L’AMB adverteix del "risc" davant futurs contenciosos judicials

També ha fet el mateix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a administració supramunicipal que coordina la gestió i l’encaix de les ZBE en l’àrea dels 36 municipis de l’entorn de Barcelona, la capital catalana inclosa. Es dona la singular casuística que ERC té protagonisme tant en el quadripartit (el PSC, Junts, els Comuns i ERC) que governa a l’AMB com també al Govern de la Generalitat.

En una carta a què ha tingut accés EL PERIÓDICO i que va dirigida a la directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtica de la Generalitat, Mireia Boya, l’AMB retreu a l’executiu català haver projectat una normativa (el decret del Pla de Qualitat de l’Aire, horitzó 2027) que "suposa una autèntica regressió en termes de reducció d’emissions", així com "un autèntic risc en futurs contenciosos judicials en termes de regressió de l’abast de les restriccions", remarca el tenor literal de la missiva amb data el passat 25 de gener i firmat pels vicepresidents d’Acció Climàtica i Mobilitat de l’AMB, Janet Sanz (Comuns) i Carlos Cordón (PSC), i pels consellers delegats Elisabet Latorre i Guillermo López.

Debilitament

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Malgrat que en les seves al·legacions tècniques l’AMB "valora satisfactòriament el projecte de decret" català, els responsables metropolitans estimen en la seva carta que el text actual de la normativa debilita la governança metropolitana de les ZBE a càrrec de l’AMB perquè, entenen, trosseja la continuïtat urbana de la gran ZBE metropolitana, de la qual diferencien la que queda compresa entre les rondes i la que hi queda fora. Interpreten així que la "segmentació" territorial de la ZBE metropolitana per ciutats, cada una amb les seves obligacions, genera soroll i caos competencial que des de l’AMB consideren que "suposarà un retrocés en la capacitat d’establir restriccions de veritable abast metropolità", equiparant així la "unitat funcional metropolitana" de l’entorn de Barcelona a les d’altres capitals com Madrid, Milà, París, Amsterdam, Brussel·les o Londres.

L’AMB insinua fins i tot que el projecte de regulació catalana sobre la contaminació de l’aire a les ciutats pugui representar un caldo de cultiu per a futures impugnacions davant la justícia, en al·lusió directa a la sentència del TSJC.