Pluja d’al·legacions contra les ZBE

Després del primer rebuig expressat a finals del 2023 pels ajuntaments de l’associació Arc Metropolità, integrada per importants municipis catalans com Sabadell, Terrassa, Mataró o Rubí, aquestes mateixes urbs redoblen ara les seves crítiques i s’hi sumen altres grans ciutats de la conurbació barcelonina que tampoc consideren assumibles certes exigències previstes en el projecte de decret del Pla de Qualitat de l’Aire, horitzó 2027, l’aprovació del qual durant el primer trimestre del 2024 projecta el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta vegada, no obstant, les ciutats no només enarboren la bandera del malestar en el simbòlic terreny polític, sinó que han vertebrat les seves objeccions a través d’una pluja d’al·legacions formals contra la regulació catalana –el termini va culminar dilluns– a què ha pogu tenir accés EL PERIÓDICO.

Vehicles sense etiquetes

L’argumentació d’aquestes crítiques es dirigeix eminentment contra dues qüestions: d’una banda, contra l’exigència que les ZBE locals hagin de comptar amb una superfície mínima del 25% del sòl urbà residencial del municipi; d’altra banda, contra les restriccions a vehicles amb etiqueta B (groga) a partir de l’1 de gener del 2026, restricció fins a la data inèdita a la ZBE Barcelona, que únicament barra el pas als vehicles sense etiqueta de la Direcció General de Trànsit (DGT). Com a denominador comú, les ciutats que han al·legat entenen que el nou decret català suposa una ingerència competencial en l’autonomia local dels ajuntaments a l’hora de regular les ZBE.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

"El decret és un despropòsit i des de l’Arc Metropolità manifestem el nostre contundent rebuig, ja que s’està impulsant sense tenir en compte el municipalisme i amb mesures de dubtosa eficàcia", clama Ana María Martínez (PSC), alcaldessa de Rubí i presidenta de l’associació de localitats de la segona corona metropolitana. Entre els grans municipis que han presentat de manera formal al·legacions pròpies, a més dels de l’Arc Metropolità, consten també la Badalona de l’alcalde Xavier García Albiol (PP), que des d’un primer moment ja va optar per retardar la imposició de sancions vinculades a la ZBE fins al gener del 2027, i el Castelldefels del també alcalde popular Manu Reyes. També l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a administració que coordina les ZBE de l’àmbit metropolità, ha al·legat i fins i tot ha retret per carta a la Generalitat que el seu projecte de decret suposi un "risc" de cara a futurs contenciosos judicials. Fonts d’Acció Climàtica consultades asseguren a aquest diari que l’estudi de les al·legacions començarà pròximament. "Mirarem de donar resposta a totes", diuen. L’escrit formal de Badalona, consultat per aquest diari, en primer lloc s’oposa a l’exigència (article 13) que les ZBE locals hagin de comptar amb "una superfície mínima del 25% del sòl urbà residencial del municipi" en un termini màxim de quatre anys sense que la superfície inicial pugui suposar una proporció inferior al 10%. "És una mesura indiscriminada: ¿a quin criteri científic o estudi respon? Ningú de la Generalitat ens ho ha dit", es pregunta el tinent d’alcaldia de Sostenibilitat de Badalona, Daniel Gracia (PP), que precisa que la porció de sòl inclós en la ZBE badalonina la determinaran les memòries tècniques que el consistori va encarregar a l’AMB. L’alcalde de Castelldefels titlla la mesura d’"arbitrària".

Secunda així mateix la visió de Gracia la presidenta de l’Arc Metropolità: "¿Quin és el criteri objectiu per determinar aquesta superfície mínima del 25%?", apunta Martínez. La també alcaldessa de Rubí posa sobre la taula el fet que algunes ordenances locals de ZBE ja estiguin aprovades.