Els sinistres de trànsit amb ferits baixen un 40% en 20 anys
En els últims 10 anys, a la capital catalana s’han produït 81.824 accidents de trànsit amb ferits. Són 22,4 cada dia (gairebé un per hora), amb el que això implica de desgràcies personals i seqüeles. Sense oblidar, tot i que soni dur dir-ho i sigui secundari, el cost econòmic immens derivat de les baixes laborals. En aquesta dècada, a més, han perdut la vida en l’asfalt 210 persones i 2.089 han resultat ferides greus. Se sol dir que les bones ciutats són les que garanteixen el benestar tant d’un nen de vuit anys com el d’una persona de més de 80. Les xifres de sinistralitat deixen Barcelona, per ara, lluny d’aquesta il·lusió.
Els números poden analitzar-se des de molts punts de vista. La xifra de víctimes mortals és la més tràgica, però és alhora la que menys permet entendre el context. On millor es veu l’evolució és en el registre de sinistres amb víctimes. I amb un senzill encreuament de dades es pot fotografiar la realitat. D’una banda, sabem que el trànsit (no es confongui amb la congestió) es va reduir un 11% el 2023 respecte al 2015. ¿Han baixat de la mateixa manera els accidents amb ferits?
Decisions urbanístiques
El 2015 n’hi va haver 9.095, i cinc anys després l’exercici es va tancar amb 6.857, una baixada del 24,6%. No hi ha una relació de causa efecte immediata perquè cal sumar-hi les decisions urbanístiques (eliminació de carrils) i de mobilitat (carrils bus o bici, radars, bonificacions en el transport públic, elements a la calçada per reduir la velocitat...), però sí que sembla que es demostra una realitat tan òbvia com convenient de recordar: com menys cotxes hi ha, menys probabilitat que algú es faci mal en la via pública.
Es pot tirar més enrere per confirmar la bona direcció. L’any 2000, a Barcelona es van registrar 11.348 sinistres amb víctimes, de manera que, des que va començar el segle, la capital catalana ha reduït gairebé un 40% aquesta xacra. Aquell any van perdre la vida en accidents de trànsit 54 persones, gairebé el triple que ara.
I tot i que la xifra de morts no és l’eix més representatiu de la gràfica, la seva evolució per dècades sí que dona informació. La primera dècada (2000-2009) va deixar 457 víctimes mortals, mentre que en la segona (2010-2019, sense comptar la pandèmia) van ser-ne 263. És una reducció del 42,5%. Es pot anar fins al segle anterior, amb els sinistres entre 1990 i 1999, que van deixar un total de 628 morts, un 59% més que en els últims 10 anys.
Notícies relacionadesEn els últims 30 anys, prop de 300.000 persones han hagut de ser ateses per accidents de trànsit a Barcelona. Els ferits greus són la pota més preocupant d’aquesta xifra. Afortunadament, són un percentatge molt menor. I cada vegada més reduït. Des del 2014, deixant de banda els anys de pandèmia, la xifra ha experimentat un cert decreixement. Però tímid. És a l’ampliar el focus quan, com passa amb els morts, l’estadística dona notícies. El 2004, per exemple, es van comptabilitzar 554 ferits greus, més del doble que ara. El 2007, no obstant, n’hi va haver 366, i el 2009 va baixar fins als 286. Ara, 225.
El que no minva és la sinistralitat dels motoristes, segurament el principal repte de la ciutat quant a seguretat viària. Dels 210 morts de la passada dècada, 113 anaven sobre una moto, un 54% inquietant si es té en compte que, segons l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner, representen el 6% dels desplaçaments globals a la ciutat. Compte també amb els usuaris de patinet, que ja són el tercer col·lectiu amb més mortalitat, per darrere dels vianants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
- Pòdcast a Youtube José Elías, sobre el gran problema dels joves: «O espavilen o vindrà…»
- Les enemigues de l’‘hamami’
- Futbol Thiago Alcántara, Jordi Alba i l’exlíder local d’ERC postulen precandidatura conjunta a la presidència del CE l’Hospitalet
- Amanda Hughes: "No hi ha cap altre lloc com Barcelona"
- Ple al Parlament El Govern assegura que el traspàs de Rodalies servirà perquè els trens funcionin millor
- Mobilitat ferroviària El 24% dels 272 trens de Rodalies i Regionals estan fora de servei
- Finances Catalunya aprova la pujada de la taxa turística, però estudiarà que no s’apliqui per igual a tots els municipis
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- Vandellòs presenta al·legacions contra el projecte de construcció d'un magatzem nuclear