat de funcionament del forn amb l’estat de validació del focus emissor, sense tenir en compte que la planta disposa d’una sola xemeneia i de tres forns que funcionen de forma independent". "Els valors anòmals es donen únicament quan els forns no estan incinerant residus i, per tant, les dades de temperatures no són representatives", al·lega.

En canvi, la Guàrdia Civil replica en el dictamen que "no ha sigut possible trobar un raonament físic que justifiqui" les temperatures extremes. Només s’explica les dades inusuals a un "mal" o un "descalibrat" de l’aparell de mesura. Al seu torn, conjectura que la fórmula matemàtica que Tersa aplica per estimar la calor que els forns adquireixen generi una "sobreestimació" o una "subestimació" de la temperatura. Tant la companyia com la Generalitat han defensat el rigor de l’algoritme, mentre que la fiscalia ha esgrimit que no està homologat.

Minimitzar emissions

L’estudi de l’institut armat recorda que saber del cert a quants graus s’abrasen els residus és clau per garantir que els compostos perillosos "es destrueixin per complet" i "es minimitzi al màxim la possible emissió de contaminants a l’atmosfera". El rang de temperatures recomanat per a la incineració d’escombraries oscil·la de 800 a 1.400 graus i ha d’elevar-se a 850 graus durant almenys dos segons per prevenir la dispersió de restes nocives.

No obstant, els agents van observar en els balanços de la companyia que "les temperatures no arribaven o no superaven els 850 graus durant diversos minuts" al llarg d’un mateix dia. La pericial concreta que "es registren mesos amb més de 1.000 minuts per sota dels 850 graus". "En alguns casos, com al març-juny del 2020, se supera la quinzena" de dies sencers en què la calor es troba per sota del límit per aturar la pol·lució. "No es considera normal que aquests processos perdurin en el temps", adverteix l’escrit.

La Guàrdia Civil tampoc troba sentit als enormes balanceigs sobtats de temperatures que, d’acord amb les xifres que Tersa va transmetre a la Generalitat, els forns suposadament van suportar. Són variacions de fins a 600 graus en tot just uns minuts. El dictamen ho jutja "cridaner" perquè, recalca, "són molt poc probables que passin sense que es produeixin danys irreversibles als materials que componen el forn". Alerta que les fluctuacions podrien ser símptoma d’"un problema greu del procés de combustió o en el sistema de control de la temperatura".

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’informe també avisa que "no és possible justificar" que els balanços donin compte que, presumptament, la central se cenyís a una temperatura invariable per cremar escombraries durant diverses jornades consecutives. Ho exemplifica amb una sèrie de nou dies seguits, el novembre del 2022, quan els rebutjos presumptament van cremar a "menys de 850 graus, a prop dels zero graus", lluny dels nivells de seguretat per reduir la pol·lució. "En aquest tipus d’instal·lacions és molt poc probable que la temperatura es mantingui en un valor fix més d’un parell de minuts", oposa.

A part, l’institut armat localitza registres que "no són coherents" referent a emissions mentre la planta està aturada i altres en què es troba a ple rendiment, sense que s’apreciïn diferències significatives i en contra del que seria lògic. L’empresa defensa que la pericial corrobora que "compleix amb els valors límits d’emissió i que funciona correctament". Afirma que prova que les dioxines i furans escampades van ser "molt inferiors al límit normatiu". Remarca que "entre 10 i 100 vegades per sota.